Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "traïció" dins totes les àrees temàtiques

karata

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca karata
cod КIкIирлIи мицIцIи
КIкIирлIи мицIцIи
КIкIирлIи мицIцIи (Khkhirlhi matshtshi)
ar الكاراتية
cy Karata
de Karatinisch
de Karata sin. compl.
en Karata
es karata
eu karatera
fr karata
gn karata
it karata
ja カラタ語
nl Karata
pt karata
ru Каратинский язык
tmh Takaratat
zh 卡拉特语
scr Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi>, <Àsia > Rússia>

Definició

Els karates constitueixen un dels molts grups ètnics petits de la República del Daguestan. Com els altres pobles andi-dido, són molt similars als àvars en les seves tradicions i cultura, per la seva història comuna ja des dels temps del kanat de l'Avaristan. El principal element diferenciador és la llengua.

El karata és una llengua oral i no té tradició escrita. Té dos blocs dialectals principals: karata pròpiament dit, que té diversos subdialectes, i tokita.

Mai no s'ha creat una norma estàndard de la llengua i els karates utilitzen l'àvar com a llengua literària. L'àvar i el rus són les llengües utilitzades per a la comunicació amb la resta de pobles de l'entorn i amb l'Administració.

La llengua ha quedat reduïda a l'àmbit familiar, però encara es transmet a les generacions més joves. Es conserva el vocabulari arcaic karata. Per contra, el del dia a dia i la terminologia sociopolítica estan molt influïts pel rus i l'àvar. Pràcticament tots els karates són plurilingües.

El karata no té presència al sistema educatiu. Des del període soviètic, l'educació primària és en àvar i la secundària, en rus. Alhora, la pèrdua de l'aïllament territorial fa que sigui difícil mantenir la cultura i el mode de vida tradicionals. Per aquests motius, el karata, com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, presenta greus problemes de supervivència i es considera fortament amenaçada d'extinció.

S'han fet diversos estudis lingüístics descriptius i també estudis sociolingüístics sobre els karates i la seva llengua, la majoria publicats en rus. L'any 2001 es va editar el primer diccionari karata-rus.

karipuna do Guaporé

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca karipuna do Guaporé
ca juanauo sin. compl.
ca karipuná sin. compl.
ca karipuna do Rondônia sin. compl.
cod jau-navo
ar كاريبونية دو غوابوري
cy Karipuna do Guaporé
cy Juanauo sin. compl.
cy Karipuná sin. compl.
cy Karipuna do Rondônia sin. compl.
de Karipuna do Guaporé
de Juanauo sin. compl.
de Karipuná sin. compl.
de Karipúna do Guaporé sin. compl.
de Karipuna do Rondônia sin. compl.
en Karipuna do Guaporé
en Jau-Navo sin. compl.
en Juanauo sin. compl.
en Karipuná sin. compl.
en Karipuna de Rondônia sin. compl.
es karipuna do Guaporé
es juanauo sin. compl.
es karipuná sin. compl.
es karipuna do Rondônia sin. compl.
eu guaporeko karipunera
eu juanauo sin. compl.
eu karipuná sin. compl.
eu karipuna do Guaporé sin. compl.
eu karipuna do Rondônia sin. compl.
eu rondoniako karipunera sin. compl.
fr karipuna do Guaporé
fr juanauo sin. compl.
fr karipuná sin. compl.
fr karipuna do Rondônia sin. compl.
gn karipuna do Guapore
gn juanauo sin. compl.
gn karipuná sin. compl.
gn karipuna do Rondônia sin. compl.
it karipuna do Guaporé
it juanauo sin. compl.
it karipuna sin. compl.
it karipuná sin. compl.
it karipuna do Rondônia sin. compl.
ja グアポレのカリプナ語
ja カリプナ語 sin. compl.
ja ジャウナボ語 sin. compl.
ja ロンドニアのカリプナ語 sin. compl.
nl Karipuna do Guaporé
nl Juanauo sin. compl.
nl Karipuná sin. compl.
nl Karipuna do Rondônia sin. compl.
pt karipuna do Guaporé
pt juanauo sin. compl.
pt karipuná sin. compl.
pt karipuna de Rondônia sin. compl.
ru Карипуна-ду-гуапоре
ru Жуанауо sin. compl.
ru Жау-наво sin. compl.
ru Карипуна sin. compl.
ru Карипуна-ди-Рондония sin. compl.
zh 瓜波勒卡里普纳语
zh 居纳沃语 sin. compl.
zh 卡利普那语 sin. compl.
zh 隆多尼亚卡里普纳语 sin. compl.
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

