Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "subvenci�" dins totes les àrees temàtiques

subjecció subjecció

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14539:2003 Robots de manipulació. Manipulació d'objectes amb prensors amb pinça. Vocabulari i presentació de característiques i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14539:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 116 Sistemes Industrials Automatitzats, la secretaria del qual és a càrrec d'AER ATP. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

  • ca  subjecció, n f
  • es  sujeción
  • fr  préhension
  • en  grip
  • cod  3.1.3

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Definició
Constrenyiment d'un objecte amb un element terminal.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  subjecció, n f
  • es  sujeción, n f
  • fr  fixation, n f
  • en  fastening, n
  • de  Befestigung, n f

<Enginyeria>

subjecció de l'orella subjecció de l'orella

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  subjecció de l'orella
  • en  ear pinning

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de l'orella>

subjecció exterior subjecció exterior

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14539:2003 Robots de manipulació. Manipulació d'objectes amb prensors amb pinça. Vocabulari i presentació de característiques i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14539:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 116 Sistemes Industrials Automatitzats, la secretaria del qual és a càrrec d'AER ATP. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

  • ca  subjecció exterior, n f
  • es  aprisionamiento externo
  • fr  prise externe
  • en  external grasp
  • en  outside grasp
  • cod  3.2.1.4

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Definició
Subjecció que s'efectua a la superfície exterior de l'objecte.

Nota

  • Vegeu la figura 2, de la a a la d, la f i la g.
subjecció interior subjecció interior

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14539:2003 Robots de manipulació. Manipulació d'objectes amb prensors amb pinça. Vocabulari i presentació de característiques i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14539:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 116 Sistemes Industrials Automatitzats, la secretaria del qual és a càrrec d'AER ATP. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

  • ca  subjecció interior, n f
  • es  aprisionamiento interno
  • fr  prise interne
  • en  inside grasp
  • en  internal grasp
  • cod  3.2.1.5

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Definició
Subjecció que s'efectua a la superfície interior de l'objecte.

Nota

  • Vegeu la figura 2 e.
subjecció per força subjecció per força

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14539:2003 Robots de manipulació. Manipulació d'objectes amb prensors amb pinça. Vocabulari i presentació de característiques i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14539:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 116 Sistemes Industrials Automatitzats, la secretaria del qual és a càrrec d'AER ATP. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

  • ca  subjecció per força, n f
  • es  aprisionamiento por fuerza de cierre
  • fr  prise à fermeture de force
  • en  force closure grasp
  • cod  3.2.1.3

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Definició
Subjecció en què el grau de llibertat de l'objecte és igual o superior a 1 si no es consideren les forces de fricció en els punts de contacte i igual o inferior a 0 si es tenen en compte aquestes forces.

Nota

  • La subjecció per tancament de força és una subjecció en què es manté la posa de l'objecte mitjançant la configuració del prensor i les forces. Les forces involucrades acostumen a ser de fricció.
subjecció per forma subjecció per forma

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14539:2003 Robots de manipulació. Manipulació d'objectes amb prensors amb pinça. Vocabulari i presentació de característiques i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14539:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 116 Sistemes Industrials Automatitzats, la secretaria del qual és a càrrec d'AER ATP. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

  • ca  subjecció per forma, n f
  • es  aprisionamiento por forma de cierre
  • fr  prise à fermeture de forme
  • en  form closure grasp
  • cod  3.2.1.2

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Definició
Subjecció en què el grau de llibertat de l'objecte és igual o inferior a 0 sense considerar les forces de fricció en els punts de contacte.

Nota

  • La subjecció per forma és una subjecció en què la posa de l'objecte tan sols es defineix mitjançant la configuració del prensor.
subrepció subrepció

<Dret canònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  subrepció, n f
  • es  subrepción

<Dret canònic>

Definició
Ocultació d'un fet, especialment per a obtenir allò que altrament no s'aconseguiria.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • En dret canònic, els rescriptes són actes administratius que concedeixen quelcom a petició de la persona interessada, sovint un privilegi o una dispensa, sempre per escrit (càn. 59 i s. Codi de dret canònic del 1983). Aquesta característica feia que el dret canònic clàssic, mancat dels conceptes administratius actuals, establís el rescripte com un negoci bilateral semblant a la donació, que es perfeccionava amb l'acceptació de la gràcia per la persona sol·licitant. La necessitat d'acceptació posterior desaparegué ja en el Codi de dret canònic del 1917 i va entrar en l'esfera del dret administratiu.
    El fi immediat és el bé privat de la persona peticionària, però sempre tenint en compte el bé públic com a fi últim. Els interessats, en fer la petició, aporten a l'autoritat els elements de judici necessaris per a la decisió, de manera que la càrrega de la prova en el procediment o la possible investigació recau sobre els peticionaris. La investigació d'ofici cobra un sentit més aviat secundari i supletori. Per aquestes raons, l'ocultació de fets o circumstàncies en la petició provoca els vicis canònics de subrepció o d'obrepció.
    Per subrepció, el dret canònic entén l'ocultació de la veritat, sense exposar tot el que és necessari per a la decisió de l'autoritat, que provoca la nul·litat de l'acte administratiu (càn. 63, § 1).
    Els conceptes de obrepció i subrepció són aplicats anàlogament en altres branques del dret canònic, especialment en el dret processal, encara que en aquest no provoca els efectes previstos en l'àmbit administratiu. D'altra banda, cal esmentar que aquestes dues figures han suscitat un debat interessant sobre la causa en els actes administratius.
  • V. t.: obrepció n f
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  subsecció, n f
  • es  subsección

<Dret>

Definició
Subdivisió d'una secció.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
subsecció subsecció

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  subsecció, n f
  • oc  subseccion, n f
  • es  subsección, n f
  • fr  sous-section, n f
  • en  subsection, n

<Activitat parlamentària > Funció legislativa>, <Activitat parlamentària > Tècnica legislativa>

Definició
Unitat de divisió de la part dispositiva d'una llei o una altra norma jurídica utilitzada per a subdividir les seccions.