Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "timoneda" dins totes les àrees temàtiques
<Numismàtica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca moneda local, n f
- ca moneda municipal, n f sin. compl.
- es moneda local
- es moneda municipal
<Numismàtica>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
-
Històricament, la moneda local tenia un valor de canvi moderat, normalment fiduciari -és a dir, sense contingut de metall preciós-, i era fabricada a iniciativa particular o d'un Consell Municipal, previ consentiment del senyor jurisdiccional que estava facultat per a concedir-lo (és a dir els monarques i certes senyories laiques i eclesiàstiques delegades). Les monedes locals es contraposaven a les d'abast general, que en el cas de Catalunya, s'encunyaven exclusivament a Barcelona i a Perpinyà, amb metalls que contenien un aliatge d'argent, per iniciativa directa del monarca o delegada en mans del Consell de Cent barceloní o la Generalitat. La moneda local és un fenomen exclusiu del Principat de Catalunya. Prop de vuitanta poblacions catalanes van emetre moneda d'ús local, d'una manera intermitent, entre els segles XIII i XVIII. L'origen d'aquestes emissions cal buscar-lo en la necessitat real de disposar de moneda fraccionària en els períodes de mancança o de rebuig de la moneda de curs general. Més enllà de la necessitat real, la fabricació de moneda local s'explica, també, pels beneficis que, a curt termini, podia proporcionar a la caixa dels consells emissors. La circulació de monedes pròpies els permetia capitalitzar una bona suma de diners a curt termini, i, al mateix temps podien anar-les recuperant lentament de la població mitjançant els impostos indirectes.
Les emissions es poden agrupar en dues tradicions que produïren tipus de monedes diferents i que també implicaven una gestió del negoci ben distinta. D'una banda, hi ha les poblacions que emeteren una gran quantitat de moneda i que s'acolliren als avantatges i als inconvenients de l'obtenció d'un privilegi reial. És el cas de Girona, Vic, Lleida, Banyoles o Granollers, per exemple. Les monedes d'aquestes poblacions solien estar molt ben fetes, encunyades a dues cares, de coure o, fins i tot, de billó, i sovint arribaven a circular amb normalitat per tot el país. A canvi d'una major acceptació entre la població, les autoritats emissores es veien obligades a retre els comptes exhaustius de les fabricacions davant les oficines del mestre racional de l'administració reial, i a sotmetre's a la seva autoritat.
L'altra tradició fou la de fabricar moneda en quantitats més reduïdes, sense gaires sofisticacions tècniques, sovint de llautó o de plom, i sense haver de demanar permís ni tutela a l'administració reial. Els exemples de poblacions acollides a aquesta pràctica són nombrosos i repartits per tota la geografia catalana. Les monedes fabricades en aquestes condicions tenien un curs més reduït, sovint limitat a la comarca de la població emissora. També necessitaven l'autorització de l'administració senyorial del lloc, per bé que aquest fet no implicava cap mena de tutela ni de seguiment per part de les autoritats superiors.
Al segle XX, la major part de municipis catalans va tornar a recórrer a la fabricació de moneda local durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a causa de la manca de circulació de la moneda de petit valor. - V. t.: ardit n m
- V. t.: bitllet n m
- V. t.: menut n m
- V. t.: pellofa n f
- V. t.: plom n m
- V. t.: pugesa n f
- V. t.: senyal n m
<Numismàtica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca moneda mallorquina, n f
<Numismàtica>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Lleure > Numismàtica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca moneda melgoresa, n f
<Lleure > Numismàtica>
Definició
<Numismàtica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca moneda mercaderia, n f
- es moneda mercancía
<Numismàtica>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Numismàtica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca moneda mercaderia, n f
- es moneda mercancía
<Numismàtica>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
- Moneda efectiva d'or o argent estrangera que és adquirida, no per a fer-la circular indefinidament per un territori, sinó per a fondre-la i aprofitar-ne el metall o per a tornar-la a vendre a l'estranger a un preu més avantatjós. Als segles XVI i XVII, la moneda castellana i la moneda americana es convertiren en les principals monedes mercaderia d'ús corrent a Catalunya.
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca moneda nacional, n f
- es moneda nacional
- en national currency
<Economia i empresa>
<Lleure > Numismàtica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca moneda obsidional, n f
<Lleure > Numismàtica>
Definició
<Numismàtica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca moneda valenciana, n f
<Numismàtica>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Transports > Transport ferroviari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca multiplicació de la timoneria de fre, n f
- es multiplicación de la timonería de freno
- fr amplification de la timonerie de frein
- en multiplication of the brake gear ratio
<Transport ferroviari>
Definició
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>
- ca oferta inicial de moneda, n f
- ca OIM, n f sigla
- es oferta inicial de moneda, n f
- es OIM, n f sigla
- fr offre initiale de jetons, n f
- fr offre initiale de pièces de monnaie, n f
- fr OIJ, n f
- en initial coin offering, n
- en ICO, n sigla
<Ciberseguretat > Criptomonedes>
