Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tort" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grívia, n f
  • ca  bestenaga, n f sin. compl.
  • ca  mabre, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  pintat, n m sin. compl.
  • ca  sula blanqueta, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord blau, n m sin. compl.
  • ca  tord grívia, n m sin. compl.
  • ca  tord verd, n m sin. compl.
  • ca  xinet, n m sin. compl.
  • ca  crivia, n f var. ling.
  • ca  crívia, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  mustele, n f var. ling.
  • nc  Labrus bergylta
  • nc  Labrus berggylta var. ling.
  • nc  Labrus maculatus var. ling.
  • es  maragota
  • es  pinto
  • es  vaqueta
  • fr  vieille
  • fr  vielle
  • it  spingola
  • it  tordo
  • en  ballan wrasse
  • en  wrasse
  • de  Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

grívia grívia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grívia, n f
  • ca  bestenaga, n f sin. compl.
  • ca  mabre, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  pintat, n m sin. compl.
  • ca  sula blanqueta, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord blau, n m sin. compl.
  • ca  tord grívia, n m sin. compl.
  • ca  tord verd, n m sin. compl.
  • ca  xinet, n m sin. compl.
  • ca  crivia, n f var. ling.
  • ca  crívia, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  mustele, n f var. ling.
  • nc  Labrus bergylta
  • nc  Labrus berggylta var. ling.
  • nc  Labrus maculatus var. ling.
  • es  maragota
  • es  pinto
  • es  vaqueta
  • fr  vieille
  • fr  vielle
  • it  spingola
  • it  tordo
  • en  ballan wrasse
  • en  wrasse
  • de  Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

greu greu

<Ciències de la salut > Medicina clínica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  greu, adj
  • es  agudo
  • es  fuerte
  • es  grave
  • fr  fort
  • fr  grave
  • fr  intense
  • en  severe

<Ciències de la salut > Medicina clínica>

Definició
Dit del mal o de la malaltia que es manifesta de manera intensa o que pot tenir conseqüències importants.

Nota

  • Segons el context, també poden ser adequades les formes intens -a, fort -a, agut -uda, etc.
hàbit hàbit

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  hàbit, n m
  • ca  port, n m
  • es  porte
  • fr  port
  • en  growth habit
  • en  habit
  • en  habit of growth

<Jardineria>

Definició
Aspecte general d'una planta.
hàbit hàbit

<Botànica > Anatomia vegetal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  hàbit, n m
  • ca  port, n m
  • es  hábito
  • es  porte

<Botànica > Anatomia vegetal>

Definició
Aspecte general d'una planta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  hàbit, n m
  • ca  port, n m
  • es  hábito, n m
  • es  porte, n m
  • fr  port, n m
  • en  habit, n

<Botànica>

herba de cop herba de cop

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  herba de cop, n f
  • ca  pericó, n m
  • es  hipérico
  • fr  herbe à mille pertuis
  • en  saint John's wort
  • nc  Hypericum perforatum

<Botànica>

herba de Sant Joan herba de Sant Joan

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Joan, n f
  • ca  pericó, n m sin. compl.
  • es  hipérico, n m
  • fr  amillepertuis, n m
  • en  St. John's wort, n
  • nc  Hypericum perforatum

<Enginyeria forestal>

herba foradada herba foradada

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  herba foradada, n f
  • es  corazoncillo
  • fr  chasse diable
  • fr  herbe à mille pertuis
  • fr  herbe de Saint Jean
  • it  cacciadiavoli
  • it  erba San Giovanni
  • it  ipérico
  • it  perforata
  • en  hardhay
  • en  Saint John's wort
  • de  echtes Johanniskraut
  • de  Johanniskraut
  • de  Tüpfel-Hartheu
  • nc  Hypericum perforatum

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  herba prima
  • es  hierba de la esquinancia
  • fr  aspérule de l'esquinancie
  • en  squinancy wort
  • nc  Asperula cynanchica

<Botànica>