Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tema" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca demà al matí, adv
- es mañana por la mañana, adv
- fr demain matin, adv
- pt amanhã de manhã, adv
- en tomorrow morning, adv
<Grans Magatzems > Expressions útils > Expressions de temps>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca demà passat, adv
- es pasado mañana, adv
- fr après-demain, adv
- pt depois de amanhã, adv
- en the day after tomorrow, adv
<Grans Magatzems > Expressions útils > Expressions de temps>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca demà també tenim obert
- es mañana también está abierto
- fr demain c'est aussi ouvert
- pt amanhã também vai estar aberto
- en we are also open tomorrow
<Grans Magatzems > Conversa>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca denaakk'e
- ca koyukon sin. compl.
- ca ten'a sin. compl.
- cod denaakk'e
- cy Denaakk'e
- cy Koyukon
- cy Ten'a sin. compl.
- de Koyukon
- de Ten'a sin. compl.
- en Koyukon
- en Ten'a sin. compl.
- es koyukón
- es ten'a sin. compl.
- eu koyukonera
- eu koyukon sin. compl.
- eu ten'a sin. compl.
- fr koyukon
- fr denaakk'e sin. compl.
- fr ten'a sin. compl.
- gl denaakk'e
- gl Koyukon
- gl ten'a sin. compl.
- gn denaakk'e
- gn koyukon
- gn ten'a sin. compl.
- it denaakk'e
- it Koyukon
- it ten'a sin. compl.
- pt denaakk'e
- pt Koyukon
- pt ten'a sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definició
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlants de koyukon entenen parcialment els parlants d'holikachuk i de deg xinag. La llengua està dividida en tres dialectes, el septentrional, el central i el meridional.
La comunitat denaakk'e consta aproximadament de 2.500 individus. Tots els parlants competents de denaakk'e tenen més de 50 anys. La llengua ja no s'ensenya a les generacions joves.
La designació denaakk'e, aplicada a la comunitat i a la llengua, significa 'com nosaltres' (literalment: denaa 'persona' i kk'e 'similar').
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca el fitxer es desarà al directori temporal
- en this file will be saved to your temp directory
<Localització > Fraseologia>
<Defensa > Armament. Balística>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca elevador, n m
- es teja
- es teja elevadora
- en tray
<Defensa > Armament. Balística>
Definició
<Llengua > Terminologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 1087-1:2009 Treball terminològic: Vocabulari. Part 1, Teoria i aplicació, i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 1087-1:2000).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 191 Terminologia, la Secretaria del qual és a càrrec d'AETER. El TERMCAT, que és membre d'aquest comitè, n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR <http://www.aenor.es>
per a la traducció al català de les normes UNE. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
La darrera indicació temàtica del terme correspon al subapartat de la norma publicada en què es recull.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.
- ca entrada, n f
- ca lema, n m sin. compl.
- es entrada
- fr entrée
- fr vedette
- en entry term
- cod 3.08.04
<Treball terminològic > Informació terminològica>
Definició
Nota
- L'entrada correspon generalment al terme principal (3.04.15).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca entrada, n f
- ca lema, n f sin. compl.
- es entrada
- es lema
- fr entrée
- fr lemme
- en entry
- en lemma
<Lingüística>
Definició
Nota
- Les entrades segueixen un ordre establit prèviament (normalment l'alfabètic) i poden contenir diferents subentrades que remeten a diferents accepcions, a formes lexicalitzades, etc. El conjunt d'entrades d'un diccionari constitueix la macroestructura, per oposició a la microestructura o conjunt d'articles.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escurçonera de fulla estreta, n f
- ca barballera, n f alt. sin.
- ca barballeres, n f pl alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca escurçonera barballera, n f alt. sin.
- ca escurçonera de fulla prima, n f alt. sin.
- ca teta de vaca, n f alt. sin.
- ca barbellera, n f var. ling.
- nc Scorzonera angustifolia L.
- nc Scorzonera graminifolia auct. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escurçonera de fulla estreta, n f
- ca barballera, n f alt. sin.
- ca barballeres, n f pl alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca escurçonera barballera, n f alt. sin.
- ca escurçonera de fulla prima, n f alt. sin.
- ca teta de vaca, n f alt. sin.
- ca barbellera, n f var. ling.
- nc Scorzonera angustifolia L.
- nc Scorzonera graminifolia auct. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
