Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sos" dins totes les àrees temàtiques

puntuació mitjana d'opinió puntuació mitjana d'opinió

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  puntuació mitjana d'opinió, n f
  • ca  MOS, n f sigla
  • es  nota media de opinión
  • es  MOS sigla
  • en  mean opinion score
  • en  MOS sigla

<Telecomunicacions > Telemàtica>

Definició
Valoració numèrica mitjana de la percepció de la qualitat d'un determinat sistema, xarxa o contingut obtinguda a partir de les valoracions individuals d'un grup d'experts.

Nota

  • La sigla MOS correspon a la denominació anglesa mean opinion score.
qualitat de servei qualitat de servei

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  qualitat de servei, n f
  • es  calidad de servicio
  • en  QOS
  • en  quality of service

<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>

Definició
Conjunt de descriptors de la qualitat oferta per un sistema de comunicacions a un usuari, com ara la probabilitat de ^bloqueig^, el ^retard^, la probabilitat d'error o la ^velocitat de transmissió^.
quota de presència quota de presència

<TIC > Àmbit: Economia i empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>

  • ca  quota de presència, n f
  • es  índice de presencia, n m
  • es  SOV, n m sigla
  • fr  part de voix, n f
  • fr  PDV, n f sigla
  • en  share of voice, n
  • en  SOV, n sigla

<Màrqueting digital > Avaluació>

Definició
Percentatge d'aparició d'una marca en un espai o un canal determinats en relació amb el percentatge d'aparició de la resta de marques de la mateixa categoria o del mateix sector durant el mateix període de temps, que indica el seu grau de visibilitat en aquell espai.
quota de presència quota de presència

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>

  • ca  quota de presència, n f
  • es  índice de presencia, n m
  • es  SOV, n m sigla
  • fr  part de voix, n f
  • fr  PDV, n f sigla
  • en  share of voice, n
  • en  SOV, n sigla

<Màrqueting digital > Avaluació>

Definició
Percentatge d'aparició d'una marca en un espai o un canal determinats en relació amb el percentatge d'aparició de la resta de marques de la mateixa categoria o del mateix sector durant el mateix període de temps, que indica el seu grau de visibilitat en aquell espai.
quota de presència quota de presència

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  quota de presència, n f
  • es  índice de presencia, n m
  • es  SOV, n m sigla
  • fr  part de voix, n f
  • fr  PDV, n f sigla
  • en  share of voice, n
  • en  SOV, n sigla

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Definició
Percentatge d'aparició d'una marca en un espai o un canal determinats en relació amb el percentatge d'aparició de la resta de marques de la mateixa categoria o del mateix sector durant el mateix període de temps, que indica el seu grau de visibilitat en aquell espai.
recinte de resclosa recinte de resclosa

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  recinte de resclosa, n m
  • es  cámara de esclusa
  • es  cámara de puertas
  • fr  sas
  • en  lock chamber

<Ports > Obres exteriors i interiors>

Definició
Zona entre dues rescloses, on s'atura el vaixell per canviar de l'un nivell a l'altre, establerta a l'entrada d'un port en què el nivell d'aigua és variable a diferència de l'interior del mateix port en què el nivell ha de ser constant.
rella rella

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  rella, n f
  • es  reja
  • fr  soc
  • it  vomere
  • en  plow share [US]
  • en  share
  • de  Pflugschar
  • de  Schar

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Peça de ferro tallant per un extrem i amb mànec o cua a l'altre que serveix per a penetrar dins de la terra i obrir-hi els solcs.
rella rella

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rella, n f
  • es  reja, n f
  • fr  soc, n m
  • en  share, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cols de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  cospí, n m alt. sin.
  • ca  cospiner, n m alt. sin.
  • ca  cospinera, n f alt. sin.
  • ca  cospineta, n f alt. sin.
  • ca  cospins, n m pl alt. sin.
  • ca  cospins (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cospiu, n m alt. sin.
  • ca  cospiuera, n f alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadores, n f pl alt. sin.
  • ca  enganxavelles, n m alt. sin.
  • ca  estiracabells, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  gafarrons, n m pl alt. sin.
  • ca  gafarrots, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  gos, n m alt. sin.
  • ca  gosset, n m alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  herba cospinera, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tinyosos, n f alt. sin.
  • ca  llaparasses, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa menor, n f alt. sin.
  • ca  llapasses, n f pl alt. sin.
  • ca  palló, n m alt. sin.
  • ca  paperina, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  pegamans, n m/f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  repalasses, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrella, n f alt. sin.
  • ca  cuspiner, n m var. ling.
  • ca  guspí (fruit), n m var. ling.
  • ca  guspinera, n f var. ling.
  • ca  lapassa, n f var. ling.
  • ca  llampassa, n f var. ling.
  • ca  llaparada, n f var. ling.
  • ca  llapissera, n f var. ling.
  • ca  llepalassa, n f var. ling.
  • ca  lleparada, n f var. ling.
  • ca  lleparassa, n f var. ling.
  • ca  lleparasses, n f pl var. ling.
  • ca  poltres, n m pl var. ling.
  • ca  rapalassa, n f var. ling.
  • ca  repalaca, n f var. ling.
  • ca  repalada, n f var. ling.
  • ca  repelasses, n f pl var. ling.
  • nc  Arctium minus Bernh.
  • nc  Lappa minor Hill var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).
repalassa repalassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cols de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  cospí, n m alt. sin.
  • ca  cospiner, n m alt. sin.
  • ca  cospinera, n f alt. sin.
  • ca  cospineta, n f alt. sin.
  • ca  cospins, n m pl alt. sin.
  • ca  cospins (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cospiu, n m alt. sin.
  • ca  cospiuera, n f alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadores, n f pl alt. sin.
  • ca  enganxavelles, n m alt. sin.
  • ca  estiracabells, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  gafarrons, n m pl alt. sin.
  • ca  gafarrots, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  gos, n m alt. sin.
  • ca  gosset, n m alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  herba cospinera, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tinyosos, n f alt. sin.
  • ca  llaparasses, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa menor, n f alt. sin.
  • ca  llapasses, n f pl alt. sin.
  • ca  palló, n m alt. sin.
  • ca  paperina, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  pegamans, n m/f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  repalasses, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrella, n f alt. sin.
  • ca  cuspiner, n m var. ling.
  • ca  guspí (fruit), n m var. ling.
  • ca  guspinera, n f var. ling.
  • ca  lapassa, n f var. ling.
  • ca  llampassa, n f var. ling.
  • ca  llaparada, n f var. ling.
  • ca  llapissera, n f var. ling.
  • ca  llepalassa, n f var. ling.
  • ca  lleparada, n f var. ling.
  • ca  lleparassa, n f var. ling.
  • ca  lleparasses, n f pl var. ling.
  • ca  poltres, n m pl var. ling.
  • ca  rapalassa, n f var. ling.
  • ca  repalaca, n f var. ling.
  • ca  repalada, n f var. ling.
  • ca  repelasses, n f pl var. ling.
  • nc  Arctium minus Bernh.
  • nc  Lappa minor Hill var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).