Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tintoreria" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roja, n f
  • ca  corona de Crist, n f sin. compl.
  • ca  herba dels tintorers, n f sin. compl.
  • ca  atrapamosques, n m/f alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de tintorers, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  rapallengües, n f alt. sin.
  • ca  raspallengua, n f alt. sin.
  • ca  raspeta, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta tintorera, n f alt. sin.
  • ca  roja tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rúbia, n f alt. sin.
  • ca  grança, n f var. ling.
  • ca  gransa, n f var. ling.
  • ca  granza, n f var. ling.
  • ca  granza roja, n f var. ling.
  • ca  rotgeta, n f var. ling.
  • nc  Rubia tinctorum L.

<Botànica > rubiàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  roja, n m
  • ca  roja tintòria, n f
  • es  rubia
  • fr  garance
  • en  madder
  • nc  Rubia tinctorum

<Botànica>

Definició
Planta enfiladissa, naturalitzada en indrets humits i en altre temps cultivada per la seva arrel tintòria.
roja roja

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  roja, n f
  • ca  herba apegalosa, n f sin. compl.
  • ca  herba dels tintorers, n f sin. compl.
  • ca  herba roja, n f sin. compl.
  • nc  Rubia tinctoria

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia de la família de les rubiàcies, els fruits en baia de la qual posseeixen virtuts diürètiques i de la seva arrel hom extreu un colorant vermell (alitzarina) emprat com a indicador en determinacions de l'acidesa gàstrica.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  seder, n m
  • ca  arbre de la seda, n m sin. compl.
  • ca  arquell de Síria, n m alt. sin.
  • ca  cotoner, n m alt. sin.
  • ca  flor de dragó, n f alt. sin.
  • ca  mata de la seda, n f alt. sin.
  • ca  mata de seda, n f alt. sin.
  • ca  planta de la seda, n f alt. sin.
  • ca  tintorell, n m alt. sin.
  • ca  miraguano, n m var. ling.
  • ca  pranta de sa seda, n f var. ling.
  • nc  Gomphocarpus fruticosus (L.) W.T. Aiton in Aiton
  • nc  Asclepias fruticosa L. sin. compl.

<Botànica > asclepiadàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  seder, n m
  • ca  arbre de la seda, n m sin. compl.
  • ca  arquell de Síria, n m alt. sin.
  • ca  cotoner, n m alt. sin.
  • ca  flor de dragó, n f alt. sin.
  • ca  mata de la seda, n f alt. sin.
  • ca  mata de seda, n f alt. sin.
  • ca  planta de la seda, n f alt. sin.
  • ca  tintorell, n m alt. sin.
  • ca  miraguano, n m var. ling.
  • ca  pranta de sa seda, n f var. ling.
  • nc  Gomphocarpus fruticosus (L.) W.T. Aiton in Aiton
  • nc  Asclepias fruticosa L. sin. compl.

<Botànica > asclepiadàcies>

serràtula tintòria serràtula tintòria

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  serràtula tintòria, n f
  • nc  Serratula tinctoria L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

serràtula tintòria serràtula tintòria

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  serràtula tintòria, n f
  • nc  Serratula tinctoria L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

situació de tresoreria situació de tresoreria

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  situació de tresoreria, n f
  • es  situación de tesorería
  • fr  situation de trésorerie
  • en  cash position

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura patrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  tamujo [es], n m
  • es  escobón de río
  • es  espino de escobas
  • es  tamuejo
  • es  tamujo
  • es  tarmujo
  • pt  tamuxo
  • nc  Flueggea tinctoria
  • nc  Securinega tinctoria

<Botànica>

Nota

  • Planta de la família de les euforbiàcies.
tauró blanc tauró blanc

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tauró blanc, n m
  • ca  ca, n m sin. compl.
  • ca  ca marí, n m sin. compl.
  • ca  gos de mar, n m sin. compl.
  • ca  làmia, n f sin. compl.
  • ca  marraco, n m sin. compl.
  • ca  salroig, n m sin. compl.
  • ca  solraig, n m sin. compl.
  • ca  tauró, n m sin. compl.
  • ca  tintorera, n f sin. compl.
  • ca  ca-marí, n m var. ling.
  • ca  cà-marins, n m pl var. ling.
  • ca  calamarí, n m var. ling.
  • ca  camarí, n m var. ling.
  • ca  can marí, n m var. ling.
  • ca  cap marí, n m var. ling.
  • ca  lamia, n f var. ling.
  • ca  marráco, n m var. ling.
  • ca  salproig, n m var. ling.
  • ca  salproix, n m var. ling.
  • ca  salroitg, n m var. ling.
  • ca  taburó, n m var. ling.
  • ca  tiburó, n m var. ling.
  • nc  Carcharodon carcharias
  • nc  Carcharodon glaucus var. ling.
  • nc  Carcharodon lamia var. ling.
  • nc  Carcharodon Rondeleti var. ling.
  • nc  Squalus carcharias var. ling.
  • nc  Tiburo onis var. ling.
  • es  cazon, n m
  • es  jaquetón, n m
  • es  jaquetón blanco
  • es  lamia, n f
  • es  marrajo, n m
  • es  perro marino, n m
  • es  taburon, n m
  • es  tiburón, n m
  • es  tiburón común, n m
  • fr  grand requin blanc
  • fr  grandrequin blanc
  • fr  requin blanc
  • it  carcharodonte lamia
  • en  great white shark
  • en  man-eater
  • en  man-eater shark
  • de  Menschenhai

<Taurons > Làmnids>