Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tinta" dins totes les àrees temàtiques
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.
- ca finta, n f
- es finta, n f
- fr feinte, n f
- it finta, n f
- en fake, n
<Bàsquet > 03 Accions de joc i estratègia > 01 Conceptes generals>
Definició
Nota
- Per exemple, és una finta ofensiva sense pilota la finta de recepció i són fintes ofensives amb pilota la finta de passada, la finta de pilota, la finta de cap i la finta de tir.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gat, n m
- ca gat de mar, n m sin. compl.
- ca gat marí, n m sin. compl.
- ca gat ver, n m sin. compl.
- ca gatet, n m sin. compl.
- ca gató, n m sin. compl.
- ca gatvaire, n m sin. compl.
- ca mussola, n f sin. compl.
- ca peix gat, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca pintada, n f sin. compl.
- ca gal-vaire, n m var. ling.
- ca gat baire, n m var. ling.
- ca gatò, n m var. ling.
- ca pinta rotja, n f var. ling.
- ca pintarosa, n f var. ling.
- ca pintarossa, n f var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- nc Scyliorhinus canicula
- nc Sciliorhinus canicula var. ling.
- nc Scylliorhinus canicula var. ling.
- nc Scyllium canicula var. ling.
- nc Scyllium canícula var. ling.
- nc Scyllum canicula var. ling.
- nc Squalus canicula var. ling.
- es lija, n f
- es pintarroja, n m
- es tollo, n m
- fr petite roussette
- en smallspotted catshark
<Taurons > Esciliorínids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gat, n m
- ca gat de mar, n m sin. compl.
- ca gat marí, n m sin. compl.
- ca gat ver, n m sin. compl.
- ca gatet, n m sin. compl.
- ca gató, n m sin. compl.
- ca gatvaire, n m sin. compl.
- ca mussola, n f sin. compl.
- ca peix gat, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca pintada, n f sin. compl.
- ca gal-vaire, n m var. ling.
- ca gat baire, n m var. ling.
- ca gatò, n m var. ling.
- ca pinta rotja, n f var. ling.
- ca pintarosa, n f var. ling.
- ca pintarossa, n f var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- nc Scyliorhinus canicula
- nc Sciliorhinus canicula var. ling.
- nc Scylliorhinus canicula var. ling.
- nc Scyllium canicula var. ling.
- nc Scyllium canícula var. ling.
- nc Scyllum canicula var. ling.
- nc Squalus canicula var. ling.
- es lija, n f
- es pintarroja, n m
- es tollo, n m
- fr petite roussette
- en smallspotted catshark
<Taurons > Esciliorínids>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca INTA, n m
- ca Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>
Definició
Organització pública del Ministeri de Defensa espanyol, fundada l'any 1942, les funcions principals de la qual són l'adquisició, el manteniment i la millora contínua de les tecnologies d'aplicació en l'àmbit aeroespacial; la realització de tota mena d'assajos per a comprovar i certificar materials, components, equips, subsistemes i sistemes d'aplicació en el camp aeroespacial, i l'assessorament tècnic i la prestació de serveis a entitats i organismes oficials o empreses.
Entre altres activitats, l'INTA gestiona la captació d'imatges des d'antenes especialitzades, actua de distribuïdor d'imatges, treballa en teledetecció aeroportada i ha participat en la gestió del satèl·lit MINISAT-1.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca INTA, n m
- ca Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>
Definició
Organització pública del Ministeri de Defensa espanyol, fundada l'any 1942, les funcions principals de la qual són l'adquisició, el manteniment i la millora contínua de les tecnologies d'aplicació en l'àmbit aeroespacial; la realització de tota mena d'assajos per a comprovar i certificar materials, components, equips, subsistemes i sistemes d'aplicació en el camp aeroespacial, i l'assessorament tècnic i la prestació de serveis a entitats i organismes oficials o empreses.
Entre altres activitats, l'INTA gestiona la captació d'imatges des d'antenes especialitzades, actua de distribuïdor d'imatges, treballa en teledetecció aeroportada i ha participat en la gestió del satèl·lit MINISAT-1.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca INTA, n m
- ca Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>
Definició
Organització pública del Ministeri de Defensa espanyol, fundada l'any 1942, les funcions principals de la qual són l'adquisició, el manteniment i la millora contínua de les tecnologies d'aplicació en l'àmbit aeroespacial; la realització de tota mena d'assajos per a comprovar i certificar materials, components, equips, subsistemes i sistemes d'aplicació en el camp aeroespacial, i l'assessorament tècnic i la prestació de serveis a entitats i organismes oficials o empreses.
