Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "teta" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alerç, n m
- ca cedre d'olor, n m alt. sin.
- ca làrix, n m alt. sin.
- ca làrix europeu, n m alt. sin.
- ca melis, n m alt. sin.
- ca pi melis, n m alt. sin.
- ca pi teia, n m alt. sin.
- nc Larix decidua Mill.
- nc Larix europaea DC. var. ling.
<Botànica > pinàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alerç, n m
- ca cedre d'olor, n m alt. sin.
- ca làrix, n m alt. sin.
- ca làrix europeu, n m alt. sin.
- ca melis, n m alt. sin.
- ca pi melis, n m alt. sin.
- ca pi teia, n m alt. sin.
- nc Larix decidua Mill.
- nc Larix europaea DC. var. ling.
<Botànica > pinàcies>
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m pl
- es n m pl
- fr n m pl
- en n
- sbl
- sbl
- sbl
<Física > Mecànica > Mecànica analítica>
Definició
Nota
<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Oncologia i radioteràpia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca antigen de trasplantament específic de tumors, n m
- ca TSTA, n m sigla
- en tumor-specific transplantation antigen
- en TSTA sigla
<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Oncologia i radioteràpia>
Definició
Nota
- Els estudis amb sarcomes de ratolí induïts químicament establiren que diferents tumors de ratolí, tots induïts pel mateix carcinogen, expressaven diferents antígens de trasplantament. Per exemple, un sarcoma induït per metilcolantrè produeix immunitat protectora contra el mateix, però no contra un altre sarcoma induït pel metilcolantrè, àdhuc encara que ambdós tumors derivin del mateix tipus cel·lular normal i en el mateix ratolí. Hom coneix actualment que els antígens tumorals identificats en aquests experiments són pèptids derivats de proteïnes pròpies mutades i presentades en forma de complexos pèptid-molècula de classe I del complex principal d'histocompatibilitat, capaços d'estimular els limfòcits T citolítics.
<Agricultura > Fitopatologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca arna del tomàquet, n f
- es polilla del tomate
- es polilla minadora del tomate
- en tomato leafminer
- en tomato moth
- en tomato tuber moth
- nc Tuta absoluta
<Agricultura > Fitopatologia>
<Esport > Atletisme > Curses populars>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les curses populars [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/215/>
- ca arribada, n f
- ca meta, n f sin. compl.
- es llegada, n f
- es meta, n f
- fr arrivée, n f
- it arrivo, n m
- en finish, n
<Curses populars > Curses>
Definició
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca arribada, n f
- ca meta, n f sin. compl.
- es llegada
- es meta
- fr arrivée
- en finish
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definició
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca arribada, n f
- ca meta, n f sin. compl.
- es llegada
- es meta
- fr arrivée
- en finish
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Instal·lacions>
Definició
<Transports > Transport marítim>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca avant tota, interj
- es avante toda, interj
- en full ahead, interj
<Transports > Transport marítim>
Nota
- Indicació del grau de marxa del vaixell que es dona mitjançant el telègraf d'ordres des del pont del vaixell a la sala de màquines.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ayta
- cod eyeta
- ar أيتا
- cy Ayta
- cy Agta sin. compl.
- de Ayta
- de Aeta sin. compl.
- de Agta sin. compl.
- en Ayta
- en Aeta sin. compl.
- en Agta sin. compl.
- es ayta
- es agta sin. compl.
- eu aetera
- eu agta sin. compl.
- fr aeta
- fr agta sin. compl.
- gl ayta
- gl agta sin. compl.
- gn ayta
- gn agta sin. compl.
- it aeta
- it agta sin. compl.
- ja アエタ語
- nl Ayta
- nl Agta sin. compl.
- pt agta
- pt ayta sin. compl.
- ru Айта
- ru Агта sin. compl.
- ru Аэта sin. compl.
- zh 阿埃塔
- zh 阿格塔 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>
Definició
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: l'una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Se'n poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. Aquests noms provenen probablement de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
Les varietats principals de la llengua agta són el mag-indi o baloga, el mag-antsi, l'abellen, l'ambala i el mariveleño.
