Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tello" dins totes les àrees temàtiques

psicòleg de l'activitat física i de l'esport | psicòloga de l'activitat física i de l'esport psicòleg de l'activitat física i de l'esport | psicòloga de l'activitat física i de l'esport

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  psicòleg de l'activitat física i de l'esport | psicòloga de l'activitat física i de l'esport, n m, f
  • ca  psicòleg de l'esport | psicòloga de l'esport, n m, f sin. compl.
  • es  psicólogo de la actividad física y del deporte | psicóloga de la actividad física y del deporte, n m, f
  • es  psicólogo del deporte | psicóloga del deporte, n m, f
  • fr  psychologue du sport, n m, f
  • it  psicologo dello sport | psicologa dello sport, n m, f
  • en  sport psychologist, n
  • en  sports psychologist, n

<Bàsquet > 05 Tècnics i delegats>

Definició
Psicòleg especialitzat a tractar tots els factors psicològics associats a la pràctica de l'esport en qualsevol franja d'edat, per a millor el rendiment dels esportistes.

Nota

  • Per exemple, pel que fa als jugadors, el psicòleg o la psicòloga de l'activitat física i de l'esport avaluen els factors psicològics que influeixen en el seu rendiment, els proporcionen estratègies psicològiques per optimitzar el rendiment esportiu, els ensenyen a gestionar les emocions i l'ansietat i els acompanyen psicològicament durant les lesions; igualment, pel que fa als entrenadors, els assessoren a l'hora de motivar els jugadors i de fomentar la cohesió de l'equip.
psicologia de l'activitat física i de l'esport psicologia de l'activitat física i de l'esport

<02 Medicina de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  psicologia de l'activitat física i de l'esport, n f
  • ca  psicologia de l'esport i de l'activitat física, n f
  • ca  psicologia de l'esport, n f sin. compl.
  • es  psicología de la actividad física y del deporte, n f
  • es  psicología del deporte, n f
  • fr  psychologie du sport, n f
  • it  psicologia dello sport, n f
  • en  sport psychology, n
  • en  sports psychology, n

<Esport > 02 Medicina de l'esport>

Definició
Branca de la psicologia que estudia tots els factors psicològics associats a la pràctica d'alt rendiment o per afició de l'esport i de l'activitat física en general, en qualsevol franja d'edat.

Nota

  • 1. Pel seu caràcter global, la psicologia de l'activitat física i de l'esport pren en consideració els esportistes, els entrenadors i tècnics, els àrbitres, els professionals de la salut i l'entorn familiar dels esportistes.
  • 2. Els professionals que es dediquen a la psicologia de l'activitat física i de l'esport són els psicòlegs o psicòlogues de l'activitat física i de l'esport (també anomenats psicòlegs o psicòlogues de l'esport).
punt de tronc punt de tronc

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  punt de tronc, n m
  • es  punto de tallo
  • fr  point de tige
  • en  stem stitch

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Punt de brodar que serveix per a fer les tiges i les branques dels motius florals.
ratpenat de nas tubular d'Halmahera ratpenat de nas tubular d'Halmahera

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  ratpenat de nas tubular d'Halmahera, n m
  • es  murciélago frugívoro de nariz tubular de Halmahera
  • fr  nyctimène d'Halmahera
  • en  broad-striped tube-nosed bat
  • nc  Nyctimene aello

<Zoologia > Mamífers>

recollidor de velló | recollidora de velló recollidor de velló | recollidora de velló

<Ramaderia > Explotació animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  recollidor de velló | recollidora de velló, n m, f
  • es  vellonero

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Persona encarregada de recollir els vellons de llana produïts per l'esquilada.
relló relló

<Lleure > Espectacles>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  relló, n m
  • es  rejón

<Lleure > Espectacles>

Definició
Barra de metre i mig de llarg, acabada en punta, emprada pel rellonejador per a ferir el toro.
relló relló

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  relló, n m
  • es  rejón, n m
  • fr  herse, n f
  • en  ripper tine, n

<Enginyeria forestal>

rentatge de semen rentatge de semen

<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>

  • ca  rentatge de semen, n m
  • es  lavado de esperma, n m
  • es  lavado de semen [MX], n m sin. compl.
  • fr  nettoyage de sperme, n m
  • fr  lavage du sperme, n m sin. compl.
  • gl  lavado de esperma, n m
  • it  lavaggio dello sperma, n m
  • pt  lavado de esperma [PT], n m
  • pt  lavagem de esperma [BR], n m
  • ro  spălarea/curăţarea spermei, n m
  • en  sperm washing

<Sida > Prevenció i tractament > Prevenció>

Definició
Tècnica que elimina els possibles agents infecciosos continguts en el semen.

Nota

  • Mitjançant el rentatge de semen un home seropositiu respecte al VIH pot participar en una inseminació artificial o una fecundació in vitro sense risc d'infecció de la seva parella.
roquer roquer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roquer, n m
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord de Baillon, n m sin. compl.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • nc  Symphodus bailloni
  • nc  Crenilabrus donovani var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) bailloni var. ling.
  • es  bello
  • es  porredano
  • fr  vieille
  • en  Baillon's wrasse

<Peixos > Làbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roquer, n m
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord de Baillon, n m sin. compl.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • nc  Symphodus bailloni
  • nc  Crenilabrus donovani var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) bailloni var. ling.
  • es  bello
  • es  porredano
  • fr  vieille
  • en  Baillon's wrasse

<Peixos > Làbrids>