Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tintori" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  glast, n m
  • ca  herba de Sant Felip, n f sin. compl.
  • ca  herba del pastell, n f sin. compl.
  • ca  pastell, n m sin. compl.
  • ca  anyil, n m alt. sin.
  • ca  herba pastell, n f alt. sin.
  • ca  isàtide, n f alt. sin.
  • ca  pastell de tintorers, n m alt. sin.
  • ca  pastel, n m var. ling.
  • nc  Isatis tinctoria L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  glast, n m
  • ca  herba de Sant Felip, n f sin. compl.
  • ca  herba del pastell, n f sin. compl.
  • ca  pastell, n m sin. compl.
  • ca  anyil, n m alt. sin.
  • ca  herba pastell, n f alt. sin.
  • ca  isàtide, n f alt. sin.
  • ca  pastell de tintorers, n m alt. sin.
  • ca  pastel, n m var. ling.
  • nc  Isatis tinctoria L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

groc d'argent groc d'argent

<Arts > Arts menors>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  groc d'argent, n m
  • es  amarillo de plata, n m
  • es  sal de plata, n f
  • es  tintura de plata, n f
  • fr  jaune à l'argent, n m
  • fr  jaune d'argent, n m
  • fr  sel d'argent, n m
  • en  silver stain, n
  • en  silver yellow stain, n

<Arts > Arts menors>

Definició
Color obtingut mitjançant nitrat, clorur o sulfur d'argent, que s'aplica al vidre per tal de tenyir-lo i que penetra en l'estructura vítria.
herba de Santa Margarida herba de Santa Margarida

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Margarida, n f
  • ca  centaura, n f sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  flor vermella, n f sin. compl.
  • ca  herba centaura, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espant, n f sin. compl.
  • ca  pericó vermell, n m sin. compl.
  • ca  catxalagua, n f alt. sin.
  • ca  centaura menor, n f alt. sin.
  • ca  centaura vermella, n f alt. sin.
  • ca  centauri, n m alt. sin.
  • ca  clavellina vermella, n f alt. sin.
  • ca  fel de la terra, n m/f alt. sin.
  • ca  fel de terra, n m/f alt. sin.
  • ca  flor de centaura, n f alt. sin.
  • ca  genciana, n f alt. sin.
  • ca  herba de centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de les pulmonies, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pau, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  Margarida, n f alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  quina, n f alt. sin.
  • ca  cascaura, n f var. ling.
  • ca  cintaura, n f var. ling.
  • ca  cintoria, n f var. ling.
  • ca  cintòria, n f var. ling.
  • ca  citoria, n f var. ling.
  • ca  herba centàurea, n f var. ling.
  • ca  herba de centaure, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Aura, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  herba de santaura, n f var. ling.
  • ca  herba falera, n f var. ling.
  • ca  herba santaura, n f var. ling.
  • ca  Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  santaura vermella, n f var. ling.
  • nc  Centaurium erythraea Rafn
  • nc  Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Nota

  • La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).
herba de Santa Margarida herba de Santa Margarida

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Margarida, n f
  • ca  centaura, n f sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  flor vermella, n f sin. compl.
  • ca  herba centaura, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espant, n f sin. compl.
  • ca  pericó vermell, n m sin. compl.
  • ca  catxalagua, n f alt. sin.
  • ca  centaura menor, n f alt. sin.
  • ca  centaura vermella, n f alt. sin.
  • ca  centauri, n m alt. sin.
  • ca  clavellina vermella, n f alt. sin.
  • ca  fel de la terra, n m/f alt. sin.
  • ca  fel de terra, n m/f alt. sin.
  • ca  flor de centaura, n f alt. sin.
  • ca  genciana, n f alt. sin.
  • ca  herba de centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de les pulmonies, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pau, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  Margarida, n f alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  quina, n f alt. sin.
  • ca  cascaura, n f var. ling.
  • ca  cintaura, n f var. ling.
  • ca  cintoria, n f var. ling.
  • ca  cintòria, n f var. ling.
  • ca  citoria, n f var. ling.
  • ca  herba centàurea, n f var. ling.
  • ca  herba de centaure, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Aura, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  herba de santaura, n f var. ling.
  • ca  herba falera, n f var. ling.
  • ca  herba santaura, n f var. ling.
  • ca  Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  santaura vermella, n f var. ling.
  • nc  Centaurium erythraea Rafn
  • nc  Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Nota

  • La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).
interí | interina interí | interina

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  interí | interina, n m, f
  • ca  eventual, n m, f sin. compl.
  • es  interino
  • fr  intérimaire
  • en  substitute teacher
  • en  supply teacher

<Educació > Organització i gestió educatives > Persones>

Definició
Professional de l'educació escolar que presta els seus serveis en un centre educatiu de manera provisional, durant un curs acadèmic, ocupant la plaça vacant d'un funcionari.

Nota

  • 1. La denominació catalana eventual és pròpia d'Andorra. 2. La denominació anglesa substitute teacher s'utilitza als Estats Units, mentre que supply teacher s'utilitza al Regne Unit.
interí | interina interí | interina

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  interí | interina, n m, f
  • es  interino | interina, n m, f

<Dret laboral i de la seguretat social>

interí | interina interí | interina

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  interí | interina, n m, f
  • es  interino | interina

<Dret>

Definició
Persona que ocupa temporalment un lloc de treball durant el procés de selecció o de promoció per a cobrir-lo definitivament.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El fiscal ha hagut d'absentar-se, i vindrà un interí.
  • Ex.: El personal interí passarà a fix al cap de sis mesos d'haver començat a treballar.
interí | interina interí | interina

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  interí | interina, n m, f
  • es  interino | interina

<Dret>

Definició
Persona que substitueix un altre treballador amb dret a reserva del lloc de treball.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Les interines per raó d'una baixa per maternitat poden fer festa també durant el pont de la Festa Major.
interí | interina interí | interina

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  interí | interina, adj
  • es  interino | interina

<Dret>

Definició
Que actua o s'esdevé temporalment i en substitució d'altri o d'una altra cosa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Es tractava d'una situació interina.
  • Ex.: El personal interí passarà a fix al cap de sis mesos d'haver començat a treballar.