Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tintori" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca glast, n m
- ca herba de Sant Felip, n f sin. compl.
- ca herba del pastell, n f sin. compl.
- ca pastell, n m sin. compl.
- ca anyil, n m alt. sin.
- ca herba pastell, n f alt. sin.
- ca isàtide, n f alt. sin.
- ca pastell de tintorers, n m alt. sin.
- ca pastel, n m var. ling.
- nc Isatis tinctoria L.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca glast, n m
- ca herba de Sant Felip, n f sin. compl.
- ca herba del pastell, n f sin. compl.
- ca pastell, n m sin. compl.
- ca anyil, n m alt. sin.
- ca herba pastell, n f alt. sin.
- ca isàtide, n f alt. sin.
- ca pastell de tintorers, n m alt. sin.
- ca pastel, n m var. ling.
- nc Isatis tinctoria L.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Arts > Arts menors>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca groc d'argent, n m
- es amarillo de plata, n m
- es sal de plata, n f
- es tintura de plata, n f
- fr jaune à l'argent, n m
- fr jaune d'argent, n m
- fr sel d'argent, n m
- en silver stain, n
- en silver yellow stain, n
<Arts > Arts menors>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Santa Margarida, n f
- ca centaura, n f sin. compl.
- ca centcaps, n m sin. compl.
- ca flor vermella, n f sin. compl.
- ca herba centaura, n f sin. compl.
- ca herba d'espant, n f sin. compl.
- ca pericó vermell, n m sin. compl.
- ca catxalagua, n f alt. sin.
- ca centaura menor, n f alt. sin.
- ca centaura vermella, n f alt. sin.
- ca centauri, n m alt. sin.
- ca clavellina vermella, n f alt. sin.
- ca fel de la terra, n m/f alt. sin.
- ca fel de terra, n m/f alt. sin.
- ca flor de centaura, n f alt. sin.
- ca genciana, n f alt. sin.
- ca herba de centaura, n f alt. sin.
- ca herba de les pulmonies, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba Santa Paula, n f alt. sin.
- ca Margarida, n f alt. sin.
- ca pericó roig, n m alt. sin.
- ca quina, n f alt. sin.
- ca cascaura, n f var. ling.
- ca cintaura, n f var. ling.
- ca cintoria, n f var. ling.
- ca cintòria, n f var. ling.
- ca citoria, n f var. ling.
- ca herba centàurea, n f var. ling.
- ca herba de centaure, n f var. ling.
- ca herba de Santa Aura, n f var. ling.
- ca herba de Santa Àuria, n f var. ling.
- ca herba de santaura, n f var. ling.
- ca herba falera, n f var. ling.
- ca herba santaura, n f var. ling.
- ca Santa Àuria, n f var. ling.
- ca santaura, n f var. ling.
- ca santaura vermella, n f var. ling.
- nc Centaurium erythraea Rafn
- nc Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.
<Botànica > gencianàcies>
Nota
- La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Santa Margarida, n f
- ca centaura, n f sin. compl.
- ca centcaps, n m sin. compl.
- ca flor vermella, n f sin. compl.
- ca herba centaura, n f sin. compl.
- ca herba d'espant, n f sin. compl.
- ca pericó vermell, n m sin. compl.
- ca catxalagua, n f alt. sin.
- ca centaura menor, n f alt. sin.
- ca centaura vermella, n f alt. sin.
- ca centauri, n m alt. sin.
- ca clavellina vermella, n f alt. sin.
- ca fel de la terra, n m/f alt. sin.
- ca fel de terra, n m/f alt. sin.
- ca flor de centaura, n f alt. sin.
- ca genciana, n f alt. sin.
- ca herba de centaura, n f alt. sin.
- ca herba de les pulmonies, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba Santa Paula, n f alt. sin.
- ca Margarida, n f alt. sin.
- ca pericó roig, n m alt. sin.
- ca quina, n f alt. sin.
- ca cascaura, n f var. ling.
- ca cintaura, n f var. ling.
- ca cintoria, n f var. ling.
- ca cintòria, n f var. ling.
- ca citoria, n f var. ling.
- ca herba centàurea, n f var. ling.
- ca herba de centaure, n f var. ling.
- ca herba de Santa Aura, n f var. ling.
- ca herba de Santa Àuria, n f var. ling.
- ca herba de santaura, n f var. ling.
- ca herba falera, n f var. ling.
- ca herba santaura, n f var. ling.
- ca Santa Àuria, n f var. ling.
- ca santaura, n f var. ling.
- ca santaura vermella, n f var. ling.
- nc Centaurium erythraea Rafn
- nc Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.
<Botànica > gencianàcies>
Nota
- La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca interí | interina, n m, f
- ca eventual, n m, f sin. compl.
- es interino
- fr intérimaire
- en substitute teacher
- en supply teacher
<Educació > Organització i gestió educatives > Persones>
Definició
Nota
- 1. La denominació catalana eventual és pròpia d'Andorra. 2. La denominació anglesa substitute teacher s'utilitza als Estats Units, mentre que supply teacher s'utilitza al Regne Unit.
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca interí | interina, n m, f
- es interino | interina, n m, f
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca interí | interina, n m, f
- es interino | interina
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El fiscal ha hagut d'absentar-se, i vindrà un interí.
- Ex.: El personal interí passarà a fix al cap de sis mesos d'haver començat a treballar.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca interí | interina, n m, f
- es interino | interina
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Les interines per raó d'una baixa per maternitat poden fer festa també durant el pont de la Festa Major.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca interí | interina, adj
- es interino | interina
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Es tractava d'una situació interina.
- Ex.: El personal interí passarà a fix al cap de sis mesos d'haver començat a treballar.
