Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tint" dins totes les àrees temàtiques
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca encunyar, v tr
- es acuñar v
- es troquelar, v tr
- fr étamper, v tr
- fr frapper, v tr
- en coin, to, v tr
- en mint, to, v tr
- de festkeilen, v tr
- de prägen, v tr
<Enginyeria>
<Indústria > Indústria tèxtil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.
- ca enfilada, n f
- ca passada de començament, n f sin. compl.
- es enfilado
- es pasada de comienzo sin. compl.
- fr réseau (indéfilable)
- en starting course
- en first welt course sin. compl.
- en initial row sin. compl.
- en make-up course sin. compl.
- en set(ting)-up course sin. compl.
- cod 3.03.23
<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>
Definició
<Indústria dels plàstics i el cautxú>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca entrada capil·lar, n f
- es entrada capilar
- fr entrée capillaire
- en pint-point gate
<Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca eruga engalanada, n f
- ca eruga de lliurea, n f sin. compl.
- es oruga de librea
- es oruga galoneada
- fr livrée
- en tent caterpillar
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca escala de colors, n f
- ca gamma de colors, n f sin. compl.
- es escala de colores
- es gama de colores
- fr échelle de couleurs
- fr gamme de couleurs
- it legenda dei colori
- it scala delle tinte
- en colour ramp
- en colour scale
- en colour wedge
- de Farbenreihe
- de Farbenskala
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color>
Definició
Nota
-
1. En mapes d'informació nominal o conceptual s'usen gammes de tons diferenciadors i, habitualment, evocadors, com ara el blau, el verd, el vermell o el siena, mentre en mapes de quantitats o magnituds, com els de coropletes, els colors s'ordenen bàsicament pel seu valor, de més clar a més fosc o viceversa.
2. Per exemple, una escala coroplètica de set intervals de densitats. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca escala de colors, n f
- ca gamma de colors, n f sin. compl.
- es escala de colores
- es gama de colores
- fr échelle de couleurs
- fr gamme de couleurs
- it legenda dei colori
- it scala delle tinte
- en colour ramp
- en colour scale
- en colour wedge
- de Farbenreihe
- de Farbenskala
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color>
Definició
Nota
-
1. En mapes d'informació nominal o conceptual s'usen gammes de tons diferenciadors i, habitualment, evocadors, com ara el blau, el verd, el vermell o el siena, mentre en mapes de quantitats o magnituds, com els de coropletes, els colors s'ordenen bàsicament pel seu valor, de més clar a més fosc o viceversa.
2. Per exemple, una escala coroplètica de set intervals de densitats. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca escala de colors, n f
- ca gamma de colors, n f sin. compl.
- es escala de colores
- es gama de colores
- fr échelle de couleurs
- fr gamme de couleurs
- it legenda dei colori
- it scala delle tinte
- en colour ramp
- en colour scale
- en colour wedge
- de Farbenreihe
- de Farbenskala
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color>
Definició
Nota
-
1. En mapes d'informació nominal o conceptual s'usen gammes de tons diferenciadors i, habitualment, evocadors, com ara el blau, el verd, el vermell o el siena, mentre en mapes de quantitats o magnituds, com els de coropletes, els colors s'ordenen bàsicament pel seu valor, de més clar a més fosc o viceversa.
2. Per exemple, una escala coroplètica de set intervals de densitats. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca esparver menut sud-americà, n m
- es gavilancito americano
- fr épervier nain
- en tiny hawk
- de Däumlingssperber
- nc Accipiter superciliosus
<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca esparver menut sud-americà, n m
- es gavilancito americano
- fr épervier nain
- en tiny hawk
- de Däumlingssperber
- nc Accipiter superciliosus
<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>
<Zoologia > Peixos>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca esperlà, n m
- es eperlano
- fr éperlan
- it salmone eperlano
- en smelt
- de Stint
- nc Osmerus eperlanus
<Zoologia > Peixos>
