Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "tend�" dins totes les àrees temàtiques

Kasamatsu estirat

<Esport > Gimnàstica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 5)
ISBN 84-7739-219-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca Kasamatsu estirat, n m
es Kasamatsu extendido
fr Kasamatsu tendu
en Kasamatsu stretched

<Esport > Gimnàstica>

Definició

Kasamatsu en què el mortal s'executa en posició estirada.

kasamatsu estirat

<04 Gimnàstica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca kasamatsu estirat, n m
es Kasamatsu extendido
fr Kasamatsu tendu
en Kasamatsu stretched

<Esport > 04 Gimnàstica>

Definició

Kasamatsu en què s'executa un mortal estirat.

kuria

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca kuria
ca igikuria sin. compl.
ca kikuria sin. compl.
ca kurya sin. compl.
ca tende sin. compl.
ar كوريا
cy Kuria
cy Igikuria sin. compl.
cy Kikuria sin. compl.
cy Kurya sin. compl.
cy Tende sin. compl.
de Kuria
de Igikuria sin. compl.
de Ikikuria sin. compl.
de Kikuria sin. compl.
de Kurya sin. compl.
de Tende sin. compl.
en Kuria
en Igikuria sin. compl.
en Ikikuria sin. compl.
en Kikuria sin. compl.
en Kurya sin. compl.
en Kurye sin. compl.
en Tende sin. compl.
es kuria
es igikuria sin. compl.
es kikuria sin. compl.
es kurya sin. compl.
es tende sin. compl.
eu kuriera
eu igikuria sin. compl.
eu kikuria sin. compl.
eu kuria sin. compl.
eu kuriera sin. compl.
eu kurya sin. compl.
eu tende sin. compl.
fr kuria
fr igikuria sin. compl.
fr kikuria sin. compl.
fr kurya sin. compl.
fr tende sin. compl.
gl kuria
gl igikuria sin. compl.
gl kikuria sin. compl.
gl kurya sin. compl.
gl tende sin. compl.
gn kuria
gn igikuria sin. compl.
gn kikuria sin. compl.
gn kurya sin. compl.
gn tende sin. compl.
it kuria
it igikuria sin. compl.
it kikuria sin. compl.
it kurya sin. compl.
it tende sin. compl.
pt kuria
pt igikuria sin. compl.
pt kikuria sin. compl.
pt kurya sin. compl.
pt tende sin. compl.
tmh Takuryat
tmh Igikurya sin. compl.
tmh kikurya sin. compl.
tmh kurya sin. compl.
tmh tende sin. compl.
zh 库里亚语

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Kenya>, <Àfrica > Tanzània>

Definició

El grup etnolingüístic kuria se situa al nord-oest de Tanzània i al sud-oest de Kenya i es pot dividir en quinze subgrups o clans: els abanyabaasis, els abaireeges, els abakiires, els abaguumbes (que viuen a Kenya i a Tanzània), els abatiimbaarus, els abaanchaaris, els abameres, els abakenyes, els abanyamoongos, els abasweetes, els abaseembetes, els abakerobes, els abahunyagues, els abatobooris i els ababwaasis (que es troben a Tanzània). Les varietats parlades per aquests grups són mútuament intel·ligibles. La majoria dels parlants del kuria tenen el suahili com a segona llengua. El suahili ha esdevingut la llengua dominant del territori kuria.

La llengua kuria s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

Entre els grups etnolingüístics veïns dels kuries trobem els luos i els massais, que parlen llengües no bantús. El kuria és lingüísticament proper al ngurimi, al suba, a l'ikizu, al shasi, al zanaki i al nata.

lligament de Cooper

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca lligament de Cooper, n m
ca lligament pectini, n m sin. compl.
ca lligament pubià, n m sin. compl.
ca tendó de Cooper, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició

Cordó fibrós, gruixut i molt resistent, que s'adhereix d'una manera íntima al cantell superior de la cresta pectínia i que s'estén des de l'espina del pubis fins a l'eminència iliopectínia.

lligament de Cooper

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Sinologia>

ca lligament de Cooper, n m
ca tendó de Cooper, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Sinologia>

Definició

Cadascun dels tractes connectius que es desprenen de la cara profunda del derma de la pell que recobreix la glàndula mamària i es fixen als cantells de les crestes fibroglandulars de Duret.

lligament palpebral intern

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>

ca lligament palpebral intern, n m
ca tendó de les parpelles, n m sin. compl.
ca tendó dels ulls, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>

Definició

Lligament poderós que uneix les extremitats internes del tars superior i inferior de cada parpella, i que acaba inserint-se al cantó intern de la base de l'òrbita, a la branca ascendent del maxil·lar superior; també es coneix per lligament intern del tars de les parpelles.

lligament rotular

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

ca lligament rotular, n m
ca lligament anterior del genoll, n m sin. compl.
ca tendó patel·lar, n m sin. compl.
ca tendó rotular, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició

Cinta fibrosa molt ampla, gruixuda i resistent que s'estén des del vèrtex de la ròtula fins a la tuberositat anterior de la tíbia; morfològicament aquest lligament ha d'ésser considerat com el tendó terminal del múscul quàdriceps, interromput a la cara anterior del genoll pel desenvolupament de la ròtula, que no és més que un os sesamoide.

lligament suspensor de l'esòfag

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

ca lligament suspensor de l'esòfag, n m
ca lligament de Gillette, n m sin. compl.
ca tendó anterior de les fibres longitudinals esofàgiques, n m sin. compl.
ca tendó cricoesofàgic, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Definició

Làmina triangular fibrocartilaginosa, imparella i mediana, que es fixa a la cresta mediana del cricoide entre els dos músculs cricoaritenoidals posteriors; és l'origen de les fibres musculars longitudinals de l'esòfag.

mortal planxat

<Esport > Gimnàstica>

ca mortal planxat, n m
ca mortal estirat, n m sin. compl.
es mortal extendido
es mortal tendido
fr salto tendu
en stretched salto

<Esport > Gimnàstica>

Definició

Mortal executat en posició estirada.

os peroneal

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

ca os peroneal, n m
ca os cuboide accessori, n m sin. compl.
ca os sesamoide del tendó peroneal lateral llarg, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició

Os supernumerari del tars situat sota el cuboide.