Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "solera" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carxofera, n f
  • ca  carxofa (inflorescència), n f sin. compl.
  • ca  carxofer, n m sin. compl.
  • ca  escarxofa (inflorescència), n f sin. compl.
  • ca  escarxofera, n f sin. compl.
  • ca  card de senyora, n m alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  cardolera, n f alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa, n f alt. sin.
  • ca  carxofera cultivada, n f alt. sin.
  • ca  carxoferes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofes, n f pl alt. sin.
  • ca  escarxofa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofer, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  penquera, n f alt. sin.
  • ca  alcarxofera, n f var. ling.
  • ca  cars, n m pl var. ling.
  • nc  Cynara scolymus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Al País Valencià s'anomena penquera mentre no es produeix la floració (quan encara no fa la carxofa). Durant aquest temps, se n'obté la penca, tija o fulla pelada d'ús culinari. Les penques també s'obtenen de Cynara cardunculus.
carxofera carxofera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carxofera, n f
  • ca  carxofa (inflorescència), n f sin. compl.
  • ca  carxofer, n m sin. compl.
  • ca  escarxofa (inflorescència), n f sin. compl.
  • ca  escarxofera, n f sin. compl.
  • ca  card de senyora, n m alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  cardolera, n f alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa, n f alt. sin.
  • ca  carxofera cultivada, n f alt. sin.
  • ca  carxoferes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofes, n f pl alt. sin.
  • ca  escarxofa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofer, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  penquera, n f alt. sin.
  • ca  alcarxofera, n f var. ling.
  • ca  cars, n m pl var. ling.
  • nc  Cynara scolymus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Al País Valencià s'anomena penquera mentre no es produeix la floració (quan encara no fa la carxofa). Durant aquest temps, se n'obté la penca, tija o fulla pelada d'ús culinari. Les penques també s'obtenen de Cynara cardunculus.
castanyoleta castanyoleta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyoleta, n f
  • ca  burra, n f sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella, n f sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  moret negre, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera negra, n f sin. compl.
  • ca  tuta, n f sin. compl.
  • ca  tutó [petit], n m sin. compl.
  • ca  castañola, n f var. ling.
  • ca  furcadella, n f var. ling.
  • ca  morito, n m var. ling.
  • ca  muret, n m var. ling.
  • ca  negrita, n f var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Chromis chromis
  • nc  Chromia castanea var. ling.
  • nc  Chromis vulgaris var. ling.
  • nc  Heliases chromis var. ling.
  • nc  Sparus chromis var. ling.
  • es  castañola
  • es  castañuela
  • es  negrita
  • es  soldado
  • fr  castagneau
  • fr  castagnole
  • fr  petite castagnole
  • it  castagnola
  • en  damselfish
  • en  small black fish
  • de  Mönchsfisch

<Peixos > Pomacèntrids>

castanyoleta castanyoleta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyoleta, n f
  • ca  burra, n f sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella, n f sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  moret negre, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera negra, n f sin. compl.
  • ca  tuta, n f sin. compl.
  • ca  tutó [petit], n m sin. compl.
  • ca  castañola, n f var. ling.
  • ca  furcadella, n f var. ling.
  • ca  morito, n m var. ling.
  • ca  muret, n m var. ling.
  • ca  negrita, n f var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Chromis chromis
  • nc  Chromia castanea var. ling.
  • nc  Chromis vulgaris var. ling.
  • nc  Heliases chromis var. ling.
  • nc  Sparus chromis var. ling.
  • es  castañola
  • es  castañuela
  • es  negrita
  • es  soldado
  • fr  castagneau
  • fr  castagnole
  • fr  petite castagnole
  • it  castagnola
  • en  damselfish
  • en  small black fish
  • de  Mönchsfisch

<Peixos > Pomacèntrids>

castanyoleta castanyoleta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  castanyoleta, n f
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  tuta, n f sin. compl.
  • es  castañuela, n f
  • es  negrita, n f
  • es  soldado, n m
  • fr  castagneau, n m
  • it  castagnola, n f
  • en  damselfish, n
  • de  Mönchsfisch, n m
  • nc  Chromis chromis

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix teleosti, de 8 a 10 centímetres de llarg, color marró o blau negrós, cua amb escotadura i aletes pectorals grosses.
chorote chorote

