Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "s�tira" dins totes les àrees temàtiques

enciam trocadero enciam trocadero

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  enciam trocadero, n m
  • ca  enciam francès, n m sin. compl.
  • es  lechuga francesa, n f
  • es  lechuga trocadero, n f
  • fr  laitue beurre, n f
  • fr  laitue pommée, n f
  • en  trocadero lettuce, n
  • nc  Lactuca sativa var. capitata

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Varietat de l'enciam cabdellat, de fulla llisa, tova i mantegosa.
enciam trocadero enciam trocadero

<Agricultura > Horticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  enciam trocadero, n m
  • ca  enciam francès, n m sin. compl.
  • es  lechuga francesa, n f
  • es  lechuga trocadero, n f
  • fr  laitue beurre, n f
  • fr  laitue pommée, n f
  • en  trocadero lettuce, n
  • nc  Lactuca sativa var. capitata

<Agricultura > Horticultura>

Definició
Varietat de l'enciam cabdellat, de fulla llisa, tova i mantegosa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  erb, n m
  • ca  veça petita, n f alt. sin.
  • ca  xítxeros, n m pl alt. sin.
  • ca  edro, n m var. ling.
  • ca  er, n m var. ling.
  • ca  erp, n m var. ling.
  • ca  ervelles, n f pl var. ling.
  • ca  evo, n m var. ling.
  • ca  hedro, n m var. ling.
  • ca  herb, n m var. ling.
  • ca  herp, n m var. ling.
  • ca  iero, n m var. ling.
  • ca  yero, n m var. ling.
  • nc  Vicia ervilia (L.) Willd.
  • nc  Ervum ervilia L. sin. compl.
  • nc  Ervilia sativa Link var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  erb, n m
  • ca  veça petita, n f alt. sin.
  • ca  xítxeros, n m pl alt. sin.
  • ca  edro, n m var. ling.
  • ca  er, n m var. ling.
  • ca  erp, n m var. ling.
  • ca  ervelles, n f pl var. ling.
  • ca  evo, n m var. ling.
  • ca  hedro, n m var. ling.
  • ca  herb, n m var. ling.
  • ca  herp, n m var. ling.
  • ca  iero, n m var. ling.
  • ca  yero, n m var. ling.
  • nc  Vicia ervilia (L.) Willd.
  • nc  Ervum ervilia L. sin. compl.
  • nc  Ervilia sativa Link var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

estira estira

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  estira, n f
  • es  hierro de blanchir
  • fr  étire à blanchir
  • it  stira da sbianchire
  • en  sleeker
  • en  whitening
  • de  Blanchiereisen

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Eina consistent en una fulla d'acer afilada, de 0'5 cm de gruix per 5 d'alçada, posada al llarg d'un agafador de fusta de 25 cm de llargada que serveix per a netejar de carnassa el carnell de les pells adobades.
estira-i-empeny estira-i-empeny

<Transports > Manipulació de materials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  estira-i-empeny, n m
  • es  empujador-recogedor
  • es  empujador-tirador
  • fr  pousseur-tireur
  • it  traslatore prensile
  • en  push-pull device
  • de  Klemmschieber

<Transports > Manipulació de materials>

Definició
Accessori mecànic que s'acobla a la part davantera d'un carretó de forca i que, per mitjà d'un sistema hidràulic, fa lliscar la mercaderia per sobre de les pales per a carregar-la o descarregar-la.
faune bru faune bru

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  faune bru, n m
  • es  sátiro moreno, n m
  • fr  faune, n m
  • it  fauno, n m
  • en  tree grayling, n
  • nc  Hipparchia statilinus

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Nimfàlids > Satirins > Hipparchia
faune meridional faune meridional

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  faune meridional, n m
  • es  sátiro mediterráneo, n m
  • fr  agreste flamboyant, n m
  • en  southern grayling, n
  • nc  Hipparchia aristaeus

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Nimfàlids > Satirins > Hipparchia
fesolí fesolí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fesolí, n m
  • ca  veça, n f alt. sin.
  • ca  vecera, n f alt. sin.
  • ca  vecera vera, n f alt. sin.
  • ca  veces, n f pl alt. sin.
  • ca  vèrça, n f var. ling.
  • nc  Vicia sativa L. subsp. sativa
  • nc  Vicia sativa L. subsp. obovata Gaudin var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fesolí, n m
  • ca  veça, n f alt. sin.
  • ca  vecera, n f alt. sin.
  • ca  vecera vera, n f alt. sin.
  • ca  veces, n f pl alt. sin.
  • ca  vèrça, n f var. ling.
  • nc  Vicia sativa L. subsp. sativa
  • nc  Vicia sativa L. subsp. obovata Gaudin var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>