Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tassa" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca índex, n m
- ca coeficient, n m sin. compl.
- ca ràtio, n f sin. compl.
- ca taxa, n f sin. compl.
- es tasa, n f
- fr taux, n m
- en rate, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a preu fet, adv
- ca a destall, adv sin. compl.
- ca a escar, adv sin. compl.
- ca a escara, adv sin. compl.
- ca a escarada, adv sin. compl.
- ca a tant alçat, adv sin. compl.
- ca a tasca, adv sin. compl.
- ca a un tant alçat, adv sin. compl.
- es a destajo
- es a tanto alzado
- es por unidad de obra
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: S'ha obert un concurs per a trobar una empresa que faci l'obra a preu fet.
Ex.: A la fàbrica treballa a destall.
Ex.: Preferia treballar a escar.
Ex.: Antigament, es treballava molt a escara.
Ex.: Els primers mesos de treballar a l'empresa cobrava a escarada.
Ex.: Com que no li poden oferir una plaça fixa, l'han contractat a tasca.
Ex.: Segons el contracte, la remuneració es pot pactar a un tant alçat.
Ex.: L'empresari li oferí, per al mes d'agost, treballar a tant alçat. - V. t.: a escruix adv
- V. t.: a preu fet adv
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aasax
- ca aasa sin. compl.
- ca aramanik sin. compl.
- ca asa sin. compl.
- ca asax sin. compl.
- ca lamanik sin. compl.
- cod aasáx
- cod afoku
- cod asá
- ar آساكس
- cy Aasax
- cy Aasa sin. compl.
- cy Aramanik sin. compl.
- cy Asa sin. compl.
- cy Asax sin. compl.
- cy Lamanik sin. compl.
- de Aasáx
- de Aasa sin. compl.
- de Aasax sin. compl.
- de Aramanik sin. compl.
- de Asa sin. compl.
- de Asax sin. compl.
- de Lamanik sin. compl.
- en Aasáx
- en Aasá sin. compl.
- en Aasax sin. compl.
- en Aramanik sin. compl.
- en Asak sin. compl.
- en Asax sin. compl.
- en Assa sin. compl.
- en Lamanik sin. compl.
- es aasax
- es aasa sin. compl.
- es aramanik sin. compl.
- es asa sin. compl.
- es asax sin. compl.
- es lamanik sin. compl.
- eu asera
- eu aasa sin. compl.
- eu aramanik sin. compl.
- eu asa sin. compl.
- eu asax sin. compl.
- eu lamanik sin. compl.
- fr aasax
- fr aasa sin. compl.
- fr aramanik sin. compl.
- fr asa sin. compl.
- fr asax sin. compl.
- fr lamanik sin. compl.
- gl aasax
- gl aasa sin. compl.
- gl aramanik sin. compl.
- gl asa sin. compl.
- gl asax sin. compl.
- gl lamanik sin. compl.
- gn aasax
- gn aasa sin. compl.
- gn aramanik sin. compl.
- gn asa sin. compl.
- gn asax sin. compl.
- gn lamanik sin. compl.
- it aasax
- it aasa sin. compl.
- it aramanik sin. compl.
- it asa sin. compl.
- it asax sin. compl.
- it lamanik sin. compl.
- pt aasax
- pt aasa sin. compl.
- pt aramanik sin. compl.
- pt asa sin. compl.
- pt asax sin. compl.
- pt lamanik sin. compl.
- tmh Taasaxt
- tmh aasa sin. compl.
- tmh aramanik sin. compl.
- tmh Asa sin. compl.
- tmh asax sin. compl.
- tmh lamanik sin. compl.
- zh 阿萨克斯语
- num Sistema aràbic
<Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional>, <Àfrica > Tanzània>
Definició
El procés d'extinció d'aquesta llengua va començar a final del segle XIX, quan els massai, un poble tradicionalment ramader, es van expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els asa, que van abandonar la seva llengua i van adoptar la llengua massai.
El terme aasax significa 'caçadors'.
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca activitat d'aprenentatge, n f
- ca activitat d'ensenyament-aprenentatge, n f
- ca activitat didàctica, n f sin. compl.
- ca tasca acadèmica, n f sin. compl.
- ca tasca escolar, n f sin. compl.
- es actividad de aprendizaje
- es actividad de enseñanza-aprendizaje
- es actividad didáctica
- es tarea académica
- es tarea escolar
- fr activité d'apprentissage
- fr activité d'enseignement-apprentissage
- fr tâche d'apprentissage
- en learning activity
- en learning task
<Educació > Didàctica > Ensenyament>
Definició
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca activitat d'aprenentatge, n f
- ca tasca acadèmica, n f sin. compl.
- ca tasca escolar, n f sin. compl.
- es actividad de aprendizaje, n f
- es tarea académica, n f
- es tarea escolar, n f
- fr activité d'apprentissage, n f
- en learning activity, n
- en learning task, n
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca allassa, n f
- ca viola d'estiu, n f alt. sin.
- ca assa, n f var. ling.
- nc Leucojum aestivum L.
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca allassa, n f
- ca viola d'estiu, n f alt. sin.
- ca assa, n f var. ling.
- nc Leucojum aestivum L.
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca allassa, n f
- ca allassa blanca, n f alt. sin.
- ca viola d'estiu, n f alt. sin.
- ca assa, n f var. ling.
- ca assa blanca, n f var. ling.
- nc Leucojum aestivum L. subsp. pulchellum (Salisb.) Briq.
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca allassa, n f
- ca allassa blanca, n f alt. sin.
- ca viola d'estiu, n f alt. sin.
- ca assa, n f var. ling.
- ca assa blanca, n f var. ling.
- nc Leucojum aestivum L. subsp. pulchellum (Salisb.) Briq.
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca amatat -ada, adj
- es apiñado, adj
- fr tassé -ée, adj
- en clustery, adj
<Enginyeria forestal>
