Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "solera" dins totes les àrees temàtiques

atzeroler

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca atzeroler, n m
ca atzerola (fruit), n f sin. compl.
ca atzerolera, n f sin. compl.
ca soroller, n m sin. compl.
ca sorolla (fruit), n f alt. sin.
ca atzaroler, n m var. ling.
ca atzeroller, n m var. ling.
ca ceroler, n m var. ling.
ca serola (fruit), n f var. ling.
ca seroler, n m var. ling.
ca serolera, n f var. ling.
ca seroller, n m var. ling.
ca sirola (fruit), n f var. ling.
ca siroler, n m var. ling.
ca sirolera, n f var. ling.
nc Crataegus azarolus L.

<Botànica > rosàcies>

bacil del còlera

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

ca bacil del còlera, n m
ca vibrió colèric, n m sin. compl.
ca vibrió del còlera, n m sin. compl.
es bacilo del cólera, n m
es vibrión colérico, n m
es vibrión del cólera, n m
fr vibrion cholérique, n m
en cholera bacillus, n
en cholera vibrio, n
nc Vibrio cholerae

<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>

Definició

Bacteri gramnegatiu, anaerobi facultatiu, mòbil, en forma de bacil, del gènere Vibrio, de la família de les vibrionàcies, productor de toxines que poden causar el còlera o, en algun cas, gastroenteritis més lleus.

Nota

1. Condicions de reproducció i creixement: Entre 22ºC i 40ºC de temperatura. És un bacteri molt sensible a la temperatura.
2. Reservori i localització habitual: El tub digestiu de l'ésser humà i l'aigua, dolça o salada.
3. Grup de risc: Qualsevol persona. S'ha observat que les afeccions són més greus en persones immunodeprimides o amb desnutrició.
4. Transmissió per via alimentària: Associada, principalment, al consum d'aigua contaminada i, secundàriament, al consum de productes de la pesca obtinguts en aigües costaneres contaminades.

ballester

<Ciències de la vida>

ca ballester, n m
ca cirialera, n f alt. sin.
ca cirialera comuna, n f alt. sin.
ca cirialera vera, n f alt. sin.
ca grossa, n f alt. sin.
ca herba de salobre, n f alt. sin.
ca herba escorpinera, n f alt. sin.
ca herba salada, n f alt. sin.
ca mamelluts, n m pl alt. sin.
ca pollet, n m alt. sin.
ca salat, n m alt. sin.
ca salicorn, n m alt. sin.
ca salicorn dur, n m alt. sin.
ca salicòrnia, n f alt. sin.
ca salicòrnia fruticosa, n f alt. sin.
ca salsona revelluda, n f alt. sin.
ca solsera, n f alt. sin.
ca sosa, n f alt. sin.
ca sosa alacranera, n f alt. sin.
ca sosa dura, n f alt. sin.
ca sosa grossa, n f alt. sin.
ca salicor, n m var. ling.
ca salicor dur, n m var. ling.
ca sosa grosa, n f var. ling.
nc Arthrocnemum fruticosum (L.) Moq.
nc Salicornia fruticosa (L.) L. sin. compl.
nc Sarcocornia fruticosa (L.) A.J. Scott sin. compl.
nc Salicornia arabica L. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença."

ballester

<Botànica>

ca ballester, n m
ca cirialera, n f alt. sin.
ca cirialera comuna, n f alt. sin.
ca cirialera vera, n f alt. sin.
ca grossa, n f alt. sin.
ca herba de salobre, n f alt. sin.
ca herba escorpinera, n f alt. sin.
ca herba salada, n f alt. sin.
ca mamelluts, n m pl alt. sin.
ca pollet, n m alt. sin.
ca salat, n m alt. sin.
ca salicorn, n m alt. sin.
ca salicorn dur, n m alt. sin.
ca salicòrnia, n f alt. sin.
ca salicòrnia fruticosa, n f alt. sin.
ca salsona revelluda, n f alt. sin.
ca solsera, n f alt. sin.
ca sosa, n f alt. sin.
ca sosa alacranera, n f alt. sin.
ca sosa dura, n f alt. sin.
ca sosa grossa, n f alt. sin.
ca salicor, n m var. ling.
ca salicor dur, n m var. ling.
ca sosa grosa, n f var. ling.
nc Arthrocnemum fruticosum (L.) Moq.
nc Salicornia fruticosa (L.) L. sin. compl.
nc Sarcocornia fruticosa (L.) A.J. Scott sin. compl.
nc Salicornia arabica L. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença."

biga soltera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca biga soltera, n f
es viga separada, n f
fr bois échappé, n m
en loose beam, n

bilis

<Bioquímica i biologia molecular>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca bilis, n f
ca còlera, n f sin. compl.
ca fel, n m, f sin. compl.
ca humor colèric, n m sin. compl.
es bilis
es hiel
fr bile
fr fiel
en bile
en gall