<Pano > Boliviana>, <Amèrica > Brasil>

Definició

El karipuna do Guaporé no s'ha de confondre amb el dialecte karipuna del kagwahiva (tupí-guaraní) ni amb el créole guyanais o karipuna, llengua criolla de base francesa.

La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen una agrupació pano-tacana (vegeu Fabre 2005), que no queda prou ben definida.

El karipuna do Guaporé inclou tres dialectes principals: pama, pamana i jacaria. Està directament emparentada amb les llengües chácobo i pacawara.

L'ètnia jaunavo és originària de Bolívia, on van ser esclavitzats pels colonitzadors blancs i d'on van fugir a final del segle XIX. Els escassos parlants actuals estan dispersos en diversos poblats.

kashuyana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca kashuyana
ca kachuana sin. compl.
ca kaxujana sin. compl.
ca kaxuyana sin. compl.
ca warikiana sin. compl.
ca warikyana sin. compl.
cod kaxuyana
ar كاشويانا
cy Kashuyana
cy Kachuana sin. compl.
cy Kaxujana sin. compl.
cy Warikiana sin. compl.
cy Warikyana sin. compl.
de Kashuyana
de Kachuana sin. compl.
de Kaxuiana sin. compl.
de Kaxuiâna sin. compl.
de Warikiana sin. compl.
de Warikyana sin. compl.
en Kashuyana
en Caxuiana sin. compl.
en Kachuana sin. compl.
en Kashujana sin. compl.
en Kaxuiâna sin. compl.
en Warikiana sin. compl.
en Warikyana sin. compl.
es kasuyana
es kachuana sin. compl.
es kashuyana sin. compl.
es kaxujana sin. compl.
es warikiana sin. compl.
es warikyana sin. compl.
eu kashuyanera
eu caxuiana sin. compl.
eu kachuana sin. compl.
eu kashuyana sin. compl.
eu kaxujana sin. compl.
eu warikiana sin. compl.
eu warikyana sin. compl.
fr kachuyana
fr kachuana sin. compl.
fr kachuena sin. compl.
fr kaxujana sin. compl.
fr kaxuyana sin. compl.
fr warikiana sin. compl.
fr warikyana sin. compl.
gl caxuiana
gl kachuana sin. compl.
gl kaxujana sin. compl.
gl warikiana sin. compl.
gl warikyana sin. compl.
it kashuyana
it kachuana sin. compl.
it kaxujana sin. compl.
it warikiana sin. compl.
it warikyana sin. compl.
ja カシュヤナ語
nl Kashuyana
nl Kachuana sin. compl.
nl Kaxujana sin. compl.
nl Warikiana sin. compl.
nl Warikyana sin. compl.
pt kaxuiâna
pt kachuana sin. compl.
pt kashuyana sin. compl.
pt kaxujana sin. compl.
pt warikiana sin. compl.
pt warikyana sin. compl.
ru Кашуяна
ru Качуана sin. compl.
ru Кашуйана sin. compl.
ru Варикьяна sin. compl.
zh 卡苏亚纳语
zh 卡楚加纳、卡楚瓦那、瓦利恰那、瓦利其亚纳 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

<Carib > Kashuyana>, <Amèrica > Brasil>

Definició

Tradicionalment han estat dos grups, els kashuyana i els warikyana, que parlaven variants d'una mateixa llengua. Alguns autors distingeixen, però, fins a cinc dialectes: kashuyana (o kachuena), warikyana, ingarune (o ingariyâna o ingarïna), pawixi (o pawiyána) i ikahyana.

