Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "tocada" dins totes les àrees temàtiques

febre tacada

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca febre tacada, n f

Definició

Denominació desueta de la meningitis meningocòccica amb petèquies.

febre tacada de les muntanyes Rocalloses

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca febre tacada de les muntanyes Rocalloses, n f
es fiebre manchada de las Montañas Rocosas
fr fièvre pourprée des Montagnes Rocheuses
fr fièvre tachetée des Montagnes Rocheuses
en Rocky Mountain spotted fever

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes>

Definició

Malaltia bacteriana que afecta els gossos causada per Rickettsia rickettsii, transmesa per la picada de paparra i caracteritzada per una forta erupció de taques vermelles violetes i tifus accentuat.

Nota

És una zoonosi.

febre tacada de les muntanyes Rocalloses

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes>

ca febre tacada de les muntanyes Rocalloses, n f
es fiebre manchada de las Montañas Rocosas
fr fièvre pourprée des Montagnes Rocheuses
fr fièvre tachetée des Montagnes Rocheuses
en Rocky Mountain spotted fever

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes>

Definició

Nota

És una zoonosi.

foca tacada

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca foca tacada, n f
nc Phoca largha
auct (Pallas 1811)
cod SST
es foca largha
fr veau marin du Pacifique
en larga seal

<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>

foca tacada

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

ca foca tacada, n f
nc Phoca largha
auct (Pallas 1811)
cod SST
es foca largha
fr veau marin du Pacifique
en larga seal

<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>

foca tacada

<Zoologia > Mamífers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca foca tacada, n f
es foca manchada, n f
fr phoque tacheté, n m
en spotted seal, n
de Largha-Seehund, n m
nc Phoca largha

<Mamífers > Carnívors > Fòcids>

foca tacada

<Ciències de la vida>

ca foca tacada, n f
es foca manchada, n f
fr phoque tacheté, n m
en spotted seal, n
de Largha-Seehund, n m
nc Phoca largha

<Mamífers > Carnívors > Fòcids>

foixarda

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca foixarda, n f
ca cogullada, n f sin. compl.
ca corona de frare, n f sin. compl.
ca cossiada, n f sin. compl.
ca fusellada, n f sin. compl.
ca herba cociada, n f sin. compl.
ca herba cociera, n f sin. compl.
ca ullastró, n m sin. compl.
ca alzineta, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botó blau, n m alt. sin.
ca cebollada, n f alt. sin.
ca coroneta blava, n f alt. sin.
ca fusellades, n f pl alt. sin.
ca globulària, n f alt. sin.
ca marieta, n f alt. sin.
ca murtereta, n f alt. sin.
ca olivereta, n f alt. sin.
ca pixina, n f alt. sin.
ca ullastrí, n m alt. sin.
ca alivereta, n f var. ling.
ca asauhullà, n f var. ling.
ca boja, n f var. ling.
ca cebollà, n f var. ling.
ca cebullà, n f var. ling.
ca cebullada, n f var. ling.
ca cegullà, n f var. ling.
ca cegullada, n f var. ling.
ca cibullaga, n f var. ling.
ca cociada, n f var. ling.
ca cociaga, n f var. ling.
ca çocollada, n f var. ling.
ca cocullada, n f var. ling.
ca cogullà, n f var. ling.
ca cosiada, n f var. ling.
ca crogullada, n f var. ling.
ca crucillada, n f var. ling.
ca cruixades, n f pl var. ling.
ca cruixillada, n f var. ling.
ca cruixillarda, n f var. ling.
ca cruixillata, n f var. ling.
ca cubellada, n f var. ling.
ca cuixarda, n f var. ling.
ca cursillada, n f var. ling.
ca deullà, n f var. ling.
ca deullaga, n f var. ling.
ca deüllaga, n f var. ling.
ca elivereta, n f var. ling.
ca escociarda, n f var. ling.
ca escocillaga, n f var. ling.
ca escorcellada, n f var. ling.
ca escorciada, n f var. ling.
ca escorciaga, n f var. ling.
ca escorciana, n f var. ling.
ca escorciata, n f var. ling.
ca escorcillada, n f var. ling.
ca escorsiada, n f var. ling.
ca escorsiata, n f var. ling.
ca escorxata, n f var. ling.
ca escotxarda, n f var. ling.
ca escruciata, n f var. ling.
ca escuciarda, n f var. ling.
ca escuixarda, n f var. ling.
ca escuixiarda, n f var. ling.
ca escurciada, n f var. ling.
ca escurcillada, n f var. ling.
ca escurcillarda, n f var. ling.
ca escutxarda, n f var. ling.
ca fuixarda, n f var. ling.
ca goixarda, n f var. ling.
ca grossillada, n f var. ling.
ca martereta, n f var. ling.
ca oastró, n m var. ling.
ca puxarda, n f var. ling.
ca regollada, n f var. ling.
ca sagullà, n f var. ling.
ca sagullada, n f var. ling.
ca sahullada, n f var. ling.
ca saüja, n f var. ling.
ca saüllà, n f var. ling.
ca saullada, n f var. ling.
ca segollada, n f var. ling.
ca segullada, n f var. ling.
ca sevillana, n f var. ling.
ca socollada, n f var. ling.
ca socolloada, n f var. ling.
ca sogullà, n f var. ling.
ca sucullada, n f var. ling.
ca sullà, n f var. ling.
nc Globularia alypum L.

<Botànica > globulariàcies>

Nota

La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.

foixarda

<Botànica>

ca foixarda, n f
ca cogullada, n f sin. compl.
ca corona de frare, n f sin. compl.
ca cossiada, n f sin. compl.
ca fusellada, n f sin. compl.
ca herba cociada, n f sin. compl.
ca herba cociera, n f sin. compl.
ca ullastró, n m sin. compl.
ca alzineta, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botó blau, n m alt. sin.
ca cebollada, n f alt. sin.
ca coroneta blava, n f alt. sin.
ca fusellades, n f pl alt. sin.
ca globulària, n f alt. sin.
ca marieta, n f alt. sin.
ca murtereta, n f alt. sin.
ca olivereta, n f alt. sin.
ca pixina, n f alt. sin.
ca ullastrí, n m alt. sin.
ca alivereta, n f var. ling.
ca asauhullà, n f var. ling.
ca boja, n f var. ling.
ca cebollà, n f var. ling.
ca cebullà, n f var. ling.
ca cebullada, n f var. ling.
ca cegullà, n f var. ling.
ca cegullada, n f var. ling.
ca cibullaga, n f var. ling.
ca cociada, n f var. ling.
ca cociaga, n f var. ling.
ca çocollada, n f var. ling.
ca cocullada, n f var. ling.
ca cogullà, n f var. ling.
ca cosiada, n f var. ling.
ca crogullada, n f var. ling.
ca crucillada, n f var. ling.
ca cruixades, n f pl var. ling.
ca cruixillada, n f var. ling.
ca cruixillarda, n f var. ling.
ca cruixillata, n f var. ling.
ca cubellada, n f var. ling.
ca cuixarda, n f var. ling.
ca cursillada, n f var. ling.
ca deullà, n f var. ling.
ca deullaga, n f var. ling.
ca deüllaga, n f var. ling.
ca elivereta, n f var. ling.
ca escociarda, n f var. ling.
ca escocillaga, n f var. ling.
ca escorcellada, n f var. ling.
ca escorciada, n f var. ling.
ca escorciaga, n f var. ling.
ca escorciana, n f var. ling.
ca escorciata, n f var. ling.
ca escorcillada, n f var. ling.
ca escorsiada, n f var. ling.
ca escorsiata, n f var. ling.
ca escorxata, n f var. ling.
ca escotxarda, n f var. ling.
ca escruciata, n f var. ling.
ca escuciarda, n f var. ling.
ca escuixarda, n f var. ling.
ca escuixiarda, n f var. ling.
ca escurciada, n f var. ling.
ca escurcillada, n f var. ling.
ca escurcillarda, n f var. ling.
ca escutxarda, n f var. ling.
ca fuixarda, n f var. ling.
ca goixarda, n f var. ling.
ca grossillada, n f var. ling.
ca martereta, n f var. ling.
ca oastró, n m var. ling.
ca puxarda, n f var. ling.
ca regollada, n f var. ling.
ca sagullà, n f var. ling.
ca sagullada, n f var. ling.
ca sahullada, n f var. ling.
ca saüja, n f var. ling.
ca saüllà, n f var. ling.
ca saullada, n f var. ling.
ca segollada, n f var. ling.
ca segullada, n f var. ling.
ca sevillana, n f var. ling.
ca socollada, n f var. ling.
ca socolloada, n f var. ling.
ca sogullà, n f var. ling.
ca sucullada, n f var. ling.
ca sullà, n f var. ling.
nc Globularia alypum L.

<Botànica > globulariàcies>

Nota

La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.

gallina tacada

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gallina tacada, n f
ca peix elèctric, n m sin. compl.
ca torpede, n m sin. compl.
ca tremolenca, n f sin. compl.
ca tremoló, n m sin. compl.
ca tremoloia, n f sin. compl.
ca tremoloia d'ulls, n f sin. compl.
ca tremolosa, n f sin. compl.
ca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
ca vaca, n f sin. compl.
ca vaca comuna, n f sin. compl.
ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
ca vaca tremolenca, n f sin. compl.
ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
ca vaca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
ca vaqueta, n f sin. compl.
ca vaqueta elèctrica, n f sin. compl.
ca baca, n f var. ling.
ca peix eléctrich, n m var. ling.
ca tremuló, n m var. ling.
ca tremulosa, n f var. ling.
nc Torpedo torpedo
nc Raya Torpedo var. ling.
nc Torpedo narcae var. ling.
nc Torpedo narce var. ling.
nc Torpedo ocelata var. ling.
nc Torpedo ocellata var. ling.
nc Torpedo oculata var. ling.
es tremielga, n f
es tremolina
es tremolina común
es trimielga
es vaca temblon
fr torpille ocellée
en common torpedo

<Rajades i milanes > Torpedínids>