Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "traïció" dins totes les àrees temàtiques

full del mapa

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca full del mapa, n m
es hoja del mapa
fr coupure de la carte
it stralcio
en map sheet
de Kartenblatt

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Atles>

Definició

Unitat fraccionada d'edició o de treball d'un mapa que, per la grandària que requereix, no es pot editar globalment.

Nota

1. La implantació de la cartografia digital, que tendeix a editar mapes continus que poden ser desplaçats per la pantalla, està abandonant el format de full que, fins ara, es basava en talls de full definits per llei.

2. Per exemple, un full a escala 1:50.000 d'un mapa topogràfic estatal.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3

fulniô

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca fulniô
ca fornió sin. compl.
ca furnió sin. compl.
ca karapotó sin. compl.
ca karnijó sin. compl.
ca yatê sin. compl.
cod iatê
ar فولنيو
cy Fulniô
cy Fornió sin. compl.
cy Furnió sin. compl.
cy Karapotó sin. compl.
cy Karnijó sin. compl.
cy Yatê sin. compl.
de Fulnio
de Carnijo sin. compl.
de Fornió sin. compl.
de Fulniô sin. compl.
de Furnio sin. compl.
de Furnió sin. compl.
de Karapotó sin. compl.
de Karnijó sin. compl.
de Yate sin. compl.
de Yatê sin. compl.
en Fulniô
en Carnijó sin. compl.
en Fornió sin. compl.
en Furniô sin. compl.
en Yatê sin. compl.
es fulnió
es fornió sin. compl.
es fulniô sin. compl.
es furnió sin. compl.
es karapotó sin. compl.
es karnijó sin. compl.
es yatê sin. compl.
eu fulniô
eu fornió sin. compl.
eu furnió sin. compl.
eu karapotó sin. compl.
eu karnijó sin. compl.
eu yatê sin. compl.
fr yate
fr fornió sin. compl.
fr fulnio sin. compl.
fr furnió sin. compl.
fr karapotó sin. compl.
fr karnijó sin. compl.
gl fulniô
gl fornió sin. compl.
gl fulniô sin. compl.
gl furnió sin. compl.
gl karapotó sin. compl.
gl karnijó sin. compl.
gl yatê sin. compl.
it fulniô
it fornió sin. compl.
it furnió sin. compl.
it karapotó sin. compl.
it karnijó sin. compl.
it yatê sin. compl.
ja フルニオ語
nl Fulniô
nl Fornió sin. compl.
nl Furnió sin. compl.
nl Karapotó sin. compl.
nl Karnijó sin. compl.
nl Yatê sin. compl.
pt fulniô
pt fornió sin. compl.
pt furnió sin. compl.
pt karapotó sin. compl.
pt karnijó sin. compl.
pt yatê sin. compl.
ru Фулнио
ru Яте sin. compl.
zh 富尔尼奥语
zh 福尼奥、佛尼奥、亚特、卡尼霍、卡拉伯托 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

<Aïllada>, <Amèrica > Brasil>

Definició

No hi ha gaires estudis sobre aquesta llengua. Alguns autors la classifiquen dins la família macro-je.

Durant molt temps els parlants d'aquesta llengua van ser considerats erròniament els últims descendents dels històrics carirí, el territori dels quals comprenia tot el nord-est brasiler.

Els fulniô són l'únic grup de la zona nord-est del Brasil que encara manté viva la seva llengua i la seva cultura. Tots els parlants de fulniô són bilingües en portuguès.

