Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "suau" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca xot de Siau, n m
- es autillo de Siau
- fr petit-duc de Siau
- en Siau scops-owl
- de Siau-Zwergohreule
- nc Otus siaoensis
- nc Otus manadensis siaoensis alt. sin.
<24.02 Ocells > Estrigiformes > Estrígids>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca zulú
- ca zulu sin. compl.
- cod izizulu
- ar زولو
- cy Zwlw
- cy Isizulu sin. compl.
- cy Zunda sin. compl.
- de Zulu
- de Isizulu sin. compl.
- de Zunda sin. compl.
- en Zulu
- en Isizulu sin. compl.
- en Zunda sin. compl.
- es zulú
- es isizulu sin. compl.
- es zunda sin. compl.
- eu zuluera
- eu isizulu sin. compl.
- eu zulu sin. compl.
- eu zuluera sin. compl.
- eu zunda sin. compl.
- fr zoulou
- fr isizulu sin. compl.
- fr zunda sin. compl.
- gl zulú
- gl isizulu sin. compl.
- gl zunda sin. compl.
- gn sulu
- gn isisulu sin. compl.
- gn sunda sin. compl.
- it zulu
- it isizulu sin. compl.
- it zunda sin. compl.
- pt zulu
- pt isizulu sin. compl.
- pt zunda sin. compl.
- tmh Tazulut
- tmh Isizulu sin. compl.
- tmh zunda sin. compl.
- zh 祖鲁语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Lesotho>, <Àfrica > Malawi>, <Àfrica > Moçambic>, <Àfrica > República de Sud-àfrica>, <Àfrica > Swazilàndia>
Definició
El zulú és la primera llengua en nombre de parlants de l'estat sud-africà (10.000.000 com a primera llengua i 15.700.000 com a segona llengua), seguida de l'afrikaans (6.000.000 de parlants) i de l'anglès (3.600.000). És la llengua majoritària a diverses províncies: Kwazulu-Natal, on el 81% de la població té el zulú com a primera llengua, Mpumalanga (26%) i Gauteng (21%).
Des d'un punt de vista lingüístic, es pot considerar que el zulú i el xhosa constitueixen una mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com a dues de les onze llengües oficials de l'Estat.
Podem distingir dues variants dialectals principals del zulú: el lala i el qwabe.
El zulú s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Del zulú prové el mot impala, nom d'una espècie d'antílop africà.
