Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "teulad��" dins totes les àrees temàtiques

coberta enjardinada coberta enjardinada

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  coberta enjardinada, n f
  • ca  teulada verda, n f
  • es  cubierta ajardinada, n f
  • fr  toit végétalisé, n m
  • fr  toit vert, n m
  • fr  toiture végétale, n f
  • fr  toiture végétalisée, n f
  • eu  estalki berde, n
  • eu  lorategi-estalki, n

<Fusteria > Construccions>

coberta enjardinada coberta enjardinada

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  coberta enjardinada, n f
  • ca  terrat verd, n m
  • ca  teulada verda, n f
  • es  azotea ajardinada, n f
  • es  azotea verde, n f
  • fr  jardin de toiture, n m
  • fr  jardin sur toit, n m
  • eu  lorategiz hornitutako estalki, n
  • eu  lorategiz hornitutako zabaltza, n

<Fusteria > Construccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolva, n f
  • ca  maimorrà, n m sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  nualós, n m sin. compl.
  • ca  apagafoc, n m alt. sin.
  • ca  apagafocs, n m alt. sin.
  • ca  barba de Júpiter, n f alt. sin.
  • ca  cebes, n f pl alt. sin.
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  consolda de teulada, n f alt. sin.
  • ca  consolda major, n f alt. sin.
  • ca  consolda petita, n f alt. sin.
  • ca  consolva d'arbre, n f alt. sin.
  • ca  consolva de roca, n f alt. sin.
  • ca  consolva de teulada, n f alt. sin.
  • ca  consolva petita, n f alt. sin.
  • ca  consolves, n f pl alt. sin.
  • ca  foc, n m alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  herba sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  matafoc comú, n m alt. sin.
  • ca  matafoc de teulada, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  orellana, n f alt. sin.
  • ca  orellana de paret, n f alt. sin.
  • ca  orellina, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  pinya de foc, n f alt. sin.
  • ca  pinyes de foc, n f pl alt. sin.
  • ca  puntera, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • ca  aurellana, n f var. ling.
  • ca  aurellana de paret, n f var. ling.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  matifoc, n m var. ling.
  • ca  raïms de sapo, n m pl var. ling.
  • nc  Sempervivum tectorum L.
  • nc  Sempervivum arvernense Lecoq et Lamotte sin. compl.
  • nc  Sempervivum erubescens Jord. sin. compl.

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïms de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
consolva consolva

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolva, n f
  • ca  maimorrà, n m sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  nualós, n m sin. compl.
  • ca  apagafoc, n m alt. sin.
  • ca  apagafocs, n m alt. sin.
  • ca  barba de Júpiter, n f alt. sin.
  • ca  cebes, n f pl alt. sin.
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  consolda de teulada, n f alt. sin.
  • ca  consolda major, n f alt. sin.
  • ca  consolda petita, n f alt. sin.
  • ca  consolva d'arbre, n f alt. sin.
  • ca  consolva de roca, n f alt. sin.
  • ca  consolva de teulada, n f alt. sin.
  • ca  consolva petita, n f alt. sin.
  • ca  consolves, n f pl alt. sin.
  • ca  foc, n m alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  herba sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  matafoc comú, n m alt. sin.
  • ca  matafoc de teulada, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  orellana, n f alt. sin.
  • ca  orellana de paret, n f alt. sin.
  • ca  orellina, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  pinya de foc, n f alt. sin.
  • ca  pinyes de foc, n f pl alt. sin.
  • ca  puntera, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • ca  aurellana, n f var. ling.
  • ca  aurellana de paret, n f var. ling.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  matifoc, n m var. ling.
  • ca  raïms de sapo, n m pl var. ling.
  • nc  Sempervivum tectorum L.
  • nc  Sempervivum arvernense Lecoq et Lamotte sin. compl.
  • nc  Sempervivum erubescens Jord. sin. compl.

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïms de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
consolva consolva

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  consolva, n f
  • ca  consolda de teulada, n f sin. compl.
  • ca  consolva de teulada, n f sin. compl.
  • ca  herba puntera, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  matafoc comú, n m sin. compl.
  • nc  Sempervivum tectorum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia, suculenta, de la família de les crassulàcies, de 15 a 60 cm d'alçària, que es fa a les roques, murs i teulades, en les contrades pirinenques i les comarques del nord-est del Principat. És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries. Ha estat emprada per a tractar els talls del mugrons, les hemorroides i diverses lesions de la pell. La part aèria, en infusió o decocció, és estimulant de la diüresi.
crespinell blanc crespinell blanc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell blanc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  arròs de paret, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam blanc, n m sin. compl.
  • ca  pinyonets, n m pl sin. compl.
  • ca  ungla de moix, n f sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinella blanca, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conilla, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'escurçó, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  mai moren, n m/f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  pinet de teulada, n m alt. sin.
  • ca  pinets de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  ramiels, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  arroz de serp, n m var. ling.
  • ca  caspinell, n m var. ling.
  • ca  crespinet, n m var. ling.
  • ca  crespinyet, n m var. ling.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba de l'escorçó, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  rabo de sarvatxo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sapo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sàput, n m var. ling.
  • ca  raimet de pastor, n m var. ling.
  • ca  raïmet de sapo, n m var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum album L. subsp. album

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
crespinell blanc crespinell blanc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell blanc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  arròs de paret, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam blanc, n m sin. compl.
  • ca  pinyonets, n m pl sin. compl.
  • ca  ungla de moix, n f sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinella blanca, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conilla, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'escurçó, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  mai moren, n m/f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  pinet de teulada, n m alt. sin.
  • ca  pinets de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  ramiels, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  arroz de serp, n m var. ling.
  • ca  caspinell, n m var. ling.
  • ca  crespinet, n m var. ling.
  • ca  crespinyet, n m var. ling.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba de l'escorçó, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  rabo de sarvatxo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sapo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sàput, n m var. ling.
  • ca  raimet de pastor, n m var. ling.
  • ca  raïmet de sapo, n m var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum album L. subsp. album

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  pardal, n m
  • ca  gorrió, n m sin. compl.
  • ca  teulader, n m sin. compl.
  • ca  teuladí, n m sin. compl.
  • ca  teulat, n m sin. compl.
  • es  gorrión
  • fr  moineau
  • it  passera
  • pt  pardal
  • en  sparrow
  • de  Spatz
  • de  Sperling
  • nc  Passer domesticus

<Zoologia>

Definició
Ocell de la família dels ploceids, robust i d'uns catorze centímetres de llargada, amb el bec gruixut i el plomatge gris a sobre el cap, castany al dors i clar a sota, que sol viure a prop de les poblacions humanes.
pardal comú pardal comú

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pardal comú, n m
  • ca  teuladí, n m sin. compl.
  • es  gorrión común, n m
  • fr  moineau domestique, n m
  • en  house sparrow, n
  • nc  Passer domesticus

<Enginyeria forestal>

sota teulada sota teulada

<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments domèstics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  sota teulada, adj
  • es  abuhardillado

<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments domèstics>

Definició
Dit de l'espai habitable situat a sota la teulada, el qual té el sostre inclinat.