Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "suanya" dins totes les àrees temàtiques

bua bua

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bua, n f
  • ca  buanya, n f sin. compl.
  • ca  buba, n f sin. compl.
  • es  buba, n f
  • fr  buba, n f
  • en  buba, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Terminologia històrica>

Definició
Adenopatia subcutània palpable causada per diverses infeccions, com ara la sïfilis o la pesta.

Nota

  • El mal de bubes era el nom que es donava a la sífilis al s. XVI.
buanya buanya

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  buanya, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definició
Crosta que es fa en les plagues quan s'assequen.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cadells, n m pl
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cospí d'Espanya, n m alt. sin.
  • ca  safanòria borda, n f alt. sin.
  • ca  torilis nuosa, n f alt. sin.
  • ca  turdell, n m alt. sin.
  • ca  safranòria borda, n f var. ling.
  • nc  Torilis nodosa (L.) Gaertn.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

cadells cadells

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cadells, n m pl
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cospí d'Espanya, n m alt. sin.
  • ca  safanòria borda, n f alt. sin.
  • ca  torilis nuosa, n f alt. sin.
  • ca  turdell, n m alt. sin.
  • ca  safranòria borda, n f var. ling.
  • nc  Torilis nodosa (L.) Gaertn.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla, n f
  • ca  camamil·la, n f sin. compl.
  • ca  camamilla (flor), n f sin. compl.
  • ca  camamil·la (flor), n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  majola, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla comuna, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de jardí, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de pagès, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de persones, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roc, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de sobres, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels prats, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla espanyola, n f alt. sin.
  • ca  camamilla fina, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la forastera, n f alt. sin.
  • ca  camamilla majola, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  camamilla vera, n f alt. sin.
  • ca  camamila, n f var. ling.
  • ca  camamíle, n f var. ling.
  • ca  camamilla comú, n f var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camamirla vera, n f var. ling.
  • ca  camomil·la, n f var. ling.
  • ca  camomilla, n f var. ling.
  • ca  camomilla borda, n f var. ling.
  • ca  magarsa, n f var. ling.
  • ca  magarssa, n f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla dels camps, n f var. ling.
  • ca  mançanilla dolça, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • nc  Matricaria chamomilla L.
  • nc  Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
  • nc  Matricaria recutita L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

camamilla camamilla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla, n f
  • ca  camamil·la, n f sin. compl.
  • ca  camamilla (flor), n f sin. compl.
  • ca  camamil·la (flor), n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  majola, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla comuna, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de jardí, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de pagès, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de persones, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roc, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de sobres, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels prats, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla espanyola, n f alt. sin.
  • ca  camamilla fina, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la forastera, n f alt. sin.
  • ca  camamilla majola, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  camamilla vera, n f alt. sin.
  • ca  camamila, n f var. ling.
  • ca  camamíle, n f var. ling.
  • ca  camamilla comú, n f var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camamirla vera, n f var. ling.
  • ca  camomil·la, n f var. ling.
  • ca  camomilla, n f var. ling.
  • ca  camomilla borda, n f var. ling.
  • ca  magarsa, n f var. ling.
  • ca  magarssa, n f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla dels camps, n f var. ling.
  • ca  mançanilla dolça, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • nc  Matricaria chamomilla L.
  • nc  Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
  • nc  Matricaria recutita L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cantàrida, n f
  • ca  mosca d'Espanya, n f sin. compl.

<Homeopatia>

Definició
Insecte coleòpter (Lytta vesicatoria) de la família dels melòidids, d'uns 2 cm de llargada, de color verd brillant. És anomenada també mosca d'Espanya o mosca russa. Les cantàrides són emprades en farmàcia, reduïdes a pólvores, ungüent, etc, a causa de llur acció rubefaent. La tintura de cantàrida, preparada per percolació amb alcohol de 70°, té acció vesicant o revulsiva, i ha estat usada com a estimulant del creixement dels cabells i també com a afrodisíac.
canxalaigua d'Espanya canxalaigua d'Espanya

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canxalaigua d'Espanya, n f
  • ca  lli, n m alt. sin.
  • ca  lli bord, n m alt. sin.
  • ca  lli catàrtic, n m alt. sin.
  • ca  lli purgant, n m alt. sin.
  • ca  llinet, n m alt. sin.
  • ca  llinet purgant, n m alt. sin.
  • nc  Linum catharticum L.

<Botànica > linàcies>

canxalaigua d'Espanya canxalaigua d'Espanya

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canxalaigua d'Espanya, n f
  • ca  lli, n m alt. sin.
  • ca  lli bord, n m alt. sin.
  • ca  lli catàrtic, n m alt. sin.
  • ca  lli purgant, n m alt. sin.
  • ca  llinet, n m alt. sin.
  • ca  llinet purgant, n m alt. sin.
  • nc  Linum catharticum L.

<Botànica > linàcies>

canyamet canyamet

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyamet, n m
  • ca  canyametes, n f pl alt. sin.
  • ca  sosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sosa negra, n f alt. sin.
  • ca  sosa prima, n f alt. sin.
  • nc  Suaeda maritima (L.) Dumort. subsp. spicata (Willd.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Suaeda spicata (Willd.) Moq. sin. compl.
  • nc  Suaeda altissima auct. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>