gavião

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca gavião
ca digüt sin. compl.
ca gavião de Rondônia sin. compl.
ca gavião do Ji-Paraná sin. compl.
ca ikõro sin. compl.
ar غافياو
cy Gavião
cy Digüt sin. compl.
cy Gavião de Rondônia sin. compl.
cy Gavião do Jiparaná sin. compl.
cy Ikõro sin. compl.
de Gavião
de Digut sin. compl.
de Digüt sin. compl.
de Gavião de Rondônia sin. compl.
de Gavião do Jiparaná sin. compl.
de Ikolen sin. compl.
de Ikõro sin. compl.
en Gavião
en Digüt sin. compl.
en Gavião do Jiparaná sin. compl.
en Gavião do Rondônia sin. compl.
en Ikõro sin. compl.
es gaviao
es digüt sin. compl.
es gaviao de Jiparaná sin. compl.
es gaviao de Rondonia sin. compl.
es ikõro sin. compl.
eu gaviãoera
eu digüt sin. compl.
eu gavião sin. compl.
eu gavião de Rondônia sin. compl.
eu gavião do Jiparaná sin. compl.
eu ikõro sin. compl.
fr gavião
fr digüt sin. compl.
fr gavião de Rondônia sin. compl.
fr gavião do Jiparaná sin. compl.
fr ikõro sin. compl.
gl gavião
gl digüt sin. compl.
gl gavião de Rondônia sin. compl.
gl gavião do Jiparaná sin. compl.
gl ikõro sin. compl.
it gavião
it digüt sin. compl.
it gavião de Rondônia sin. compl.
it gavião do Jiparaná sin. compl.
it ikõro sin. compl.
ja ガヴィアオ語
nl Gavião
nl Digüt sin. compl.
nl Gavião de Rondônia sin. compl.
nl Gavião do Jiparaná sin. compl.
nl Ikõro sin. compl.
pt gavião
pt digüt sin. compl.
pt gavião de Rondônia sin. compl.
pt gavião do Jiparaná sin. compl.
pt ikõro sin. compl.
ru Гавьяу
ru Дигыт sin. compl.
ru Икору sin. compl.
ru Гавьяу-ду-шипарана sin. compl.
ru Гавьяу-ди-рондония sin. compl.
zh 加维奥语
zh 吉帕拉那加维奥语、隆多尼亚加维奥语、依考罗语、迪古特语 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

<Tupí > Mondé>, <Amèrica > Brasil>

Definició

Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.

Tots els membres d'aquesta ètnia parlen la llengua gavião i tan sols el 25% és bilingüe en portuguès.

No s'ha de confondre el gavião, de la família tupí, amb la variant homònima de la llengua timbira (família je).

gelat de barra

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca gelat de barra
es helado de corte
fr tranche de glace
it trancio di gelato
en slice of ice cream
de Eisschnitte

godoberi

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca godoberi
cod ГъибдилIи мицци (Gijbdilhi mitstsi)
ar الغودوبرية
cy Godoberi
de Godoberisch
de Ghodoberisch sin. compl.
en Godoberi
es godoberi
eu godoberiera
fr godobéri
gn godoveri
it godoberi
ja ゴドベリ語
nl Godoberi
pt godoberi
pt ghodoberi sin. compl.
ru Годоберинский язык
ru Годоберийский sin. compl.
tmh Godoberi
zh 戈多贝蒂语
scr Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi>, <Àsia > Rússia>

Definició

Els godoberis constitueixen un dels molts grups ètnics petits de la República del Daguestan. Com els altres pobles andi-dido, són molt similars als àvars en les seves tradicions i cultura, per la seva història comuna ja des dels temps del kanat de l'Avaristan. El principal element diferenciador és la llengua.

La llengua godoberi forma part de la branca andi del grup àvar-andi-dido de la família caucàsica nord-oriental. Té dos blocs dialectals principals: el godoberi i el zibirhali, que difereixen, sobretot, en la pronunciació.

Les dues llengües més properes al godoberi són el txamalal i el botlikh. Els manlleus principals s'han pres de l'àvar, de l'àrab i del turc. Durant el segle XX, la major influència ha vingut de la llengua russa.

El godoberi és una llengua oral; no té tradició escrita. Els godoberis utilitzen la llengua àvar com a llengua literària i de comunicació. Mai no se n'ha creat una norma estàndard ni s'ensenya a l'escola, on les llengües de l'educació són l'àvar, en els primers anys, i el rus en els cursos superiors, ja des del període soviètic. El fet que pràcticament tots els godoberis siguin bilingües en àvar ha paralitzat l'ús social de la llengua i aquesta s'ha retirat a l'àmbit domèstic, deixant tots els altres àmbits lingüístics a l'àvar i el rus.

La llengua godoberi es pot considerar amenaçada d'extinció pel relatiu poc nombre de parlants i perquè ha quedat reduïda a l'àmbit familiar. D'altra banda, els joves han perdut el seu lligam amb les tradicions ancestrals, que són vistes com a rutines i no com a signes d'identitat, i els matrimonis mixtos han augmentat. També s'han incrementat les migracions a les ciutats.