<Bioquímica i biologia molecular>

Definició

Líquid clar, groguenc, amargant, de densitat entre 1 008 i 1 050 i de pH al voltant de la neutralitat. Conté glucocolat i taurocolat sòdics (sals biliars), colesterol, bilirubina, moc, lecitina i electròlits. Produïda pel fetge és concentrada a la vesícula biliar i, en resposta a la secretina, abocada al duodè a través del colèdoc. És responsable de l'alcalinitat intestinal i té un paper essencial en l'absorció dels greixos: les sals biliars converteixen els àcids grassos i monoglicèrids en micel·les solubles en aigua.

Nota

La denominació bilis prové del llatí bilis.
La denominació còlera prové del grec cholé 'bilis'.
La denominació humor colèric s'usava antigament.

boleres

<Arts > Dansa>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca boleres, n f pl
es boleras

<Arts > Dansa>

Definició

Ball popular de parelles, típic de Salamanca i Burgos, acompanyat pel so d'una guitarra.

boleres

<Arts > Dansa>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca boleres, n f pl
es boleras

<Arts > Dansa>

Definició

Ball variant del bolero espanyol, practicat a Mallorca.

bora

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bora
ca boro sin. compl.
ca miranha sin. compl.
ca mirãnha sin. compl.
ca miraña sin. compl.
cod mïamuna
ar بورية
cy Bora
cy Boro sin. compl.
cy Miranha sin. compl.
cy Mirãnha sin. compl.
cy Miraña sin. compl.
de Bora
de Boro sin. compl.
de Miranha sin. compl.
de Mirãnha sin. compl.
de Miraña sin. compl.
en Bora
en Boro sin. compl.
en Mirana sin. compl.
en Miranha sin. compl.
en Mirãnia sin. compl.
en Miranna sin. compl.
en Miraña sin. compl.
es bora
es boro sin. compl.
es miranha sin. compl.
es mirãnha sin. compl.
es miraña sin. compl.
eu borera
eu boro sin. compl.
eu miranha sin. compl.
eu mirãnha sin. compl.
eu miraña sin. compl.
fr bora
fr boro sin. compl.
fr miranha sin. compl.
fr mirãnha sin. compl.
fr miraña sin. compl.
gn vora
gn boro sin. compl.
gn miranha sin. compl.
gn mirãnha sin. compl.
gn miraña sin. compl.
it bora
it boro sin. compl.
it miranha sin. compl.
it mirãnha sin. compl.
it miraña sin. compl.
ja ボラ語
ja ボロ語 sin. compl.
ja ミラニャ語 sin. compl.
nl Bora
nl Boro sin. compl.
nl Miranha sin. compl.
nl Mirãnha sin. compl.
nl Miraña sin. compl.
pt bora
pt boro sin. compl.
pt miranha sin. compl.
pt mirãnha sin. compl.
pt miraña sin. compl.
ru Бора
ru Боро sin. compl.
ru Миранья sin. compl.
zh 博拉语
zh 博罗、米拉尼亚、米兰哈、米朗哈 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Huitoto > Bora>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Perú>

Definició

Alguns lingüistes escindeixen la família huitoto en dues famílies independents, la huitoto i la bora. Les comparacions interlingüístiques, però, mostren que el bora i les altres llengües huitoto estan genèticament emparentades, és a dir, que formen una única família.

Els bores que viuen actualment al Perú hi van migrar des de Colòmbia fugint dels explotadors europeus de matèries primeres. S'observa molta barreja ètnica de bores, huitotos i ocaines.

Un altre grup de 350 bores, del subgrup miraña, va moure's riu Caquetá avall fins al Brasil a l'inici del segle XX, però ja han abandonat completament la llengua. No obstant això, saben que a Colòmbia encara es parla la seva llengua ancestral i voldrien que s'ensenyés a les escoles.

Tota la comunitat bora del Perú i Colòmbia parla espanyol, llengua necessària per a les relacions comercials. En alguns pobles els infants ja no aprenen la llengua pròpia.

El bora té diverses manifestacions dialectals que corresponen a les varietats parlades pels diferents clans tradicionals. El bloc dialectal més gran és el miraña, parlat per un grup ètnic que es diu diferent dels bores i que habita majoritàriament a Colòmbia i al Brasil (al Brasil, com dèiem més amunt, els mirañes ja no parlen la llengua pròpia).

La llengua bora ha manllevat força vocabulari del resígaro (llengua arauac).

boval

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca boval, n m/f
ca boual, n m/f sin. compl.
ca boveral, n m sin. compl.
es boyera
es boyeriza
fr bouverie
en ox stable
en ox-stall

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Estable de bous.