Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tintori" dins totes les àrees temàtiques
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pintor de pells d'animal | pintora de pells d'animal, n m, f
- en hide painter, n
<Art i arquitectura>
Definició
Nota
- El terme pintor de pells d'animal es refereix a artistes nadius americans, sobretot a la tradició artística dels indis de les Grans Planes.
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca pretintura, n f
- es tintura previa
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
<Operacions i processos de la pell>, <Procediments i processos tèxtils>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca pretintura, n f
- es tintura previa
- fr préteinture
- en predyeing
<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>, <Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Procediments i processos tèxtils>
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca professor interí | professora interina, n m, f
- es profesor interino | profesora interina, n m, f
- en temporary lecturer, n
- en temporary professor, n
<Gestió universitària > Personal / Personnel>
Nota
- Les denominacions que designen les figures, els càrrecs i els nivells de professorat tenen gran variació segons els sistemes legislatius i educatius de cada país. Les propostes d'equivalència d'aquesta fitxa no tenen, doncs, validesa legal oficial als efectes de l'establiment de la categoria professional d'un docent universitari.
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca ratpenat d'orelles llargues de DeWinton, n m
- es murciélago de orejas largas de De Winton
- fr laephote de De Winton
- en De Winton's long-eared bat
- nc Laephotis wintoni
<Zoologia > Mamífers>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca roja, n f
- ca corona de Crist, n f sin. compl.
- ca herba dels tintorers, n f sin. compl.
- ca atrapamosques, n m/f alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca herba apegalosa, n f alt. sin.
- ca herba de tintorers, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca rapallengües, n f alt. sin.
- ca raspallengua, n f alt. sin.
- ca raspeta, n f alt. sin.
- ca rèvola, n f alt. sin.
- ca rogeta, n f alt. sin.
- ca rogeta tintorera, n f alt. sin.
- ca roja tintòria, n f alt. sin.
- ca rúbia, n f alt. sin.
- ca grança, n f var. ling.
- ca gransa, n f var. ling.
- ca granza, n f var. ling.
- ca granza roja, n f var. ling.
- ca rotgeta, n f var. ling.
- nc Rubia tinctorum L.
<Botànica > rubiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca roja, n f
- ca corona de Crist, n f sin. compl.
- ca herba dels tintorers, n f sin. compl.
- ca atrapamosques, n m/f alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca herba apegalosa, n f alt. sin.
- ca herba de tintorers, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca rapallengües, n f alt. sin.
- ca raspallengua, n f alt. sin.
- ca raspeta, n f alt. sin.
- ca rèvola, n f alt. sin.
- ca rogeta, n f alt. sin.
- ca rogeta tintorera, n f alt. sin.
- ca roja tintòria, n f alt. sin.
- ca rúbia, n f alt. sin.
- ca grança, n f var. ling.
- ca gransa, n f var. ling.
- ca granza, n f var. ling.
- ca granza roja, n f var. ling.
- ca rotgeta, n f var. ling.
- nc Rubia tinctorum L.
<Botànica > rubiàcies>
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca roja, n m
- ca roja tintòria, n f
- es rubia
- fr garance
- en madder
- nc Rubia tinctorum
<Botànica>
Definició
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca roja, n f
- ca herba apegalosa, n f sin. compl.
- ca herba dels tintorers, n f sin. compl.
- ca herba roja, n f sin. compl.
- nc Rubia tinctoria
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca roldor, n m
- ca raola, n f sin. compl.
- ca borratxera, n f alt. sin.
- ca emborratxacabres, n m/f alt. sin.
- ca fustet, n m alt. sin.
- ca herba sabatera, n f alt. sin.
- ca matacabra, n m/f alt. sin.
- ca roldor (fruit), n m alt. sin.
- ca tenyidor, n m alt. sin.
- ca tinter, n m alt. sin.
- ca amborratxacabres, n m/f var. ling.
- ca emborratxa cabres, n m/f var. ling.
- ca raidor, n m var. ling.
- ca rardor, n m var. ling.
- ca raudó, n m var. ling.
- ca raudor, n m var. ling.
- ca reor, n m var. ling.
- ca rodó, n m var. ling.
- ca rodonasses, n f pl var. ling.
- ca rodons, n m pl var. ling.
- ca rodor, n m var. ling.
- ca rodossos, n m pl var. ling.
- ca roldó, n m var. ling.
- ca roldons, n m pl var. ling.
- ca rondó, n m var. ling.
- ca rudó, n m var. ling.
- ca rudor, n m var. ling.
- ca ruldó, n m var. ling.
- ca ruldú, n m var. ling.
- nc Coriaria myrtifolia L.
<Botànica > coriariàcies>
