Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tebiesa" dins totes les àrees temàtiques

ploma de Santa Teresa ploma de Santa Teresa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ploma de Santa Teresa, n f
  • nc  Nopalxochia phyllanthoides (DC.) Britton et Rose
  • nc  Disocactus phyllanthoides (DC.) Barthlott var. ling.

<Botànica > cactàcies>

ploma de Santa Teresa ploma de Santa Teresa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ploma de Santa Teresa, n f
  • nc  Nopalxochia phyllanthoides (DC.) Britton et Rose
  • nc  Disocactus phyllanthoides (DC.) Barthlott var. ling.

<Botànica > cactàcies>

plomes de Santa Teresa plomes de Santa Teresa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  plomes de Santa Teresa, n f pl
  • nc  Hatiora rosea (Lagerh.) Barthlott

<Botànica > cactàcies>

plomes de Santa Teresa plomes de Santa Teresa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  plomes de Santa Teresa, n f pl
  • nc  Hatiora rosea (Lagerh.) Barthlott

<Botànica > cactàcies>

rebisa rebisa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  rebisa, n f

<Pesca>

Definició
Corda curta.
sonjo sonjo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  sonjo
  • ca  kisonjo sin. compl.
  • ca  sonyo sin. compl.
  • ca  temi sin. compl.
  • ca  wasonjo sin. compl.
  • ca  watemi sin. compl.
  • ar  سونجو
  • cy  Sonjo
  • cy  Kisonjo sin. compl.
  • cy  Sonyo sin. compl.
  • cy  Temi sin. compl.
  • cy  Wasonjo sin. compl.
  • cy  Watemi sin. compl.
  • de  Sonjo
  • de  Kisonjo sin. compl.
  • de  Sonyo sin. compl.
  • de  Temi sin. compl.
  • de  Wasonjo sin. compl.
  • de  Watemi sin. compl.
  • en  Sonjo
  • en  Kisonjo sin. compl.
  • en  Sonyo sin. compl.
  • en  Temi sin. compl.
  • en  Wasonjo sin. compl.
  • en  Watemi sin. compl.
  • es  temi
  • es  kisonjo sin. compl.
  • es  sonjo sin. compl.
  • es  sonyo sin. compl.
  • es  wasonjo sin. compl.
  • es  watemi sin. compl.
  • eu  temiera
  • eu  kisonjo sin. compl.
  • eu  sonjo sin. compl.
  • eu  sonyo sin. compl.
  • eu  temi sin. compl.
  • eu  wasonjo sin. compl.
  • eu  watemi sin. compl.
  • fr  sonjo
  • fr  kisonjo sin. compl.
  • fr  sonyo sin. compl.
  • fr  temi sin. compl.
  • fr  wasonjo sin. compl.
  • fr  watemi sin. compl.
  • gl  sonjo
  • gl  kisonjo sin. compl.
  • gl  sonyo sin. compl.
  • gl  temi sin. compl.
  • gl  wasonjo sin. compl.
  • gl  watemi sin. compl.
  • gn  sonjo
  • gn  kisonjo sin. compl.
  • gn  sonyo sin. compl.
  • gn  temi sin. compl.
  • gn  wasonjo sin. compl.
  • gn  watemi sin. compl.
  • it  sonjo
  • it  kisonjo sin. compl.
  • it  sonyo sin. compl.
  • it  temi sin. compl.
  • it  wasonjo sin. compl.
  • it  watemi sin. compl.
  • pt  sonjo
  • pt  kisonjo sin. compl.
  • pt  sonyo sin. compl.
  • pt  temi sin. compl.
  • pt  wasonjo sin. compl.
  • pt  watemi sin. compl.
  • tmh  Tasunjut
  • tmh  kisonjo sin. compl.
  • tmh  sonyo sin. compl.
  • tmh  Temi sin. compl.
  • tmh  wasonjo sin. compl.
  • tmh  watemi sin. compl.
  • zh  松霍语
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició
El grup etnolingüístic sonjo se situa al nord de Tanzània, a l'oest del llac Natron. Aquest grup ha rebut una forta influència dels massais, un poble tradicionalment ramader que es va expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió dels massais va tenir un fort impacte sociolingüístic en algunes comunitats, que sovint van adoptar la seva llengua o la seva forma de vida. Entre les llengües de Tanzània que es van veure afectades hi podem trobar el sonjo, l'akie i l'aasax.

Generalment, els parlants de sonjo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

La llengua sonjo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
tebesià -ana tebesià -ana

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  tebesià -ana, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Dit de les estructures anatòmiques (vena, vàlvula, forat) descrites per Adam Christian Thebesius, o designades pel seu nom.
tebior tebior

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  tebior, n f
  • es  tibieza
  • fr  tiédeur
  • en  tepor

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Qualitat de tebi.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  teiera, n f
  • ca  fester, n m sin. compl.
  • ca  llumatera, n f sin. compl.
  • es  tedero

<Utillatge de cuina>

Definició
Engraellat de ferro on es cremen teies per tal de fer llum.
torrada de Santa Teresa caramel·litzada amb gelat de canyella i toffee torrada de Santa Teresa caramel·litzada amb gelat de canyella i toffee

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  torrada de Santa Teresa caramel·litzada amb gelat de canyella i toffee
  • es  torrija caramelizada con helado de canela y toffee
  • fr  pain perdu caramélisé à la glace à la cannelle et au toffée
  • it  pain perdu caramellato con gelato alla cannella e toffée
  • en  caramelized pain perdu with cinnamon and toffee ice cream
  • de  karamellisierter Armer Ritter mit Zimt- und Toffeeeis

<Plats a la carta. Postres>