Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "teatralitzaci�" dins totes les àrees temàtiques

auralització auralització

<TIC > Informàtica > Realitat virtual i augmentada>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020 (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/291>

  • ca  auralització, n f
  • es  auralización, n f
  • fr  auralisation, n f
  • fr  simulation électroacoustique d'ambiance sonore, n f
  • en  auralization, n

<Realitat virtual i augmentada > Aspectes tècnics>

Definició
Procediment que modelitza i simula l'experiència dels fenòmens acústics representant-los com un camp de so en un espai virtual.

Nota

  • L'auralització s'utilitza en entorns immersius per a coordinar l'emissió de tots els efectes acústics inclosos en una experiència.
auralització auralització

<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  auralització, n f
  • es  auralización, n f
  • fr  auralisation, n f
  • fr  simulation électroacoustique d'ambiance sonore, n f
  • en  auralization, n

<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>

Definició
Procediment que modelitza i simula l'experiència dels fenòmens acústics representant-los com un camp de so en un espai virtual.

Nota

  • L'auralització s'utilitza en entorns immersius per a coordinar l'emissió de tots els efectes acústics inclosos en una experiència.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  caça, n f
  • ca  neutralització, n f
  • es  caza
  • fr  chasse
  • en  chase

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Acció d'un o més corredors d'atrapar un o més adversaris escapats.
centralització centralització

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  centralització, n f
  • es  centralización
  • fr  centralisation
  • en  centralisation

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Concentració d'establiments, empreses industrials, comercials o de serveis cap al centre de les ciutats.
centralització centralització

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  centralització, n f
  • es  centralización
  • en  centralization

<Economia i empresa>

Definició
Concentració del poder de decisió en mans d'una sola persona o d'un grup reduït.
centralització centralització

<Dret públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  centralització, n f
  • es  centralización

