Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "solera" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca jorà
- ca hora sin. compl.
- ca jorá sin. compl.
- ar الجورية
- cy Jorá
- cy Hora sin. compl.
- de Jorá
- de Hora sin. compl.
- de Jora sin. compl.
- en Jorá
- en Hora sin. compl.
- es jorá
- es hora sin. compl.
- eu jorera
- eu hora sin. compl.
- eu jorá sin. compl.
- fr jora
- fr hora sin. compl.
- fr jorá sin. compl.
- gn jora
- gn hora sin. compl.
- gn jorá sin. compl.
- it jorá
- it hora sin. compl.
- ja ホラ語
- ja オラ語 sin. compl.
- nl Jorá
- nl Hora sin. compl.
- nl Jorà sin. compl.
- pt jora
- ru Хора
- zh 乔拉语
- zh 乔拉 sin. compl.
- zh 霍拉 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú>, <Amèrica > Bolívia>
Definició
El jorà s'assemblava molt al sirionó i al yuqui, totes de la mateixa branca lingüística. Les semblances són bàsicament de vocabulari. Les tres llengües no són mútuament intel·ligibles. Es calcula que es devien escindir cap al 1600.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lilà, n m
- ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
- ca josepet, n m alt. sin.
- ca lilà blanc, n m alt. sin.
- ca lilera, n f alt. sin.
- ca sirimomo, n m alt. sin.
- ca sirimomo bord, n m alt. sin.
- ca ceringuilla mayor, n f var. ling.
- ca lila, n f var. ling.
- ca lilac, n m var. ling.
- ca silà, n m var. ling.
- ca sinamomo, n m var. ling.
- ca sirimono, n m var. ling.
- nc Syringa vulgaris L.
- nc Lilac vulgaris Lam. var. ling.
<Botànica > oleàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lilà, n m
- ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
- ca josepet, n m alt. sin.
- ca lilà blanc, n m alt. sin.
- ca lilera, n f alt. sin.
- ca sirimomo, n m alt. sin.
- ca sirimomo bord, n m alt. sin.
- ca ceringuilla mayor, n f var. ling.
- ca lila, n f var. ling.
- ca lilac, n m var. ling.
- ca silà, n m var. ling.
- ca sinamomo, n m var. ling.
- ca sirimono, n m var. ling.
- nc Syringa vulgaris L.
- nc Lilac vulgaris Lam. var. ling.
<Botànica > oleàcies>
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca liquidar, v tr
- es liquidar, v tr
- fr liquider, v tr
- fr solder, v tr
- en liquidate, to, v tr
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llengua de Sant Pau, n f
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llenguado ocel·lat, n m sin. compl.
- ca palaí, n m sin. compl.
- ca palaí [petit], n m sin. compl.
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca perdiu de Sant Pau, n f sin. compl.
- ca perdiu de Sant Pere, n f sin. compl.
- ca soldat, n m sin. compl.
- ca llengo de Sant Pau, n f var. ling.
- ca llengú de San Pau, n f var. ling.
- ca llengue de S. Pere, n f var. ling.
- ca pelayí [petit], n m var. ling.
- ca pelude, n f var. ling.
- ca tambor real, n m var. ling.
- nc Microchirus ocellatus
- nc Monochirus ocellatus var. ling.
- nc Solea ocellata var. ling.
- nc Solea oculata var. ling.
- es lenguado
- es rodaballo
- es tambor real
- fr sole ocellée
- en four-eyed sole
- en foureyed sole
<Peixos > Soleids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llengua de Sant Pau, n f
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llenguado ocel·lat, n m sin. compl.
- ca palaí, n m sin. compl.
- ca palaí [petit], n m sin. compl.
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca perdiu de Sant Pau, n f sin. compl.
- ca perdiu de Sant Pere, n f sin. compl.
- ca soldat, n m sin. compl.
- ca llengo de Sant Pau, n f var. ling.
- ca llengú de San Pau, n f var. ling.
- ca llengue de S. Pere, n f var. ling.
- ca pelayí [petit], n m var. ling.
- ca pelude, n f var. ling.
- ca tambor real, n m var. ling.
- nc Microchirus ocellatus
- nc Monochirus ocellatus var. ling.
- nc Solea ocellata var. ling.
- nc Solea oculata var. ling.
- es lenguado
- es rodaballo
- es tambor real
- fr sole ocellée
- en four-eyed sole
- en foureyed sole
<Peixos > Soleids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llenguada, n f
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llenguado d'aleta negra, n m sin. compl.
- ca llenguado de forner, n m sin. compl.
- ca palaí petit, n m sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca pelaí [petit], n m sin. compl.
- ca pelaia, n m sin. compl.
- ca llengadu, n m var. ling.
- ca pelayí [petit], n m var. ling.
- nc Synapturichthys kleini
- nc Pegusa kleini var. ling.
- nc Solea eupellonis var. ling.
- nc Solea kleini var. ling.
- nc Solea kleinii var. ling.
- es pegusa
- es suela
- fr sole tachetée
- en Klein's sole
<Peixos > Soleids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llenguada, n f
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llenguado d'aleta negra, n m sin. compl.
- ca llenguado de forner, n m sin. compl.
- ca palaí petit, n m sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca pelaí [petit], n m sin. compl.
- ca pelaia, n m sin. compl.
- ca llengadu, n m var. ling.
- ca pelayí [petit], n m var. ling.
- nc Synapturichthys kleini
- nc Pegusa kleini var. ling.
- nc Solea eupellonis var. ling.
- nc Solea kleini var. ling.
- nc Solea kleinii var. ling.
- es pegusa
- es suela
- fr sole tachetée
- en Klein's sole
<Peixos > Soleids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca llenguado, n m
- ca palaí, n m sin. compl.
- es lenguado
- es lenguado común
- fr sole commune
- en common sole
- en Dover sole
- nc Solea vulgaris vulgaris
<Peixos>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llenguado, n m
- ca llenguado d'arena, n m
- ca palaí petit, n m sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaieta, n f sin. compl.
- ca pelaí [petit], n m sin. compl.
- ca ruarda, n f sin. compl.
- ca pelayí [petit], n m var. ling.
- nc Pegusa lascaris
- nc Solea lascaris var. ling.
- es lenguado de arena, n m
- es sortija, n f
- fr sole pole, n f
- fr sole-pole, n f
- en sand sole, n
<Peixos > Soleids>
