Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "timonet" dins totes les àrees temàtiques

farigola farigola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó d'estiu, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  fríula, n f var. ling.
  • nc  Thymus vulgaris L. subsp. aestivus (Reut.) A. et O. Bolòs

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó d'estiu, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  fríula, n f var. ling.
  • nc  Thymus vulgaris L. subsp. aestivus (Reut.) A. et O. Bolòs

<Botànica > labiades / lamiàcies>

farigola farigola

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  farigola, n f
  • ca  estremuncell, n m sin. compl.
  • ca  frígola, n f sin. compl.
  • ca  tem, n m sin. compl.
  • ca  timó, n m sin. compl.
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  tomell, n m sin. compl.
  • es  tomillo
  • fr  thym
  • en  thyme
  • nc  Thymus vulgaris

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Mata policàrpica de fulla persistent, de la família de les labiades, molt aromàtica, que es troba en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental, molt comuna a les comarques de ponent del Principat. És una planta remeiera per excel·lència i forneix una essència rica en timol. Les summitats florides, que es cullen a l'abril o al maig, en infusió tenen virtuts tòniques i han estat emprades contra les afeccions respiratòries i digestives. En aplicació tòpica, en decocció, tenen propietats antisèptiques i han estat emprades contra els dolors reumàtics, la conjuntivitis i diverses malalties de la pell.
herba d'olives herba d'olives

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba d'olives, n f
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  herba de salar olives, n f alt. sin.
  • ca  morquera, n f alt. sin.
  • ca  pebrella, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  gerovina, n f var. ling.
  • ca  saboritja, n f var. ling.
  • ca  sajòlida, n f var. ling.
  • ca  sajolina, n f var. ling.
  • ca  sajorida, n f var. ling.
  • ca  sajulida, n f var. ling.
  • ca  saldorija, n f var. ling.
  • ca  sarjolida, n f var. ling.
  • ca  sejolia, n f var. ling.
  • ca  sejolida, n f var. ling.
  • ca  sejolina, n f var. ling.
  • ca  sejoliva, n f var. ling.
  • ca  serjoliva, n f var. ling.
  • ca  sorjoliva, n f var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • nc  Satureja montana L. subsp. obovata (Lag.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Satureja obovata Lag. sin. compl.
  • nc  Satureja intricata Lange var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba d'olives herba d'olives

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba d'olives, n f
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  herba de salar olives, n f alt. sin.
  • ca  morquera, n f alt. sin.
  • ca  pebrella, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  gerovina, n f var. ling.
  • ca  saboritja, n f var. ling.
  • ca  sajòlida, n f var. ling.
  • ca  sajolina, n f var. ling.
  • ca  sajorida, n f var. ling.
  • ca  sajulida, n f var. ling.
  • ca  saldorija, n f var. ling.
  • ca  sarjolida, n f var. ling.
  • ca  sejolia, n f var. ling.
  • ca  sejolida, n f var. ling.
  • ca  sejolina, n f var. ling.
  • ca  sejoliva, n f var. ling.
  • ca  serjoliva, n f var. ling.
  • ca  sorjoliva, n f var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • nc  Satureja montana L. subsp. obovata (Lag.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Satureja obovata Lag. sin. compl.
  • nc  Satureja intricata Lange var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba del bàlsam herba del bàlsam

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba del bàlsam, n f
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  esparbonella hisopifòlia, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  herba de bàlsam, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te d'espiga, n m alt. sin.
  • ca  te de bosc, n m alt. sin.
  • ca  te de botja, n m alt. sin.
  • ca  te de Galba, n m alt. sin.
  • ca  te de la muntanya, n m alt. sin.
  • ca  te de la serra, n m alt. sin.
  • ca  te de la vall de Galba, n m alt. sin.
  • ca  te de matxo, n m alt. sin.
  • ca  te de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  te de muntanya de Galba, n m alt. sin.
  • ca  te de port, n m alt. sin.
  • ca  te de roc, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  te de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  te negre, n m alt. sin.
  • ca  te negre, n m alt. sin.
  • ca  te salvatge, n m alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  esparbonella hissopifòlia, n f var. ling.
  • ca  te de Galva, n m var. ling.
  • ca  tè de roca, n m var. ling.
  • nc  Sideritis hyssopifolia L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba del bàlsam herba del bàlsam

