Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "solemne" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  patacs, n m pl
  • ca  silene de bosc, n f alt. sin.
  • nc  Silene italica (L.) Pers. subsp. nemoralis (Waldst. et Kit.) Nyman
  • nc  Silene nemoralis Waldst. et Kit. sin. compl.

<Botànica > cariofil·làcies>

patacs petits patacs petits

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  patacs petits, n m pl
  • ca  silene rupestre, n f alt. sin.
  • nc  Silene rupestris L.

<Botànica > cariofil·làcies>

patacs petits patacs petits

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  patacs petits, n m pl
  • ca  silene rupestre, n f alt. sin.
  • nc  Silene rupestris L.

<Botànica > cariofil·làcies>

posar-se en la pell de l'altre posar-se en la pell de l'altre

<Psicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  posar-se en la pell de l'altre, v intr pron
  • es  ponerse en el lugar del otro, v intr pron
  • es  ponerse en la piel del otro, v intr pron
  • es  ponerse en los zapatos del otro, v intr pron
  • fr  mettre dans la peau de l'autre, se, v intr pron
  • it  mettersi nei panni dell'altro, v intr pron
  • en  put in someone's shoes, to, v intr
  • en  walk a mile in someone's shoes, to, v intr

<Psicologia>

Definició
Imaginar-se, una de les parts, que es troba en la situació de l'altra, amb l'objectiu de sortir de la pròpia percepció i entendre els sentiments, els pensaments i la percepció de l'altre, i, en general, de potenciar l'empatia.

Nota

  • 1. Per a fer que una de les parts es posi en la pell de l'altra, el mediador sol recórrer a la formulació de preguntes circulars.
  • 2. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació posar-se a la pell de l'altre.
posar-se en la pell de l'altre posar-se en la pell de l'altre

<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

  • ca  posar-se en la pell de l'altre, v intr pron
  • es  ponerse en el lugar del otro, v intr pron
  • es  ponerse en los zapatos del otro, v intr pron
  • en  put in someone's shoes, to, v intr
  • en  walk a mile in someone's shoes, to, v intr

<02.Procés de mediació > 03.Tècniques i estratègies. Comunicació>

Definició
Imaginar-se, una de les parts, que es troba en la situació de l'altra, amb l'objectiu de sortir de la pròpia percepció i entendre els sentiments, els pensaments i la percepció de l'altra, i, en general, de potenciar l'empatia.

Nota

  • 1. Per a fer que una de les parts es posi en la pell de l'altra, el mediador sol recórrer a la formulació de preguntes circulars.
  • 2. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació posar-se a la pell de l'altre.
salsufragi salsufragi

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  salsufragi, n m
  • ca  herba de la bajoqueta, n f sin. compl.
  • ca  herba de la pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba prima, n f sin. compl.
  • ca  bajoqueta, n f alt. sin.
  • ca  clavellet, n m alt. sin.
  • ca  herba bajoqueta, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'orina, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba del ronyó, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba passerella, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a fer orinar, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  patacs, n m pl alt. sin.
  • ca  salsufragi de roca, n m alt. sin.
  • ca  silene pedrera, n f alt. sin.
  • ca  silene saxífraga, n f alt. sin.
  • ca  silene trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  silene trencapenyes, n f alt. sin.
  • ca  til·la de roca, n f alt. sin.
  • ca  salsafraja de roc, n f var. ling.
  • ca  salsafraja de roca, n f var. ling.
  • ca  salsufrage, n m var. ling.
  • ca  salsufràgia, n f var. ling.
  • ca  saxifraga, n f var. ling.
  • ca  silene saxifraga, n f var. ling.
  • nc  Silene saxifraga L.

<Botànica > cariofil·làcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  salsufragi, n m
  • ca  herba de la bajoqueta, n f sin. compl.
  • ca  herba de la pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba prima, n f sin. compl.
  • ca  bajoqueta, n f alt. sin.
  • ca  clavellet, n m alt. sin.
  • ca  herba bajoqueta, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'orina, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba del ronyó, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba passerella, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a fer orinar, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  patacs, n m pl alt. sin.
  • ca  salsufragi de roca, n m alt. sin.
  • ca  silene pedrera, n f alt. sin.
  • ca  silene saxífraga, n f alt. sin.
  • ca  silene trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  silene trencapenyes, n f alt. sin.
  • ca  til·la de roca, n f alt. sin.
  • ca  salsafraja de roc, n f var. ling.
  • ca  salsafraja de roca, n f var. ling.
  • ca  salsufrage, n m var. ling.
  • ca  salsufràgia, n f var. ling.
  • ca  saxifraga, n f var. ling.
  • ca  silene saxifraga, n f var. ling.
  • nc  Silene saxifraga L.

<Botànica > cariofil·làcies>

salsufragi salsufragi

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  salsufragi, n m
  • nc  Silene saxifraga

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies, que creix en penyes, a les muntanyes del sud d'Europa. En medicina popular és usada contra les pedres de la bufeta.
selene de plomall selene de plomall

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  selene de plomall, n m
  • es  jorobado de penacho
  • fr  musso de panache
  • en  lookdown
  • nc  Selene vomer

<Zoologia > Peixos>

silene silene

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  silene, n f
  • nc  Silene L.

<Botànica > cariofil·làcies>