<Dret públic>

Definició
Tècnica organitzativa que consisteix a atribuir la totalitat o la major part de les competències administratives a una organització unitària, amb una restricció correlativa de les competències atribuïdes a altres administracions d'àmbit local o institucional.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • L'aplicació d'aquesta tècnica comporta l'existència d'una relació de jerarquia entre els diversos centres d'activitat administrativa. Aquesta aproximació conceptual correspon a la centralització com a tècnica d'organització o centralització administrativa i s'ha de distingir del fenomen de la centralització política, que fa referència a una determinada forma d'estat -unitari- en la qual els òrgans centrals exerceixen no només la totalitat de les competències administratives, sinó que també monopolitzen les competències normatives i les competències judicials.
    La centralització política té en compte la totalitat de les funcions estatals i té com a fenomen oposat el federalisme, mentre que la centralització administrativa fa referència a una sola funció de l'Estat: l'Administració. Durant l'ampli període existent entre finals dels segles XV al XVIII, la centralització és el resultat de l'afirmació del poder reial enfront de les pretensions de la noblesa, fet que comporta la configuració d'un estat en què totes les funcions i potestats corresponen al monarca.
    Així, doncs, en una primera fase, es parla de centralització amb referència al fenomen juridicopolític de formació dels estats moderns, que es caracteritza per la progressiva concentració en mans del sobirà de l'ús de la coacció i de la producció del dret. Amb l'adveniment de l'Estat liberal -dins un context decimonònic en el qual es proclama la unitat nacional i la igualtat de tots els ciutadans-, la centralització és entesa com un senyal de progrés que respon a les exigències d'unitat política i d'uniformitat legal que proclama la revolució. En aquesta segona fase, la legitimació de l'exercici del poder rau en la nació, i l'Estat és el dipositari de l'interès general. Consegüentment, «organització administrativa» i «poder executiu» són sinònims de «Administració de l'Estat», de manera que les administracions locals no són més que l'administració «indirecta» de l'Estat. A grans trets, aquesta concepció de l'organització administrativa és la que s'implanta a Espanya a partir de la Constitució del 1812, seguint el model napoleònic francès, amb la instauració de la província com a divisió territorial intermèdia entre l'Estat i els municipis i amb la jerarquització de les relacions entre els òrgans locals i els estatals. No obstant això, el grau de centralització no és el mateix en les diverses etapes constitucionals que se succeeixen durant el segle XIX.
    La primera regulació liberal a l'Estat espanyol de les relacions entre els òrgans centrals i els ajuntaments i les províncies es caracteritza per «un sistema democràtic descentralitzat en les diputacions, i centralitzat, però desconcentrat (facultat de resoldre) en els ajuntaments». Així, en un primer moment, els municipis tenien certes competències executives, atribuïdes als respectius òrgans monocràtics i col·legiats -alcaldes i ajuntaments. L'exercici d'aquestes competències era controlat pels òrgans de la mateixa naturalesa jeràrquicament superiors. L'òrgan jeràrquicament superior a l'alcalde era el cap superior de la província, que ha rebut successivament la denominació de cap polític, subdelegat de foment i governador civil, mentre que l'òrgan col·legiat encarregat de controlar l'activitat administrativa dels ajuntaments era la diputació provincial. A partir de la dècada del 1830, es produeix veritablement la progressiva, però implacable, subtracció de competències municipals per part de l'Administració central. Aquest procés de centralització té l'origen i la justificació en l'endèmica debilitat financera de les corporacions locals, la qual es manté fins al dia d'avui. Aquesta situació històrica afavoreix una certa confusió entre la centralització administrativa i la centralització política, i entre aquestes i el centralisme o la unitat de l'acció governamental. A més, el debat doctrinal entorn d'aquests conceptes ha anat tradicionalment acompanyat d'una important càrrega ideològica que ha portat a afirmar, per exemple, que la centralització és la negació de la llibertat.
    Els primers intents doctrinals de depuració conceptual amb relació a aquests termes comencen per la distinció entre la centralització i la unitat. En aquesta línia es posa de manifest com, a l'inici, la centralització fa referència a un ampli fenomen que afecta tots els aspectes de l'Estat i que tendeix a aconseguir-ne la unitat. Ara bé, la unitat fa referència a la igualtat de lleis i drets, mentre que la centralització consisteix en un govern central, situat a la capital de la monarquia, encarregat de resoldre totes les qüestions que puguin interessar a un país. En la mateixa tendència, Francisco de Cárdenas afirma que la centralització «consisteix a reunir en una sola autoritat un nombre elevat d'atribucions», mentre que «la unitat consisteix en el fet que una autoritat o moltes exerceixin aquestes atribucions d'una manera uniforme i constant, sense distinció de lloc ni de temps». De la seva banda, Gaspar Ariño exposa com, en certa mesura, l'assimilació de la centralització a la idea d'unitat respon al sentit primari o originari del concepte i aproxima al fenomen de la centralització política -la qual queda fora del terme. En puritat jurídica, doncs, com ja deia Maurice Hauriou, el fenomen de la centralització només fa referència a l'Administració: «No hi ha més descentralització que la descentralització administrativa, ni més centralització que la centralització administrativa.»
    Si la centralització comporta una concentració de competències en mans d'una sola administració, l'existència d'altres administracions no comporta el reconeixement d'un poder decisori de les mateixes administracions, les quals no són més que divisions territorials per a l'exercici de les competències de l'Administració central. Per aquest motiu el procés de signe contrari, és a dir, la descentralització, es fonamenta en la dotació d'autonomia a les administracions locals -descentralització territorial-; en l'atribució de competències a altres ens amb personalitat jurídica -descentralització funcional i per serveis-, i en la inexistència de relacions de jerarquia i poders de control.
centralització de tresoreria centralització de tresoreria

<Economia > Finances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  centralització de tresoreria, n f
  • es  cash pooling, n m
  • es  centralización de la tesorería, n f
  • es  gestión centralizada de la tesorería, n f
  • fr  équilibrage de trésorerie, n m
  • fr  gestion centralisée de la trésorerie, n f
  • en  cash pooling, n

<Economia > Finances>

Definició
Gestió conjunta dels diversos comptes bancaris d'una empresa o organització amb l'objectiu d'optimitzar-ne globalment els saldos.
dentalització dentalització

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dentalització, n f
  • es  dentalización
  • fr  dentalisation
  • en  dentalisation

<Lingüística>

Definició
Procés pel qual un fonema no dental s'hi transforma.
dentalització dentalització

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  dentalització, n f
  • es  dentalización
  • fr  dentalisation
  • en  dentalization

<Lingüística>

Definició
Procés pel qual una articulació consonàntica no dental esdevé dental a causa de l'assimilació a una altra articulació dental contigua.

Nota

  • Les alveolars /n, l/, per exemple, es dentalitzen en mots com ara pont o molt.
equivalent de neutralització equivalent de neutralització

<Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  equivalent de neutralització, n m

<Disciplines de suport > Química>

Definició
Pes equivalent d'un àcid, determinat mitjançant la neutralització amb una base considerada com a estàndard primari.