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba del bàlsam, n f
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  esparbonella hisopifòlia, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  herba de bàlsam, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te d'espiga, n m alt. sin.
  • ca  te de bosc, n m alt. sin.
  • ca  te de botja, n m alt. sin.
  • ca  te de Galba, n m alt. sin.
  • ca  te de la muntanya, n m alt. sin.
  • ca  te de la serra, n m alt. sin.
  • ca  te de la vall de Galba, n m alt. sin.
  • ca  te de matxo, n m alt. sin.
  • ca  te de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  te de muntanya de Galba, n m alt. sin.
  • ca  te de port, n m alt. sin.
  • ca  te de roc, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  te de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  te negre, n m alt. sin.
  • ca  te negre, n m alt. sin.
  • ca  te salvatge, n m alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  esparbonella hissopifòlia, n f var. ling.
  • ca  te de Galva, n m var. ling.
  • ca  tè de roca, n m var. ling.
  • nc  Sideritis hyssopifolia L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba del bàlsam herba del bàlsam

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  herba del bàlsam, n f
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • nc  Sideritis hypssopifolia

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta subfructicosa, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d'alçària, que creix en indrets secs i pedregosos de muntanya, sobretot als Pirineus. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades contra les indigestions i els espasmes gastrointestinals. En aplicació tòpica, han estat usades també contra les inflamacions de la boca, de la faringe i de les parpelles i contra ferides i nafres.
sajolida de bosc sajolida de bosc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sajolida de bosc, n f
  • ca  herba d'olives, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega borda, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  frígola llarga, n f alt. sin.
  • ca  herba de les olives, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba de set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  hisopet, n m alt. sin.
  • ca  hisopeta, n f alt. sin.
  • ca  pebrerola, n f alt. sin.
  • ca  rosalia, n f alt. sin.
  • ca  saborija, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  sajolida de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  sajolides, n f pl alt. sin.
  • ca  senyorida, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  tem reial, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • ca  timolina, n f alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  timonet blanc, n m alt. sin.
  • ca  ajulida, n f var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  cedolia, n f var. ling.
  • ca  cendrolitja, n f var. ling.
  • ca  jasolida, n f var. ling.
  • ca  saborida, n f var. ling.
  • ca  saboritja, n f var. ling.
  • ca  saburitja, n f var. ling.
  • ca  sadolia, n f var. ling.
  • ca  sadorija, n f var. ling.
  • ca  sadoritja, n f var. ling.
  • ca  sadurija, n f var. ling.
  • ca  saduritja, n f var. ling.
  • ca  sajolina, n f var. ling.
  • ca  sajorida, n f var. ling.
  • ca  sajulida, n f var. ling.
  • ca  sajulida de muntanya, n f var. ling.
  • ca  sajurida, n f var. ling.
  • ca  saldoritja, n f var. ling.
  • ca  sarjolida, n f var. ling.
  • ca  sedolia, n f var. ling.
  • ca  sejalida, n f var. ling.
  • ca  sejolida, n f var. ling.
  • ca  sejorida de muntanya, n f var. ling.
  • ca  sejulida, n f var. ling.
  • ca  serolitja, n f var. ling.
  • ca  temillo, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • ca  timulina, n f var. ling.
  • ca  xedrea, n f var. ling.
  • nc  Satureja montana L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

sajolida de bosc sajolida de bosc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sajolida de bosc, n f
  • ca  herba d'olives, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega borda, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  frígola llarga, n f alt. sin.
  • ca  herba de les olives, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba de set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  hisopet, n m alt. sin.
  • ca  hisopeta, n f alt. sin.
  • ca  pebrerola, n f alt. sin.
  • ca  rosalia, n f alt. sin.
  • ca  saborija, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  sajolida de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  sajolides, n f pl alt. sin.
  • ca  senyorida, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  tem reial, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • ca  timolina, n f alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  timonet blanc, n m alt. sin.
  • ca  ajulida, n f var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  cedolia, n f var. ling.
  • ca  cendrolitja, n f var. ling.
  • ca  jasolida, n f var. ling.
  • ca  saborida, n f var. ling.
  • ca  saboritja, n f var. ling.
  • ca  saburitja, n f var. ling.
  • ca  sadolia, n f var. ling.
  • ca  sadorija, n f var. ling.
  • ca  sadoritja, n f var. ling.
  • ca  sadurija, n f var. ling.
  • ca  saduritja, n f var. ling.
  • ca  sajolina, n f var. ling.
  • ca  sajorida, n f var. ling.
  • ca  sajulida, n f var. ling.
  • ca  sajulida de muntanya, n f var. ling.
  • ca  sajurida, n f var. ling.
  • ca  saldoritja, n f var. ling.
  • ca  sarjolida, n f var. ling.
  • ca  sedolia, n f var. ling.
  • ca  sejalida, n f var. ling.
  • ca  sejolida, n f var. ling.
  • ca  sejorida de muntanya, n f var. ling.
  • ca  sejulida, n f var. ling.
  • ca  serolitja, n f var. ling.
  • ca  temillo, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • ca  timulina, n f var. ling.
  • ca  xedrea, n f var. ling.
  • nc  Satureja montana L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>