Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "somieig" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  solfeig, n m
  • es  solfeo, n m

<Educació musical>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  solfeig, n m
  • ca  solfa, n f sin. compl.
  • es  solfa
  • es  solfeo
  • en  sol-fa

<Música>

Definició
Acció o efecte de solfejar.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  solfeig, n m
  • ca  solfa, n f sin. compl.
  • es  solfa
  • es  solfeo
  • en  sol-fa

<Música>

Definició
Exercici de pràctica musical consistent en la lectura cantada de les notes tenint en compte l'entonació, la duració, la intensitat i el fraseig.
solraig solraig

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  solraig, n m
  • ca  marraix, n m sin. compl.
  • ca  salroig, n m sin. compl.
  • ca  solraig ver, n m sin. compl.
  • ca  tauró, n m sin. compl.
  • ca  sobreig, n m var. ling.
  • ca  solratj, n m var. ling.
  • ca  solreig, n m var. ling.
  • ca  soltraig, n m var. ling.
  • nc  Isurus oxyrinchus
  • nc  Isurus spallanzanii var. ling.
  • nc  Oxyrhina spallanzanii var. ling.
  • es  cazón, n m
  • es  marrajo, n m
  • es  marrajo dientudo
  • es  marrajo dientuso
  • es  tollo, n m
  • fr  requin-taupe bleu
  • fr  taupe bleu
  • fr  taupe bleue
  • en  short fin mako
  • en  shortfin mako

<Taurons > Làmnids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  solraig, n m
  • ca  marraix, n m sin. compl.
  • ca  salroig, n m sin. compl.
  • ca  solraig ver, n m sin. compl.
  • ca  tauró, n m sin. compl.
  • ca  sobreig, n m var. ling.
  • ca  solratj, n m var. ling.
  • ca  solreig, n m var. ling.
  • ca  soltraig, n m var. ling.
  • nc  Isurus oxyrinchus
  • nc  Isurus spallanzanii var. ling.
  • nc  Oxyrhina spallanzanii var. ling.
  • es  cazón, n m
  • es  marrajo, n m
  • es  marrajo dientudo
  • es  marrajo dientuso
  • es  tollo, n m
  • fr  requin-taupe bleu
  • fr  taupe bleu
  • fr  taupe bleue
  • en  short fin mako
  • en  shortfin mako

<Taurons > Làmnids>

somier somier

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  somier, n m
  • es  somier, n m
  • fr  sommier, n m
  • eu  somier, n

<Fusteria > Mobles>

somier de làmines de fusta somier de làmines de fusta

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  somier de làmines de fusta, n m
  • es  somier de láminas de madera, n m
  • fr  sommier à lattes bois, n m
  • eu  laminazko somier, n
  • eu  xafla-somier, n
  • eu  zur-latazko somier, n

<Fusteria > Mobles>

somier de molles somier de molles

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  somier de molles, n m
  • es  somier de muelles, n m
  • fr  sommier à ressorts, n m
  • eu  malguki-somier, n

<Fusteria > Mobles>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  son, n m
  • es  sueño
  • fr  sommeil
  • en  sleep
  • en  somnus

<Neurologia>

Definició
Estat fisiològic que constitueix el període de descans del cos i de la ment, durant el qual la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. És un estat funcional recurrent i reversible que depèn d'una modificació de les relacions de transacció entre l'escorça cerebral i els diferents nivells del sistema reticular. Consta de diversos estadis de profunditat, anomenats I, II, III i IV, que hom pot analitzar mitjançant l'enregistrament nocturn continuat de l'electroencefalograma, l'electrooculograma i l'electromiograma. Els diferents estadis del son se succeeixen seqüencialment diverses vegades durant la nit. Una seqüència és formada per la successió dels estadis I, II, III i IV, moment en què s'inverteix i passa als estadis III i II, seguida d'una fase de son REM. En total el son REM representa el 25% del son, mentre que el 75% restant l'ocupa el son no REM. La repetició periòdica del son cada 24 hores depèn no solament de les condicions ambientals lumíniques, sinó també dels ritmes circadiaris de l'organisme, regits pel nucli supraquiasmàtic de l'hipotàlem.
sondatge sondatge

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  sondatge, n m
  • ca  sondeig, n m sin. compl.
  • es  sondeo
  • fr  sondage
  • en  probing

<Neu i esports d'hivern > Salvaments>

Definició
Introducció d'una sonda a la neu per a detectar víctimes colgades per una allau.

Nota

  • N'hi ha de dos tipus: el sondatge ràpid, en què una fila de persones que fan el sondatge avança cada 70 cm, i l'exhaustiu, en què avancen cada 30 cm.