No hi ha hagut gaires estudis específics del godoberi. Els que s'han fet són parcials i encara no s'ha estudiat la llengua en profunditat. Gairebé no hi ha enregistraments de godoberi parlat.

guarequena

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca guarequena
ca arequena sin. compl.
ca urequema sin. compl.
ca warekena sin. compl.
cy Guarequena
cy Arequena sin. compl.
cy Urequema sin. compl.
cy Warekena sin. compl.
de Guarequena
de Arequena sin. compl.
de Urequema sin. compl.
de Warekena sin. compl.
en Guarequena
en Arequena sin. compl.
en Guarekena sin. compl.
en Uerequema sin. compl.
en Urequema sin. compl.
en Warekena sin. compl.
en Warekéna sin. compl.
en Werekena sin. compl.
en Werikena sin. compl.
eu guarekenera
eu arequena sin. compl.
eu guarequenera sin. compl.
eu urequema sin. compl.
eu warekena sin. compl.
fr guarequena
fr arequena sin. compl.
fr urequema sin. compl.
fr warekena sin. compl.
gn guarekena
gn arequena sin. compl.
gn urequema sin. compl.
gn warekena sin. compl.
it guarequena
it arequena sin. compl.
it urequema sin. compl.
it warekena sin. compl.
ja グアレケナ語
ja グワレケナ語、アレケナ語、ウレケマ語、ワレケナ語 sin. compl.
nl Guarequena
nl Arequena sin. compl.
nl Urequema sin. compl.
nl Warekena sin. compl.
pt guarequena
pt arequena sin. compl.
pt urequema sin. compl.
pt warekena sin. compl.
ru Гуарекена
ru Арекена sin. compl.
ru Урекема sin. compl.
ru Уарекена sin. compl.
zh 瓜勒格纳语
zh 乌勒格玛 sin. compl.
zh 阿勒格纳 sin. compl.
zh 瓦勒科纳 sin. compl.
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

<Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Warekena>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Veneçuela>

Definició

El guarequena està estretament emparentat amb llengües arawaks del Río Negro, com el baré (gairebé extingida), el baniva, el piapoco, el yavitero (extingida) o el curripako.

Segons Aikhenvald (1998), el terme guarequena designa dues llengües, el guarequena antic o legítim, parlat a Veneçuela i Brasil, i el nou guarequena, parlat només a Brasil. Hi ha força diferències entre totes dues, fins al punt que sovint els parlants tenen dificultats de comprensió.

El nou guarequena està pràcticament extingit, el parlen només uns quants ancians. No sabem quants parlants hi ha exactament de guarequena antic o legítim: només el parlen les generacions més grans de 50 anys; probablement hi ha uns 300 parlants.

Tot el grup ètnic parla també nheengatú (o língua geral), espanyol o portuguès en tots els usos de la vida diària. La llengua viu un estat típic d'extinció molt avançada.

guató

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca guató
ar غواتو
cy Guató
de Guato
de Guató sin. compl.
en Guató
es guató
eu guatoera
eu guató sin. compl.
fr guato
gl guató
it guato
ja グアト語
nl Guató
pt guató
ru Гуато
zh 瓜托语
scr Sense tradició escrita

<Aïllada>, <Amèrica > Brasil>

Definició

El territori tradicional dels guató s'estenia pel curs del riu Paraguai i alguns dels seus afluents, entre Cáceres, al nord, i els rius Aquidabã i Branco.

Hi ha pocs estudis sobre aquesta llengua. Alguns autors la classifiquen dins la família macro-je.

Actualment la major part dels membres de l'ètnia guató parla únicament portuguès.

hinukh

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca hinukh
cod Гьинузас мец (Hinuzas mets)
ar الهينوخية
cy Hinukh
de Hinuchisch
en Hinukh
es hinukh
eu hinukhera
fr hinukh
gn hinukh
it hinukh
ja ギヌフ語
nl Hinukh
pt hinukh
ru Гинухский язык
tmh Tahinukht
zh 希努克语
scr Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido>, <Àsia > Rússia>

Definició

Els hinukhs constitueixen un dels grups ètnics més petits de la República del Daguestan. Tradicionalment han habitat només a Hinukh (Hino, en llengua hinukh), una localitat del territori muntanyós a l'interior del sud-oest del Daguestan, un enclavament lingüístic en un territori de llengua dido. El poble hinukh té relacions històriques de dependència amb l'Avaristan, el país dels àvars, des del segle XVI.

La llengua hinukh no té dialectes. Tant la llengua com el poble reben el nom de la localitat principal on és parlada i és l'únic tret que diferencia els seus parlants de la resta de pobles del voltant. El vocabulari de l'hinukh està molt influït pel de l'àvar, el dido, el georgià i el rus.

L'hinukh només té ús com a llengua familiar. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els seus parlants han fet servir normalment les llengües dido i àvar. Malgrat això, els hinukhs han aconseguit conservar la llengua i cultura pròpies a causa del seu aïllament a la muntanya. La llengua tampoc s'ensenya a l'escola: els primers cinc anys d'ensenyament primari els nens hinukhs aprenen àvar i, posteriorment, rus.

Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, l'hinukh presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.

hitnü

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca hitnü
ca guahibo de Agualinda sin. compl.
ca jitnu sin. compl.
ca macaguán sin. compl.
ca makaguane sin. compl.
cod hitnü
cod jit
ar هيتنو
cy Hitnü
cy Guahibo de Agualinda sin. compl.
cy Jitnu sin. compl.
cy Macaguán sin. compl.
cy Makaguane sin. compl.
de Hitnü
de Guahibo de Agualinda sin. compl.
de Jitnu sin. compl.
de Macaguán sin. compl.
de Makaguane sin. compl.
en Hitnü
en Guahibo de Agualinda sin. compl.
en Jitnu sin. compl.
en Macaguán sin. compl.
en Macaguane sin. compl.
en Makaguane sin. compl.
es guajibo de Agualinda
es macaguán
es guahibo sin. compl.
es hitnü sin. compl.
es jitnu sin. compl.
es makaguane sin. compl.
eu hitnu
eu guahibo de Agualinda sin. compl.
eu hitnü sin. compl.
eu jitnu sin. compl.
eu macaguán sin. compl.
eu makaguane sin. compl.
fr jitnu
fr guahibo de Agualinda sin. compl.
fr hitnü sin. compl.
fr macaguán sin. compl.
fr makaguane sin. compl.
gl hitnü
gl guahibo de Agualinda sin. compl.
gl jitnu sin. compl.
gl macaguán sin. compl.
gl makaguane sin. compl.
it hitnü
it guahibo de Agualinda sin. compl.
it jitnu sin. compl.
it macaguane sin. compl.
it makaguane sin. compl.
ja ウィトゥヌ語
nl Hitnü
nl Guahibo de Agualinda sin. compl.
nl Jitnu sin. compl.
nl Macaguán sin. compl.
nl Makaguane sin. compl.
pt hitnü
pt guahibo de Agualinda sin. compl.
pt jitnu sin. compl.
pt macaguán sin. compl.
pt makaguane sin. compl.
ru Хитны
ru Макагуан sin. compl.
ru Макагуане sin. compl.
zh 西特努语
zh 基特努、马卡瓜恩、马卡瓜内、阿瓜林达瓜希巴语 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

<Guahibo>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició

La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals. Sembla, però, que el hitnü no és comprensible per als parlants de la resta de llengües guahibo.

Algunes fonts classifiquen erròniament el hitnü com a llengua de la família txibtxa.

Els hitnü són encara caçadors-recol·lectors seminòmades i la major part de la comunitat és monolingüe.

hunzib

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca hunzib
cod Гьонкьос мыц (Hontłos mits)
ar الهونزيبية
cy Hunzib
de Hunsibisch
de Hunsibisch sin. compl.
en Hunzib
es hunzib
eu hunzibera
fr hunzib
gn hunsiv
it hunzib
ja グンジブ語
nl Hunzib
pt hunzib
ru Гунзибский язык
ru Гунзальский sin. compl.
ru Нахадинский sin. compl.
ru Хунзальский sin. compl.
tmh Tahunzibt
zh 罕兹布语
scr Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido>, <Àsia > Rússia>

Definició

Els hunzibs constitueixen un dels grups ètnics més petits de la República del Daguestan. Tradicionalment han habitat un territori muntanyós a l'interior del sud-oest del Daguestan, a la frontera amb Geòrgia, tot i que avui dia, per motius econòmics, molts viuen també a les planes del centre del Daguestan (districte de Kizilyurt) i al nord-est de Geòrgia (districte de Kvareli). El poble hunzib té relacions històriques polítiques i socials estretes amb l'Avaristan, el país dels àvars, des del segle XVI.

L'hunzib no té dialectes. L'idioma ha rebut moltes influències d'altres llengües. Al llarg del temps ha incorporat manlleus de l'àvar, el georgià, el turc, l'àrab, i del rus en l'etapa soviètica.

La llengua hunzib no s'escriu. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, han fet servir històricament la llengua àvar. L'hunzib tampoc s'ensenya a l'escola: durant els primers cinc anys d'ensenyament primari els infants hunzibs aprenen àvar i, posteriorment, rus.

Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia l'hunzib presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.