Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tanasi" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canari, n m
  • ca  canaris, n m pl alt. sin.
  • nc  Tropaeolum peregrinum L.
  • nc  Tropaeolum canariense Hort. ex Lindl. et Moore var. ling.

<Botànica > tropeolàcies>

canari canari

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canari, n m
  • ca  tord rogenc, n m
  • ca  canonge, n m sin. compl.
  • ca  nit, n f sin. compl.
  • ca  porcellana, n f sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord roquer, n m sin. compl.
  • ca  vaqueta, n f sin. compl.
  • ca  mariquita, n f var. ling.
  • ca  tord-roquer, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort ruqué, n m var. ling.
  • ca  tort ruquer, n m var. ling.
  • nc  Symphodus mediterraneus
  • nc  Crenilabrus Boryanus var. ling.
  • nc  Crenilabrus Brunnichii var. ling.
  • nc  Crenilabrus chlorosochrus var. ling.
  • nc  Crenilabrus mediterraneus var. ling.
  • nc  Crénilabrus mediterraneus var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) mediterraneus var. ling.
  • es  tordo de roca
  • es  vagueta
  • es  vaqueta
  • fr  crénilabre rouquié
  • fr  siblaire
  • en  axillary wrasse
  • en  gold-sinny
  • de  Mittelmeerlippfisch

<Peixos > Làbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canari, n m
  • ca  tord rogenc, n m
  • ca  canonge, n m sin. compl.
  • ca  nit, n f sin. compl.
  • ca  porcellana, n f sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord roquer, n m sin. compl.
  • ca  vaqueta, n f sin. compl.
  • ca  mariquita, n f var. ling.
  • ca  tord-roquer, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort ruqué, n m var. ling.
  • ca  tort ruquer, n m var. ling.
  • nc  Symphodus mediterraneus
  • nc  Crenilabrus Boryanus var. ling.
  • nc  Crenilabrus Brunnichii var. ling.
  • nc  Crenilabrus chlorosochrus var. ling.
  • nc  Crenilabrus mediterraneus var. ling.
  • nc  Crénilabrus mediterraneus var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) mediterraneus var. ling.
  • es  tordo de roca
  • es  vagueta
  • es  vaqueta
  • fr  crénilabre rouquié
  • fr  siblaire
  • en  axillary wrasse
  • en  gold-sinny
  • de  Mittelmeerlippfisch

<Peixos > Làbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  canari, n m
  • es  tordo de roca
  • es  vagueta
  • fr  crénilabre rouquié
  • en  axillary wrasse
  • nc  Symphodus mediterraneus

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de la família dels làbrids, de color general rosat o groc vermellós amb ratlles longitudinals més fosques i una taca negra a la base de les pectorals i a la part alta del peduncle caudal, els mascles del qual tenen ratlles blaves vistoses al ventre.
canari canari

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  canari, n m
  • es  serín canario
  • fr  serin des Canaries
  • en  Atlantic canary
  • en  island canary
  • de  Kanarengirlitz
  • nc  Serinus canaria

<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  canari, n m
  • es  serín canario
  • fr  serin des Canaries
  • en  Atlantic canary
  • en  island canary
  • de  Kanarengirlitz
  • nc  Serinus canaria

<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>

canari de la paloma canari de la paloma

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canari de la paloma, n m
  • nc  Pelargonium cordifolium (Cav.) Curtis
  • nc  Pelargonium cordatum L'Hér. var. ling.

<Botànica > geraniàcies>

canari de la paloma canari de la paloma

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canari de la paloma, n m
  • nc  Pelargonium cordifolium (Cav.) Curtis
  • nc  Pelargonium cordatum L'Hér. var. ling.

<Botànica > geraniàcies>

canichana canichana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  canichana
  • ca  canesi sin. compl.
  • ca  kanichana sin. compl.
  • ar  الكانيشانية
  • cy  Canichana
  • cy  Canesi sin. compl.
  • cy  Kanichana sin. compl.
  • de  Canichana
  • de  Canesi sin. compl.
  • de  Kanichana sin. compl.
  • en  Canichana
  • en  Canesi sin. compl.
  • en  Kanichana sin. compl.
  • es  canichana
  • es  canesi sin. compl.
  • es  kanichana sin. compl.
  • eu  canichanera
  • eu  canesi sin. compl.
  • eu  kanichana sin. compl.
  • fr  canichana
  • fr  canesi sin. compl.
  • fr  kanichana sin. compl.
  • gn  kanichana
  • gn  canesi sin. compl.
  • gn  kanichana sin. compl.
  • it  canichana
  • it  canesi sin. compl.
  • it  kanichana sin. compl.
  • ja  カニチャナ語
  • ja  カネシ語 sin. compl.
  • ja  カニシャナ語 sin. compl.
  • nl  Canichana
  • nl  Canesi sin. compl.
  • nl  Kanichana sin. compl.
  • pt  canichana
  • pt  canesi sin. compl.
  • pt  kanichana sin. compl.
  • ru  Каничана
  • ru  Канеси sin. compl.
  • ru  Канеши sin. compl.
  • zh  卡尼查纳语
  • zh  卡内希 sin. compl.
  • zh  卡尼查那 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

<Aïllada>, <Amèrica > Bolívia>

Definició
El grup ètnic canichana està integrat actualment per unes 450-600 persones, que ja no parlen la llengua. A les darreries del segle XX encara es comptava una vintena de parlants d'edat avançada. Els 3 semiparlants localitzats actualment recorden només paraules i frases soltes. Són veïns dels kayuvaves, els itonames, els movimes i els baures. Tots els estudis de la llengua són antics, de principi del segle XX.
carolina junciforme carolina junciforme

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carolina junciforme, n f
  • ca  canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  coronella, n f alt. sin.
  • ca  coronil·la júncia, n f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  ungles de canari, n f pl alt. sin.
  • nc  Coronilla juncea L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>