Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

ca escleròtica, n f
ca esclera, n f sin. compl.
es esclera
es esclerótica
en sclera
en sclerotic
TA sclera

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

ca escleròtica, n f
ca blanc de l'ull, n m sin. compl.
es blanco del ojo, n m
es esclerótica, n f
en sclera

<Fisioteràpia > Anatomia>

Definició

Membrana externa del globus ocular, opaca i resistent, on s'insereixen els músculs oculomotors.

Nota

L'escleròtica recobreix les cinc sisenes parts posteriors del globus ocular i continua per davant amb la còrnia. En el pol posterior de l'escleròtica hi ha una zona anomenada làmina cribrosa per on penetra el nervi òptic.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espunyidella groga, n f
ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba nuada, n f sin. compl.
ca quallallet, n m sin. compl.
ca espunyidella, n f alt. sin.
ca espunyidera, n f alt. sin.
ca espunyidera groga, n f alt. sin.
ca gali, n m alt. sin.
ca herba colera, n f alt. sin.
ca herba de la mel, n f alt. sin.
ca herba de mató, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba formatgera, n f alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca herba mosquera, n f alt. sin.
ca herbacol, n f alt. sin.
ca mosquera, n f alt. sin.
ca quallallets, n m alt. sin.
ca quallallets groc, n m alt. sin.
ca galium de la flor groga, n m var. ling.
ca guallallet, n m var. ling.
ca herba-col, n f var. ling.
nc Galium verum L. subsp. verum
nc Galium luteum Lam., nom. illeg. var. ling.

<Botànica > rubiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espunyidella groga, n f
ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba nuada, n f sin. compl.
ca quallallet, n m sin. compl.
ca espunyidella, n f alt. sin.
ca espunyidera, n f alt. sin.
ca espunyidera groga, n f alt. sin.
ca gali, n m alt. sin.
ca herba colera, n f alt. sin.
ca herba de la mel, n f alt. sin.
ca herba de mató, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba formatgera, n f alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca herba mosquera, n f alt. sin.
ca herbacol, n f alt. sin.
ca mosquera, n f alt. sin.
ca quallallets, n m alt. sin.
ca quallallets groc, n m alt. sin.
ca galium de la flor groga, n m var. ling.
ca guallallet, n m var. ling.
ca herba-col, n f var. ling.
nc Galium verum L. subsp. verum
nc Galium luteum Lam., nom. illeg. var. ling.

<Botànica > rubiàcies>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca excisió d'una lesió de l'escleròtica
en excision of lesion of sclera

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de l'ull>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca fitora, n f
ca cotera, n f sin. compl.
ca trident, n f sin. compl.
es fisga

<Pesca>

Definició

Forca de dues o més dents de ferro que serveix per a pescar.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca forcadella, n f
ca abella, n f sin. compl.
ca cabut, n m sin. compl.
ca somera vermella, n f sin. compl.
es tres colas
fr barbier hirondelle
en swallowtail sea perch
nc Anthias anthias

Definició

Peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels serrànids, de coloració vermella o rosada amb taques i bandes operculars grogues, aletes ventrals groguenques i ventre argentat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca forcadella, n f
ca abella, n f sin. compl.
ca cabot, n m sin. compl.
ca cabudet, n m sin. compl.
ca cabut, n m sin. compl.
ca dentó, n m sin. compl.
ca estudiant, n m sin. compl.
ca forcadella roja, n f sin. compl.
ca llevanassa, n f sin. compl.
ca músic vermell, n m sin. compl.
ca peix rei, n m sin. compl.
ca reget, n m sin. compl.
ca somera, n f sin. compl.
ca somera vermella, n f sin. compl.
ca borriquete, n m var. ling.
ca cabezudo, n m var. ling.
ca furcadella roija, n f var. ling.
ca raget, n m var. ling.
ca reixet, n m var. ling.
ca rexet, n m var. ling.
nc Anthias anthias
nc Anthias sacer var. ling.
nc Labrus Anthias var. ling.
es tres colas
fr barbier
fr barbier hirondelle
fr barbier-hirodelle
it castagnola rossa
en swallowtail sea perch
en swallowtail seaperch
en vermilion fish
de Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca forcadella, n f
ca abella, n f sin. compl.
ca cabot, n m sin. compl.
ca cabudet, n m sin. compl.
ca cabut, n m sin. compl.
ca dentó, n m sin. compl.
ca estudiant, n m sin. compl.
ca forcadella roja, n f sin. compl.
ca llevanassa, n f sin. compl.
ca músic vermell, n m sin. compl.
ca peix rei, n m sin. compl.
ca reget, n m sin. compl.
ca somera, n f sin. compl.
ca somera vermella, n f sin. compl.
ca borriquete, n m var. ling.
ca cabezudo, n m var. ling.
ca furcadella roija, n f var. ling.
ca raget, n m var. ling.
ca reixet, n m var. ling.
ca rexet, n m var. ling.
nc Anthias anthias
nc Anthias sacer var. ling.
nc Labrus Anthias var. ling.
es tres colas
fr barbier
fr barbier hirondelle
fr barbier-hirodelle
it castagnola rossa
en swallowtail sea perch
en swallowtail seaperch
en vermilion fish
de Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca frunziment escleral amb resecció de l'escleròtica
en scleral buckling with resection of sclera

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de l'ull>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "solera" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició