Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tit" dins totes les àrees temàtiques

hitnü hitnü

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  hitnü
  • ca  guahibo de Agualinda sin. compl.
  • ca  jitnu sin. compl.
  • ca  macaguán sin. compl.
  • ca  makaguane sin. compl.
  • cod  hitnü
  • cod  jit
  • ar  هيتنو
  • cy  Hitnü
  • cy  Guahibo de Agualinda sin. compl.
  • cy  Jitnu sin. compl.
  • cy  Macaguán sin. compl.
  • cy  Makaguane sin. compl.
  • de  Hitnü
  • de  Guahibo de Agualinda sin. compl.
  • de  Jitnu sin. compl.
  • de  Macaguán sin. compl.
  • de  Makaguane sin. compl.
  • en  Hitnü
  • en  Guahibo de Agualinda sin. compl.
  • en  Jitnu sin. compl.
  • en  Macaguán sin. compl.
  • en  Macaguane sin. compl.
  • en  Makaguane sin. compl.
  • es  guajibo de Agualinda
  • es  macaguán
  • es  guahibo sin. compl.
  • es  hitnü sin. compl.
  • es  jitnu sin. compl.
  • es  makaguane sin. compl.
  • eu  hitnu
  • eu  guahibo de Agualinda sin. compl.
  • eu  hitnü sin. compl.
  • eu  jitnu sin. compl.
  • eu  macaguán sin. compl.
  • eu  makaguane sin. compl.
  • fr  jitnu
  • fr  guahibo de Agualinda sin. compl.
  • fr  hitnü sin. compl.
  • fr  macaguán sin. compl.
  • fr  makaguane sin. compl.
  • gl  hitnü
  • gl  guahibo de Agualinda sin. compl.
  • gl  jitnu sin. compl.
  • gl  macaguán sin. compl.
  • gl  makaguane sin. compl.
  • it  hitnü
  • it  guahibo de Agualinda sin. compl.
  • it  jitnu sin. compl.
  • it  macaguane sin. compl.
  • it  makaguane sin. compl.
  • ja  ウィトゥヌ語
  • nl  Hitnü
  • nl  Guahibo de Agualinda sin. compl.
  • nl  Jitnu sin. compl.
  • nl  Macaguán sin. compl.
  • nl  Makaguane sin. compl.
  • pt  hitnü
  • pt  guahibo de Agualinda sin. compl.
  • pt  jitnu sin. compl.
  • pt  macaguán sin. compl.
  • pt  makaguane sin. compl.
  • ru  Хитны
  • ru  Макагуан sin. compl.
  • ru  Макагуане sin. compl.
  • zh  西特努语
  • zh  基特努、马卡瓜恩、马卡瓜内、阿瓜林达瓜希巴语 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

<Guahibo>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició
La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals. Sembla, però, que el hitnü no és comprensible per als parlants de la resta de llengües guahibo.

Algunes fonts classifiquen erròniament el hitnü com a llengua de la família txibtxa.

Els hitnü són encara caçadors-recol·lectors seminòmades i la major part de la comunitat és monolingüe.
impost sobre la renda de les persones físiques impost sobre la renda de les persones físiques

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  impost sobre la renda de les persones físiques, n m
  • ca  IRPF, n m sigla
  • es  impuesto sobre la renta de las personas físicas
  • es  IRPF sigla
  • fr  impôt sur le revenu des personnes physiques
  • fr  IRPP sigla
  • en  individual income tax
  • en  personal income tax
  • en  IIT sigla
  • en  PIT sigla

<Auditoria i comptabilitat > Dret>

just a temps just a temps

<Processos de fabricació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  just a temps, adj
  • ca  JIT, adj sigla
  • es  justo a tiempo
  • es  JIT sigla
  • fr  juste à temps
  • fr  JAT sigla
  • en  just in time
  • en  JIT sigla

<Indústria > Conceptes generals > Processos de fabricació>

just a temps just a temps

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  just a temps, adj
  • ca  JIT, adj sigla
  • es  justo a tiempo
  • es  JIT sigla
  • en  just in time
  • en  JIT sigla

<Economia i empresa>

Definició
Dit del sistema de producció consistent a produir en l'instant oportú diversos productes generant els mínims estocs.

Nota

  • La siga JIT està formada sobre la denominació anglesa just in time.
just a temps just a temps

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  just a temps, adj
  • ca  JIT, adj sigla
  • es  justo a tiempo
  • es  JIT sigla
  • fr  juste-à-temps
  • fr  production juste-à-temps
  • fr  JAT sigla
  • en  just-in-time
  • en  just-in-time production system
  • en  JIT sigla

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Mètodes i temps>

Definició
Dit del sistema de producció consistent a produir en l'instant oportú la quantitat necessària de productes, el qual crea un flux de productes flexible per a minimitzar els estocs i els terminis i utilitza exclusivament els equips de treball, els recursos econòmics i els recursos humans imprescindibles per a obtenir un producte òptim.

Nota

  • La sigla JIT correspon a l'equivalent anglès just-in-time.
mètode dels incidents crítics mètode dels incidents crítics

<Psicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  mètode dels incidents crítics, n m
  • ca  tècnica dels incidents crítics, n f
  • es  método de incidentes críticos, n m
  • es  método del incidente crítico, n m
  • es  técnica de incidentes críticos, n f
  • es  técnica del incidente crítico, n f
  • fr  méthode des incidents critiques, n f
  • fr  technique des incidents critiques, n f
  • en  critical incident method, n
  • en  critical incident technique, n
  • en  critical incidents method, n
  • en  CIT, n sigla

<Psicologia>

Definició
Mètode d'investigació consistent en l'enregistrament, la classificació i l'anàlisi dels incidents crítics que han tingut lloc durant la realització d'una activitat determinada, que té com a objectiu millorar el desenvolupament de l'activitat.

Nota

  • 1. El mètode dels incidents crítics va ser desenvolupat pel psicòleg nord-americà John Clemans Flanagan. S'utilitza en àmbits diversos, com ara l'educació, la sanitat o la selecció de personal.
Organització Internacional del Treball Organització Internacional del Treball

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Organització Internacional del Treball, n f
  • ca  OIT, n f sigla
  • es  Organización Internacional del Trabajo
  • es  OIT sigla
  • fr  Organisation internationale du Travail
  • fr  OIT sigla
  • en  International Labour Organisation
  • en  ILO sigla

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Organització internacional creada el 1919 i amb estatut d'organisme especialitzat de les NU des de 1946, que té com a principis fonamentals la defensa del dret al treball i de la llibertat d'expressió i d'associació, la igualtat d'oportunitats, la millora de les condicions de treball, l'accés a l'habitatge i d'altres aspectes relacionats amb el món laboral.
osteomalàcia oncogènica osteomalàcia oncogènica

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  osteomalàcia oncogènica, n f
  • ca  hipofosfatèmia adquirida de causa tumoral, n f sin. compl.
  • ca  osteomalàcia induïda per tumor (producció tumoral de FGF23), n f sin. compl.
  • es  osteomalacia oncogénica, n f
  • es  hipofosfatemia adquirida de causa tumoral, n f sin. compl.
  • es  osteomalacia inducida por tumor (producción tumoral de FGF23), n f sin. compl.
  • fr  ostéomalacie oncogénique, n f
  • fr  ostéomalacie hypophosphatémique oncogénique, n f sin. compl.
  • en  oncogenic osteomalacia, n
  • en  oncogenic hypophosphatemic osteomalacia, n sin. compl.
  • en  tumor-induced osteomalacia, n sin. compl.
  • en  TIO, n sigla
  • cod  352540

<Malalties minoritàries > Malalties endocrines>

pimpinella pimpinella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pimpinella, n f
  • ca  herba forrera, n f sin. compl.
  • ca  pimpinella petita, n f sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  balonera, n f alt. sin.
  • ca  enciam de cavaller, n m alt. sin.
  • ca  escuradents, n m alt. sin.
  • ca  esparcet bord, n m alt. sin.
  • ca  herba balonera, n f alt. sin.
  • ca  herba de pimpinella, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba escabellosa, n f alt. sin.
  • ca  herba moreta, n f alt. sin.
  • ca  pimpinella de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  pimpinella menor, n f alt. sin.
  • ca  pimpinella menuda, n f alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  tià, n m alt. sin.
  • ca  tians, n m pl alt. sin.
  • ca  trepadella borda, n f alt. sin.
  • ca  herba del sust, n f var. ling.
  • ca  herba furrera, n f var. ling.
  • ca  pampinella, n f var. ling.
  • ca  pentinella, n f var. ling.
  • ca  pentinel·la, n f var. ling.
  • ca  pepinella, n f var. ling.
  • ca  peretxinela, n f var. ling.
  • ca  peritinel·la, n f var. ling.
  • ca  peritinenla, n f var. ling.
  • ca  pimpinel·la, n f var. ling.
  • ca  pimpineta, n f var. ling.
  • ca  plantinella, n f var. ling.
  • nc  Sanguisorba minor Scop.
  • nc  Poterium sanguisorba L. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pimpinella, n f
  • ca  herba forrera, n f sin. compl.
  • ca  pimpinella petita, n f sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  balonera, n f alt. sin.
  • ca  enciam de cavaller, n m alt. sin.
  • ca  escuradents, n m alt. sin.
  • ca  esparcet bord, n m alt. sin.
  • ca  herba balonera, n f alt. sin.
  • ca  herba de pimpinella, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba escabellosa, n f alt. sin.
  • ca  herba moreta, n f alt. sin.
  • ca  pimpinella de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  pimpinella menor, n f alt. sin.
  • ca  pimpinella menuda, n f alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  tià, n m alt. sin.
  • ca  tians, n m pl alt. sin.
  • ca  trepadella borda, n f alt. sin.
  • ca  herba del sust, n f var. ling.
  • ca  herba furrera, n f var. ling.
  • ca  pampinella, n f var. ling.
  • ca  pentinella, n f var. ling.
  • ca  pentinel·la, n f var. ling.
  • ca  pepinella, n f var. ling.
  • ca  peretxinela, n f var. ling.
  • ca  peritinel·la, n f var. ling.
  • ca  peritinenla, n f var. ling.
  • ca  pimpinel·la, n f var. ling.
  • ca  pimpineta, n f var. ling.
  • ca  plantinella, n f var. ling.
  • nc  Sanguisorba minor Scop.
  • nc  Poterium sanguisorba L. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>