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  chorote
  • ca  choroti sin. compl.
  • ca  moyanek sin. compl.
  • ca  (t)soloti sin. compl.
  • ca  yófuajà sin. compl.
  • ca  zolota sin. compl.
  • cod  iyo'wujwa (tayuwujwat)
  • cod  iyojwa'ja (yofuaja) (tayujwajat (tayufwajat))
  • cod  wikinawo (tawikinawt)
  • ar  تشوروتية
  • cy  Chorote
  • cy  Choroti sin. compl.
  • cy  Moyanek sin. compl.
  • cy  (t)soloti sin. compl.
  • cy  Yófuajá sin. compl.
  • cy  Zolota sin. compl.
  • de  Chorote
  • de  Choroti sin. compl.
  • de  Iyo'wujwa sin. compl.
  • de  Iyojwa'ja sin. compl.
  • de  Yofuaha sin. compl.
  • en  Chorote
  • en  Choroti sin. compl.
  • en  Moyanek sin. compl.
  • en  (t)soloti sin. compl.
  • en  Xolota sin. compl.
  • en  Yofuaja sin. compl.
  • es  chorote
  • es  choroti sin. compl.
  • es  moyanek sin. compl.
  • es  (t)soloti sin. compl.
  • es  yófuajá sin. compl.
  • es  zolota sin. compl.
  • eu  choroteera
  • eu  choroti sin. compl.
  • eu  moyanek sin. compl.
  • eu  (t)soloti sin. compl.
  • eu  yófuajà sin. compl.
  • eu  zolota sin. compl.
  • fr  chorote
  • fr  choroti sin. compl.
  • fr  jofuaha sin. compl.
  • fr  manjui sin. compl.
  • fr  manjuy sin. compl.
  • fr  moyanek sin. compl.
  • fr  tsoloti sin. compl.
  • fr  zolota sin. compl.
  • gl  chorote
  • gl  choroti sin. compl.
  • gl  moyanek sin. compl.
  • gl  (t)soloti sin. compl.
  • gl  yófuajà sin. compl.
  • gl  zolota sin. compl.
  • gn  chorote
  • gn  choroti sin. compl.
  • gn  jófuaja sin. compl.
  • gn  mojanek sin. compl.
  • gn  solota sin. compl.
  • gn  (t)soloti sin. compl.
  • it  chorote
  • it  choroti sin. compl.
  • it  moyanek sin. compl.
  • it  (t)soloti sin. compl.
  • it  yófuajà sin. compl.
  • it  zolota sin. compl.
  • ja  チョロテ語
  • ja  チョロティ語、ヨフアハ語、ソロティ語、ゾロタ語、モヤネク語 sin. compl.
  • nl  Chorote
  • nl  Choroti sin. compl.
  • nl  Moyanek sin. compl.
  • nl  (t)soloti sin. compl.
  • nl  Yófuajá sin. compl.
  • nl  Zolota sin. compl.
  • pt  chorote
  • pt  choroti sin. compl.
  • pt  moyanek sin. compl.
  • pt  (t)soloti sin. compl.
  • pt  yófuajá sin. compl.
  • pt  zolota sin. compl.
  • ru  Чороте
  • ru  Чороти sin. compl.
  • ru  Шолота sin. compl.
  • ru  Йофуаха sin. compl.
  • ru  Мойанек sin. compl.
  • ru  Цолоти (солоти) sin. compl.
  • sw  Chorote
  • sw  Choroti sin. compl.
  • sw  Moyanek sin. compl.
  • sw  (t)soloti sin. compl.
  • sw  Yófuajá sin. compl.
  • sw  Zolota sin. compl.
  • tmh  Tacurut
  • zh  超罗特
  • zh  优法加 sin. compl.
  • zh  小罗塔 sin. compl.
  • zh  所罗迪 sin. compl.
  • zh  超罗迪 sin. compl.
  • zh  莫亚内卡 sin. compl.

<Mataco/mataguai>, <Amèrica > Argentina>, <Amèrica > Bolívia>, <Amèrica > Paraguai>

Definició
La llengua chorote té dues variants dialectals: el chorote iyojuwa'ja (jofuaha o eklenhui) i el chorote iyo'wújwa (manjuy). Alguns autors consideren que aquestes varietats són llengües diferents.
coixesa coixesa

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  coixesa, n f
  • es  cojera
  • fr  boitement
  • fr  boiterie
  • en  hobble
  • en  lameness

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia>

Definició
Qualitat de coix.
comiat de fadrí | comiat de fadrina comiat de fadrí | comiat de fadrina

<Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comiat de fadrí | comiat de fadrina, n m
  • es  despedida de soltero / despedida de soltera
  • fr  enterrement de vie de célibataire
  • en  stag party

<Sociologia>

Definició
Festa que celebra una persona que està a punt de casar-se, sovint organitzada pels amics.
conera conera

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  conera, n f
  • ca  enconadora, n f
  • es  conera
  • es  enconadora

<Indústria > Indústria tèxtil>

Definició
Màquina que enrotlla el fil en cons.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  copera, n f
  • es  copero
  • fr  étagère à verres
  • en  glass cabinet

<Indústria > Indústria de la fusta > Mobles>