Cercaterm

Nota

• Àmbit: Espanya
• Constitueix un delicte l'obtenció de subvenció, desgravació o ajuda de les administracions públiques en una quantitat superior als 10 milions de pessetes (60.101,21 ?), ja sigui per haver falsejat les condicions sol·licitades per a la concessió, ja sigui per haver ocultat les condicions que n'hagin impedit l'obtenció. També constitueix un delicte l'incompliment de les condicions establertes per al desenvolupament d'una activitat subvencionada amb fons de les administracions públiques, que altera substancialment els fins per als quals la subvenció va ser concedida, en una quantia superior als 10 milions de pessetes (60.101,21 ?).
  L'any 1985 l'òrgan legislador espanyol va fixar com a delicte el frau de subvencions (Llei orgànica 2/1985, del 29 d'abril, de reforma del Codi penal [CP] en matèria de delictes contra la Hisenda pública), tipus que, després, amb la Llei orgànica 6/1995, del 29 de juny, per la qual es modifiquen determinats preceptes del Codi penal relatius als delictes contra la Hisenda pública i contra la seguretat social, va passar a formar part del CP (art. 308). Amb la reforma també es va tipificar el frau de fons rebuts de les comunitats europees (art. 309 i 628). La Llei 31/1990, del 27 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat, estableix algunes infraccions per als casos en què la quantia és inferior a l'exigida pel delicte de frau de subvencions.
  En tots dos casos se sanciona amb la pena de presó d'un a quatre anys i multa del sèxtuple de l'import; però, a més, s'ha d'imposar a la persona responsable la pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions o ajudes públiques i del dret de gaudir de beneficis o incentius fiscals o de la seguretat social durant un període de tres a sis anys. De la mateixa manera que en el delicte de defraudació tributària, en aquest cas també s'estableix la possibilitat d'exempció de pena en cas de regularització de la situació: s'exigeix expressament el reintegrament de les quantitats rebudes abans que es notifiqui al responsable del delicte l'inici d'activitats judicials o administratives d'inspecció o de control. L'exempció inclou també la pena de les possibles falsedats connexes (art. 308.4 CP).
  Es protegeixen els fons de les ajudes rebudes dels pressupostos generals de les comunitats europees (o d'altres d'administrats per les comunitats), de la mateixa manera que es fa per a les hisendes d'ordre estatal; per això, en el CP es tipifica el falsejament de les condicions sol·licitades per a la concessió d'ajuts comunitaris o l'ocultament de les circumstàncies que haurien impedit la concessió de l'ajut, sempre que la quantia superi els cinquanta mil euros (art. 309 CP). La conducta se sanciona amb la pena de presó d'un a quatre anys i multa del sèxtuple de la quantitat esmentada. A diferència de les subvencions que es refereixen a fons estatals, no s'estableix la tipicitat de l'alteració del fi essencial per al qual es va concedir la subvenció (art. 308.2 CP), ni l'aplicabilitat de les penes restrictives de drets (art. 308.3 CP), ni la possibilitat de quedar exempt de pena per a regularitzar la situació. Pel que fa a les faltes (art. 628 CP) s'ha establert una modalitat de defraudació quan la quantia és superior a quatre mil euros.
  La Sentència del Tribunal Suprem (STS) del 25.11.1998 (ponent: Martín Canivell) determina que es pot apreciar concurs de normes entre el frau de subvencions i el delicte d'estafa i que s'ha de resoldre en favor del primer, perquè és més especial que el segon. La sentència considera que un frau de subvencions en quantia inferior als 10 milions de pessetes (60.101,21 ?) no constitueix delicte de frau de subvencions (deixant de banda la possibilitat que hi hagi infracció administrativa) ni delicte d'estafa. La comissió de falsedats documentals per a l'obtenció de la subvenció, s'ha d'entendre sancionada com a delicte de frau de subvencions (així, obiter dictum, STS de l'1.2.1999, ponent: Martínez-Pereda Rodríguez) en virtut del concurs de normes.
  La referència que, a partir de la reforma del 1995, el tipus fa a la desgravació o ajuda de les administracions públiques permet entendre que la defraudació de quantitats rebudes en concepte de subsidis d'atur pot ser típica (quantia): per exemple, STS del 25.11.1998, (ponent: Martín Canivell). Així, en virtut del criteri d'especialitat, preval la sanció com a frau de subvencions respecte del delicte d'estafa, l'única via per tal de sancionar aquestes conductes en vista de la reforma.