Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "soll" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  armoll, n m
  • ca  armolls, n m pl alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet moll, n m alt. sin.
  • ca  blets fins, n m pl alt. sin.
  • ca  espinac de carn, n m alt. sin.
  • ca  espinacs de carn, n m pl alt. sin.
  • ca  moll, n m alt. sin.
  • ca  molls, n m pl alt. sin.
  • ca  bletmoll, n m var. ling.
  • nc  Atriplex hortensis L.

<Botànica > quenopodiàcies>

babó babó

<Peix. Marisc > Producte elaborat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  babó, n m
  • ca  berles, n f pl
  • ca  bo, n m
  • ca  coral, n m
  • ca  corall, n m
  • ca  gallonet, n m
  • ca  gemmes, n f pl
  • ca  lletons, n m pl
  • ca  lleumes, n f pl
  • ca  moll, n m
  • ca  molla, n f
  • ca  molleta, n f
  • ca  monjos, n m pl
  • ca  ouades, n f pl
  • ca  ouets, n m pl
  • ca  ous, n m pl
  • ca  perles, n f pl
  • ca  polpa, n f
  • ca  raïms, n m pl
  • ca  rovells, n m pl
  • ca  tires, n f pl

<Peix. Marisc > Producte elaborat>

Definició
Part comestible de l'eriçó de mar.

Nota

  • Totes aquestes denominacions catalanes són formes documentades en diferents indrets de la costa catalana.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baila, n f
  • ca  baileta, n f sin. compl.
  • ca  llobarro, n m sin. compl.
  • ca  llobarro pigallat, n m sin. compl.
  • ca  llop, n m sin. compl.
  • ca  llop pintat, n m sin. compl.
  • ca  llops, n m pl sin. compl.
  • ca  pintat, n m sin. compl.
  • ca  vaira, n f sin. compl.
  • nc  Dicentrarchus punctatus
  • nc  Labrax puntatus var. ling.
  • nc  Labrus punctatus var. ling.
  • nc  Morone punctatus var. ling.
  • es  baila
  • es  lobarro
  • es  róbalo
  • es  sollo
  • fr  bar tachete
  • fr  bar tacheté
  • en  spotted seabass

<Peixos > Morònids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baila, n f
  • ca  baileta, n f sin. compl.
  • ca  llobarro, n m sin. compl.
  • ca  llobarro pigallat, n m sin. compl.
  • ca  llop, n m sin. compl.
  • ca  llop pintat, n m sin. compl.
  • ca  llops, n m pl sin. compl.
  • ca  pintat, n m sin. compl.
  • ca  vaira, n f sin. compl.
  • nc  Dicentrarchus punctatus
  • nc  Labrax puntatus var. ling.
  • nc  Labrus punctatus var. ling.
  • nc  Morone punctatus var. ling.
  • es  baila
  • es  lobarro
  • es  róbalo
  • es  sollo
  • fr  bar tachete
  • fr  bar tacheté
  • en  spotted seabass

<Peixos > Morònids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  balançada, n f
  • es  balanceo, n m
  • fr  balancement, n m
  • en  roll, n
  • de  Schlingernbewegung, n f

<Enginyeria>

balanceig balanceig

<TIC > Electrònica > Robòtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de [et al.]. Diccionari de robòtica industrial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/237/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  balanceig, n m
  • es  balanceo
  • fr  pivot
  • fr  roulis
  • en  roll
  • en  sweep

<Robòtica industrial > Geometria i cinemàtica>

Definició
Moviment de rotació angular del puny al voltant d'un eix de rotació longitudinal a la pinça.
balanceig balanceig

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  balanceig, n m
  • es  alabeo
  • es  aleteo
  • es  balance
  • es  balanceo
  • en  roll

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

Definició
Rotació d'una plataforma, o d'algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix longitudinal.

Nota

  • L'angle de balanceig, que és un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb ω.
  • La denominació balanceig també es pot aplicar per extensió a la rotació de la imatge que capta un sensor entorn del seu eix longitudinal.
balanceig balanceig

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  balanceig, n m
  • es  alabeo
  • es  balanceo
  • en  roll

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Moviment de rotació d'una aeronau o d'una plataforma al voltant de l'eix de la direcció de vol, que dona lloc a una rotació ω en el sistema d'orientació angular ω-φ-κ.

Nota

  • En una aeronau el balanceig es produeix a causa del moviment de la part distal de les ales amunt o avall.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
balanceig balanceig

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  balanceig, n m
  • es  alabeo
  • es  balanceo
  • en  roll

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Moviment de rotació d'una aeronau o d'una plataforma al voltant de l'eix de la direcció de vol, que dona lloc a una rotació ω en el sistema d'orientació angular ω-φ-κ.

Nota

  • En una aeronau el balanceig es produeix a causa del moviment de la part distal de les ales amunt o avall.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
balanceig balanceig

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  balanceig, n m
  • es  alabeo
  • es  balanceo
  • en  roll

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Moviment de rotació d'una aeronau o d'una plataforma al voltant de l'eix de la direcció de vol, que dona lloc a una rotació ω en el sistema d'orientació angular ω-φ-κ.

Nota

  • En una aeronau el balanceig es produeix a causa del moviment de la part distal de les ales amunt o avall.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8