Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "somoure" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria dels plàstics i el cautxú>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca línia de soldadura, n f
- es línea de soldadura
- fr ligne de soudure
- en weld line
<Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca llengua de gat, n f
- ca pelada, n f sin. compl.
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca rèmol blanc, n m sin. compl.
- es pelada
- es peluda
- fr plagusie sombre
- en spotted tonguesole
- nc Symphurus nigrescens
<Peixos>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llengua de gat, n f
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca pelada, n f sin. compl.
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca rèmol blanc, n m sin. compl.
- ca palaya, n f var. ling.
- ca peláda, n f var. ling.
- ca rèmol blanch, n m var. ling.
- nc Symphurus nigrescens
- nc Plagiusa lactea var. ling.
- es pelada
- es peluda
- fr plagusie sombre
- en spotted tonguesole
- en tonguesole
<Peixos > Cinoglòssids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llengua de gat, n f
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca pelada, n f sin. compl.
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca rèmol blanc, n m sin. compl.
- ca palaya, n f var. ling.
- ca peláda, n f var. ling.
- ca rèmol blanch, n m var. ling.
- nc Symphurus nigrescens
- nc Plagiusa lactea var. ling.
- es pelada
- es peluda
- fr plagusie sombre
- en spotted tonguesole
- en tonguesole
<Peixos > Cinoglòssids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca lluer de capell, n m
- es jilguero capirotado
- fr tarin sombre
- en black-capped siskin
- de Guatemalazeisig
- nc Spinus atriceps
- nc Carduelis atriceps alt. sin.
<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca lluer de capell, n m
- es jilguero capirotado
- fr tarin sombre
- en black-capped siskin
- de Guatemalazeisig
- nc Spinus atriceps
- nc Carduelis atriceps alt. sin.
<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca lluerna fosca, n f
- ca biret, n m sin. compl.
- ca garneu, n m sin. compl.
- ca graneu, n m sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna filosa, n f sin. compl.
- ca lluverna, n f sin. compl.
- ca oriola, n f sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca viret, n m sin. compl.
- es arete aletón
- es arete oscuro
- es bejel
- fr grondin sombre
- en longfin gurnard
- nc Chelidonichthys (Aspitrigla) obscura
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lluerna fosca, n f
- ca lluerna vera, n f
- ca biret, n m sin. compl.
- ca gallineta filosa, n f sin. compl.
- ca garneu, n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna filosa, n f sin. compl.
- ca oreneta, n f sin. compl.
- ca oriola, n f sin. compl.
- ca pubilla, n f sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca roget, n m sin. compl.
- ca velleta, n f sin. compl.
- ca viret, n m sin. compl.
- ca graneu, n m var. ling.
- ca lluverna, n f var. ling.
- nc Chelidonichthys obscura
- nc Aspitrigla obscura var. ling.
- nc Chelidonichthys (Aspitrigla) obscura var. ling.
- nc Trigla hirundo var. ling.
- nc Trigla obscura var. ling.
- es arete alerón
- es arete aletón
- es arete oscuro
- es bejel
- es chuliola
- es oriola
- es rafech
- fr grondin morrude
- fr grondin sombre
- en longfin gurnard
<Peixos > Tríglids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lluerna fosca, n f
- ca lluerna vera, n f
- ca biret, n m sin. compl.
- ca gallineta filosa, n f sin. compl.
- ca garneu, n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna filosa, n f sin. compl.
- ca oreneta, n f sin. compl.
- ca oriola, n f sin. compl.
- ca pubilla, n f sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca roget, n m sin. compl.
- ca velleta, n f sin. compl.
- ca viret, n m sin. compl.
- ca graneu, n m var. ling.
- ca lluverna, n f var. ling.
- nc Chelidonichthys obscura
- nc Aspitrigla obscura var. ling.
- nc Chelidonichthys (Aspitrigla) obscura var. ling.
- nc Trigla hirundo var. ling.
- nc Trigla obscura var. ling.
- es arete alerón
- es arete aletón
- es arete oscuro
- es bejel
- es chuliola
- es oriola
- es rafech
- fr grondin morrude
- fr grondin sombre
- en longfin gurnard
<Peixos > Tríglids>
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca logotip sonor, n m
- ca logo sonor, n m sin. compl.
- es audiologo
- es logo acústico
- es logo sonoro
- es logotipo acústico
- es logotipo sonoro
- es sonotipo
- fr logo sonore
- fr signature sonore
- en acoustic logo
- en acoustic signature
- en audio logo
- en audio mnemonic
- en audio signature
- en signature theme
- en sogo
- en sonic logo
- en sound logo
<Brànding > Brànding verbal > Brànding sonor>
Definició
Nota
- El logotip sonor pot ser un element melòdic, vocal, un efecte sonor o una combinació d'aquests. Sol aparèixer al final d'un anunci publicitari acompanyant el logotip gràfic.
