Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ta�t" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a jornal
- es a jornal
- fr à la journée
- fr à tant par jour
- en work for a day's wage
<Enginyeria forestal>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a preu fet, adv
- ca a destall, adv sin. compl.
- ca a escar, adv sin. compl.
- ca a escara, adv sin. compl.
- ca a escarada, adv sin. compl.
- ca a tant alçat, adv sin. compl.
- ca a tasca, adv sin. compl.
- ca a un tant alçat, adv sin. compl.
- es a destajo
- es a tanto alzado
- es por unidad de obra
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: S'ha obert un concurs per a trobar una empresa que faci l'obra a preu fet.
Ex.: A la fàbrica treballa a destall.
Ex.: Preferia treballar a escar.
Ex.: Antigament, es treballava molt a escara.
Ex.: Els primers mesos de treballar a l'empresa cobrava a escarada.
Ex.: Com que no li poden oferir una plaça fixa, l'han contractat a tasca.
Ex.: Segons el contracte, la remuneració es pot pactar a un tant alçat.
Ex.: L'empresari li oferí, per al mes d'agost, treballar a tant alçat. - V. t.: a escruix adv
- V. t.: a preu fet adv
<Filosofia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca acció, n f
- es acción
- en action
- de Handlung
- de Tat
- de Wirkung
<Filosofia>
<Filosofia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca acte, n m
- es acto
- en act
- de Akt
- de Handlung
- de Tat
<Filosofia>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca angle de Tait-Bryan, n m
- ca angle d'Euler, n m sin. compl.
- es ángulo cardaniano
- es ángulo de Tait-Bryan
- en cardanian angle
- en Tait-Bryan angle
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- La denominació angle d'Euler s'utilitza en l'àmbit de l'enginyeria.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca angle de Tait-Bryan, n m
- ca angle d'Euler, n m sin. compl.
- es ángulo cardaniano
- es ángulo de Tait-Bryan
- en cardanian angle
- en Tait-Bryan angle
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- La denominació angle d'Euler s'utilitza en l'àmbit de l'enginyeria.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca angle de Tait-Bryan, n m
- ca angle d'Euler, n m sin. compl.
- es ángulo cardaniano
- es ángulo de Tait-Bryan
- en cardanian angle
- en Tait-Bryan angle
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- La denominació angle d'Euler s'utilitza en l'àmbit de l'enginyeria.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca autenticitat, n f
- es autenticidad, n f
- fr authenticité, n f
- en authenticity, n
- de Authentizität, n f
<Turisme > Organització i intermediació de viatges>, <Turisme > Activitats turístiques>
Definició
<Anatomia > Citologia>, <Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cèl·lula nucleofagocítica, n f
- ca cèl·lula de pastís, n f sin. compl.
- en tart cell
<Anatomia > Citologia>, <Immunologia>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca italià
- cod italiano
- ar الإيطالية
- cy Eidaleg
- de Italienisch
- en Italian
- es italiano
- eu italiera
- fr italien
- gl italiano
- gn italiáno
- it italiano
- ja イタリア語
- nl Italiaans
- oc italian
- pt italiano
- ru Итальянский язык
- sw Kiitalia
- tmh Tat'alyant
- zh 意大利语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Oriental>, <Europa > Croàcia>, <Europa > Eslovènia>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Mònaco>, <Europa > San Marino>, <Europa > Suïssa>, <Europa > Vaticà>
Definició
La importància literària de la varietat toscana la va convertir, a partir del s. XIV, en la més prestigiosa del país i va esdevenir la base de la llengua estàndard escrita italiana. Aquesta, amb la unificació d'Itàlia (1870), es va acabar de consolidar com a idioma de l'estat i de l'escola, la qual cosa li ha permès, a la segona meitat del segle XX, de generalitzar-se també com a llengua parlada en detriment dels diferents dialectes. Malgrat tot, els dialectes conserven força vitalitat, especialment en família; s'hi escriu literatura, i són presents, encara que sigui de manera més aviat discreta, en els mitjans de comunicació.
Els dialectes italians es poden classificar en tres grans grups: el septentrional, el toscà i el centremeridional. Com que són el resultat de l'evolució del llatí parlat en regions molt diverses i allunyades les unes de les altres, poden arribar a ser tan diferents entre ells que la comprensió entre parlants de varietats distintes sigui molt dificultosa.
