Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca encant, n m
es almoneda
es subasta

<Dret>

Definició

Venda pública d'objectes a qui en dona més.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Vendre una cosa a l'encant.
Ex.: Fer encant d'una cosa.
Ex.: Portar una cosa a l'encant.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca encunyació moneda, n f
es acuñación moneda, n f
fr étampage monnaie, n m
en coining coin, n
de Münzpragung, n f

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

ca espiral, n f
ca moneda, n f
es espiral
fr spirale
it spirale
en coin-spin
en spiral

<Circ > Especialitats circenses > Equilibrisme>

Definició

Moviment de roda alemanya i roda Cyr en què l'acròbata fa girar l'aparell mantenint-lo inclinat de manera que forma un angle amb el terra inferior a 90º .

Nota

1. En l'espiral de roda alemanya l'aparell es desplaça rodant sobre una de les dues anelles, mentre l'altra anella es manté enlaire.
2. Mentre que en roda alemanya les denominacions moneda i espiral són sinònimes, en roda Cyr s'utilitza principalment la denominació moneda.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

ca falsificació de moneda, n f
es falsificación de moneda, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca farigola, n f
ca farigola blanca, n f alt. sin.
ca sajolida, n f alt. sin.
ca tim, n m alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timonet, n m alt. sin.
ca tims, n m pl alt. sin.
nc Thymus sp. pl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca farigola, n f
ca farigola blanca, n f alt. sin.
ca sajolida, n f alt. sin.
ca tim, n m alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timonet, n m alt. sin.
ca tims, n m pl alt. sin.
nc Thymus sp. pl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca farigola, n f
ca tem, n m sin. compl.
ca timó, n m sin. compl.
ca timonet, n m sin. compl.
ca tomell, n m sin. compl.
ca botja, n f alt. sin.
ca estremuncell, n m alt. sin.
ca farigola borda, n f alt. sin.
ca farigola vera, n f alt. sin.
ca farigola vulgar, n f alt. sin.
ca farigoleta, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca frigoleta, n f alt. sin.
ca sajolida, n f alt. sin.
ca senyorida, n f alt. sin.
ca serpoll, n m alt. sin.
ca timó bast, n m alt. sin.
ca timó bord, n m alt. sin.
ca timó femella, n m alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca timó normal, n m alt. sin.
ca timonell, n m alt. sin.
ca timonera, n f alt. sin.
ca timonet femella, n m alt. sin.
ca timonet mascle, n m alt. sin.
ca tomaní, n m alt. sin.
ca tomello, n m alt. sin.
ca tomelló, n m alt. sin.
ca tomello vulgar, n m alt. sin.
ca boja, n f var. ling.
ca entremunsell, n m var. ling.
ca estremucell, n m var. ling.
ca ferigola, n f var. ling.
ca forigola, n f var. ling.
ca frígol, n m var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
ca frígula, n f var. ling.
ca friula, n f var. ling.
ca fríula, n f var. ling.
ca fríula borda, n f var. ling.
ca timoncillo, n m var. ling.
ca timonsell, n m var. ling.
ca tomanil, n m var. ling.
ca tomillo, n m var. ling.
ca tremoncell, n m var. ling.
ca tumillo, n m var. ling.
nc Thymus vulgaris L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca farigola, n f
ca tem, n m sin. compl.
ca timó, n m sin. compl.
ca timonet, n m sin. compl.
ca tomell, n m sin. compl.
ca botja, n f alt. sin.
ca estremuncell, n m alt. sin.
ca farigola borda, n f alt. sin.
ca farigola vera, n f alt. sin.
ca farigola vulgar, n f alt. sin.
ca farigoleta, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca frigoleta, n f alt. sin.
ca sajolida, n f alt. sin.
ca senyorida, n f alt. sin.
ca serpoll, n m alt. sin.
ca timó bast, n m alt. sin.
ca timó bord, n m alt. sin.
ca timó femella, n m alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca timó normal, n m alt. sin.
ca timonell, n m alt. sin.
ca timonera, n f alt. sin.
ca timonet femella, n m alt. sin.
ca timonet mascle, n m alt. sin.
ca tomaní, n m alt. sin.
ca tomello, n m alt. sin.
ca tomelló, n m alt. sin.
ca tomello vulgar, n m alt. sin.
ca boja, n f var. ling.
ca entremunsell, n m var. ling.
ca estremucell, n m var. ling.
ca ferigola, n f var. ling.
ca forigola, n f var. ling.
ca frígol, n m var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
ca frígula, n f var. ling.
ca friula, n f var. ling.
ca fríula, n f var. ling.
ca fríula borda, n f var. ling.
ca timoncillo, n m var. ling.
ca timonsell, n m var. ling.
ca tomanil, n m var. ling.
ca tomillo, n m var. ling.
ca tremoncell, n m var. ling.
ca tumillo, n m var. ling.
nc Thymus vulgaris L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca farigola, n f
ca farigoleta, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca frigoleta, n f alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó bo, n m alt. sin.
ca timonet, n m alt. sin.
ca timons, n m pl alt. sin.
ca tomello, n m alt. sin.
ca frigola, n f var. ling.
ca frígula, n f var. ling.
ca friguleta, n f var. ling.
ca fríula, n f var. ling.
nc Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca farigola, n f
ca farigoleta, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca frigoleta, n f alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó bo, n m alt. sin.
ca timonet, n m alt. sin.
ca timons, n m pl alt. sin.
ca tomello, n m alt. sin.
ca frigola, n f var. ling.
ca frígula, n f var. ling.
ca friguleta, n f var. ling.
ca fríula, n f var. ling.
nc Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "timoneda" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota