Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "toxina" dins totes les àrees temàtiques

dosi mínima no tolerada dosi mínima no tolerada

<Ciències de la salut > Recerca clínica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>

  • ca  dosi mínima no tolerada, n f
  • es  dosis mínima no tolerada
  • es  dosis mínima tóxica
  • en  minimal toxic dose
  • en  minimum intolerated dose
  • en  minimum toxic dose
  • en  MID sigla
  • en  MTD sigla

<Recerca clínica de medicaments > Farmacologia>

Definició
Dosi més baixa a partir de la qual un fàrmac comença a provocar reaccions adverses rellevants.

Nota

  • La dosi mínima no tolerada s'utilitza per a trobar la dosi màxima tolerada. Sol ser la dosi immediatament superior a la dosi màxima tolerada.
dosi mínima no tolerada dosi mínima no tolerada

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dosi mínima no tolerada, n f
  • es  dosis mínima no tolerada, n f
  • es  dosis mínima tóxica, n f
  • fr  dose toxique minimale, n f
  • en  minimal toxic dose, n
  • en  minimum intolerated dose, n
  • en  minimum toxic dose, n
  • en  MID, n sigla
  • en  MTD, n sigla

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Definició
Dosi més baixa a partir de la qual un fàrmac comença a provocar reaccions adverses rellevants.

Nota

  • La dosi mínima no tolerada s'utilitza per a trobar la dosi màxima tolerada. Sol ser la dosi immediatament superior a la dosi màxima tolerada.
dosi tòxica dosi tòxica

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Toxicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dosi tòxica, n f
  • es  dosis tóxica, n f
  • fr  dose toxique, n f
  • en  toxic dose, n

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Toxicologia>

Definició
Dosi que necessàriament produirà fenòmens patològics.
encefalopatia metabòlica tòxica encefalopatia metabòlica tòxica

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  encefalopatia metabòlica tòxica
  • en  toxic metabolic encephalopathy

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>

encefalopatia tòxica encefalopatia tòxica

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  encefalopatia tòxica
  • en  toxic encephalopathy

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>

eritrodèrmia exfoliativa tòxica eritrodèrmia exfoliativa tòxica

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  eritrodèrmia exfoliativa tòxica, n f
  • ca  dermatitis exfoliativa dels nadons, n f sin. compl.
  • ca  eritrodèrmia exsudativa tòxica, n f sin. compl.
  • ca  eritrodèrmia tòxica, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definició
Eritrodèrmia aguda consecutiva a l'efecte acumulatiu de determinats medicaments emprats prolongadament, per exemple antiepilèptics, antimalàrics, fenilbutazona, sulfamides, antidiabètics orals, sals d'or, isoniazida, compostos orgànics d'arsènic o de bismut, sals de liti, etc.
escurçana escurçana

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escurçana, n f
  • ca  escurçó, n m sin. compl.
  • ca  ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  milana, n f sin. compl.
  • ca  tòtina, n f sin. compl.
  • es  milano
  • es  pastinaca
  • es  raya látigo común
  • fr  pastenague commune
  • fr  raie pastenague
  • en  common stingray
  • en  stingray
  • nc  Dasyatidae
  • nc  Dasyatis pastinaca

<Peixos>

Definició
Peix dels condrictis, de l'ordre dels raïformes, que té forma de disc romboidal i posseeix un agulló verinós a la base de la cua.
escurçana escurçana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçana, n f
  • ca  escurçana comuna, n f sin. compl.
  • ca  escurçana ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  escurçó, n m sin. compl.
  • ca  ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  marina pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  milana, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca marina, n f sin. compl.
  • ca  pastinaques, n f pl sin. compl.
  • ca  serreta, n f sin. compl.
  • ca  tòtina, n f sin. compl.
  • ca  corçana, n f var. ling.
  • ca  cursana, n f var. ling.
  • ca  es cursó, n m var. ling.
  • ca  escorçana, n f var. ling.
  • ca  escorçana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escorçó, n m var. ling.
  • ca  escursana, n f var. ling.
  • ca  escursana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escursó, n m var. ling.
  • ca  farrasa, n f var. ling.
  • ca  farrassa, n f var. ling.
  • ca  milá, n m var. ling.
  • ca  raya vaca, n f var. ling.
  • ca  totana, n f var. ling.
  • ca  tòtana, n f var. ling.
  • ca  totina, n f var. ling.
  • nc  Dasyatis pastinaca
  • nc  Dasiatis pastinaca var. ling.
  • nc  Desyatis pastinaca var. ling.
  • nc  Raia pastinaca var. ling.
  • nc  Raja pastinaca var. ling.
  • nc  Raya Pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon vulgaris var. ling.
  • es  milano
  • es  pastenaca, n f
  • es  pastinaca, n f
  • es  pez obispo, n m
  • es  raya
  • es  raya látigo común
  • es  raya-vaca, n f
  • fr  pastenague
  • fr  pastenague commune
  • fr  raie pastenague
  • it  pastinaca
  • en  common stingray
  • en  sting ray
  • en  stingray
  • de  Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

escurçana escurçana

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçana, n f
  • ca  escurçana comuna, n f sin. compl.
  • ca  escurçana ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  escurçó, n m sin. compl.
  • ca  ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  marina pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  milana, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca marina, n f sin. compl.
  • ca  pastinaques, n f pl sin. compl.
  • ca  serreta, n f sin. compl.
  • ca  tòtina, n f sin. compl.
  • ca  corçana, n f var. ling.
  • ca  cursana, n f var. ling.
  • ca  es cursó, n m var. ling.
  • ca  escorçana, n f var. ling.
  • ca  escorçana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escorçó, n m var. ling.
  • ca  escursana, n f var. ling.
  • ca  escursana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escursó, n m var. ling.
  • ca  farrasa, n f var. ling.
  • ca  farrassa, n f var. ling.
  • ca  milá, n m var. ling.
  • ca  raya vaca, n f var. ling.
  • ca  totana, n f var. ling.
  • ca  tòtana, n f var. ling.
  • ca  totina, n f var. ling.
  • nc  Dasyatis pastinaca
  • nc  Dasiatis pastinaca var. ling.
  • nc  Desyatis pastinaca var. ling.
  • nc  Raia pastinaca var. ling.
  • nc  Raja pastinaca var. ling.
  • nc  Raya Pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon vulgaris var. ling.
  • es  milano
  • es  pastenaca, n f
  • es  pastinaca, n f
  • es  pez obispo, n m
  • es  raya
  • es  raya látigo común
  • es  raya-vaca, n f
  • fr  pastenague
  • fr  pastenague commune
  • fr  raie pastenague
  • it  pastinaca
  • en  common stingray
  • en  sting ray
  • en  stingray
  • de  Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

escurçana escurçana

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçana, n f
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  tòtina, n f sin. compl.
  • ca  escurzana, n f var. ling.
  • ca  totana, n f var. ling.
  • ca  tòtana, n f var. ling.
  • nc  Dasyatis sp

<Rajades i milanes > Dasiàtids>