Entre altres activitats, l'INTA gestiona la captació d'imatges des d'antenes especialitzades, actua de distribuïdor d'imatges, treballa en teledetecció aeroportada i ha participat en la gestió del satèl·lit MINISAT-1.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llavió, n m
- ca blava, n f sin. compl.
- ca blava [mascle], n f sin. compl.
- ca griva, n f sin. compl.
- ca llambrega, n f sin. compl.
- ca petarc, n m sin. compl.
- ca petard, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca rossinyol, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca saig roquer, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord [femella], n m sin. compl.
- ca tord flassader, n m sin. compl.
- ca tord gros, n m sin. compl.
- ca blaua, n f var. ling.
- ca blaua [mascle], n f var. ling.
- ca espedarc, n m var. ling.
- ca espetarc, n m var. ling.
- ca espetard [mascle], n m var. ling.
- ca grévia, n f var. ling.
- ca llabió, n m var. ling.
- ca llebió, n m var. ling.
- ca llevió, n m var. ling.
- ca llivió, n m var. ling.
- ca lluvio, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca petart, n m var. ling.
- ca rosinyol, n m var. ling.
- ca rossignol, n m var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca sabonero, n m var. ling.
- ca satx, n m var. ling.
- ca satx roquer, n m var. ling.
- ca tabans, n m var. ling.
- ca tord-flassader, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort-flosserè, n m var. ling.
- nc Symphodus tinca
- nc Crenilabrus pavo var. ling.
- nc Crenilabrus tinca var. ling.
- nc Labrus tinca var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
- es bodión
- es peto
- es señorita
- es tordo
- fr crénilabre paon
- fr paon de mer
- it tordo pavone
- en corkwing
- en peacock wrasse
- en sea peacock
- de Bientfärbige
- de Pfauenlippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llavió, n m
- ca blava, n f sin. compl.
- ca blava [mascle], n f sin. compl.
- ca griva, n f sin. compl.
- ca llambrega, n f sin. compl.
- ca petarc, n m sin. compl.
- ca petard, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca rossinyol, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca saig roquer, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord [femella], n m sin. compl.
- ca tord flassader, n m sin. compl.
- ca tord gros, n m sin. compl.
- ca blaua, n f var. ling.
- ca blaua [mascle], n f var. ling.
- ca espedarc, n m var. ling.
- ca espetarc, n m var. ling.
- ca espetard [mascle], n m var. ling.
- ca grévia, n f var. ling.
- ca llabió, n m var. ling.
- ca llebió, n m var. ling.
- ca llevió, n m var. ling.
- ca llivió, n m var. ling.
- ca lluvio, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca petart, n m var. ling.
- ca rosinyol, n m var. ling.
- ca rossignol, n m var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca sabonero, n m var. ling.
- ca satx, n m var. ling.
- ca satx roquer, n m var. ling.
- ca tabans, n m var. ling.
- ca tord-flassader, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort-flosserè, n m var. ling.
- nc Symphodus tinca
- nc Crenilabrus pavo var. ling.
- nc Crenilabrus tinca var. ling.
- nc Labrus tinca var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
- es bodión
- es peto
- es señorita
- es tordo
- fr crénilabre paon
- fr paon de mer
- it tordo pavone
- en corkwing
- en peacock wrasse
- en sea peacock
- de Bientfärbige
- de Pfauenlippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca llavió, n m
- ca tord flassader, n m
- es peto
- es señorita
- fr crènilabre paon
- en peacock wrasse
- nc Symphodus tinca
<Zoologia > Peixos>
Definició
<Indústria > Indústria química > Plàstics. Cautxús>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca màstic rebotant, n m
- ca màstic rebotant de silicona, n m
- es boligoma, n f
- es masilla rebotante, n f
- es masilla tonta, n f
- fr mastic rebondissant, n
- en bouncing putty, n
- en silicone bouncing putty, n
- en silly putty, n
<Indústria > Indústria química > Plàstics. Cautxús>
Definició
Nota
- L'equivalent Silly Putty és una denominació comercial de l'empresa Crayola LLC.
- El màstic rebotant de silicona va ser creat de manera accidental durant la investigació de possibles substituts de la goma als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.