Altres fonts parlen de cinc subgrups ubicats en indrets diferents fins a la segona meitat del segle XX, quan es van unir en una zona fronterera amb el Surinam.

En l'actualitat la major part de kashuyana i warikyana viuen amb els trio, i alguns amb els hixkariana. Majoritàriament són bilingües kashuyana-trio; alguns parlen també portuguès.

khaladj

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca khaladj
cod khaladj
ar الخلدجية
cy Khaladj
de Chaladsch
en Khalaj
es khaladj
eu khaladjera
fr khalaj
gn kaladj
it khaladj
ja ハラジ語
nl Khaladj
pt khaladj
ru Халаджский язык
zh 哈拉吉语
scr Sense tradició escrita

<Indoeuropea > Indoirànica > Irànic>, <Àsia > Iran>

Definició

La llengua khaladj és una llengua irànica. No s'ha de confondre amb la llengua del mateix nom de la família altaica, branca turquesa, també parlada a la República Islàmica de l'Iran.

El khaladj és una llengua oral i no s'ha ensenyat mai a l'escola. Es considera relacionada amb el kurd i el talix, i està molt influïda pel persa i l'àzeri. El khaladj podria ser considerat un subdialecte d'algun dels dialectes kurds de l'Iran.

La majoria de khaladjs viuen a la República Islàmica de l'Iran i no disposem de dades sociolingüístiques sobre aquesta població.

A l'Azerbaidjan, els khaladjs viuen en una única localització, el poble de Shaxagach, al districte d'Astara, on són una minoria (el 95% de la població és talix). Aproximadament unes 20 famílies khaladj viuen compactament al nord del poble. Ningú de menys de 30 anys utilitza el khaladj com a primera llengua. Només en algunes famílies els nens encara l'entenen. Tots els khaladjs parlen també talix, que fan servir, juntament amb l'àzeri, com a segona (o, fins i tot, primera) llengua.

Els khaladjs de l'Azerbaidjan estan molt integrats amb els talix i són freqüents els matrimonis mixtos. La llengua d'educació és l'àzeri, però el talix s'estudia a les escoles fins a quart grau. A l'edat de 10 anys, la majoria dels nens khaladj dominen l'àzeri. El talix sol ser après abans, ja que s'utilitza en àmbits informals de la vida al poble.

Hi ha molt poca informació sobre el khaladj: la tesi del professor Maqsud Mamadov La llengua dels Khaladjs (1973, Bakú) és l'única font d'informació lingüística rellevant.

khvarxi

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca khvarxi
cod Акьижec (ak'iges)
ar الخافارشية
cy Khvarshi
de Chwarschinisch
de Chvarschinisch sin. compl.
en Khvarshi
es khvarshi
eu khvarshera
fr khvarchi
gn kvarchi
it khvarshi
ja フバルシ語
nl Khvarshi
pt khvarshi
ru Хваршинский язык
zh 哈瓦斯语
scr Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido>, <Àsia > Rússia>

Definició

Els khvarxis constitueixen un dels grups ètnics més petits de la República del Daguestan. Tradicionalment han habitat un territori muntanyós a l'interior del sud-oest del país, a prop de la frontera amb Geòrgia, tot i que avui dia, per motius econòmics, molts viuen també a les planes del districte de Khasaviurt. El poble khvarxi té relacions històriques estretes amb l'Avaristan, el país dels àvars, tant polítiques com socials, i ha rebut més influències culturals del georgians que la resta de pobles de l'entorn.

El khvarxi té dos blocs dialectals ben diferenciats: el khvarxi i l'inkhokvari, que té tres subdialectes. L'inkhokvari s'ha considerat tradicionalment khvarxi, però actualment es comença a considerar com una altra llengua dido diferenciada dins la branca àvar-andi-dido, ja que hi ha prou motius lingüístics per justificar-ho.

La llengua khvarxi ha estat influïda per altres llengües per contacte lingüístic. Al llarg del temps ha incorporat manlleus de l'àvar, el georgià, el turc, l'àrab, i del rus al segle XX, sobretot en el vocabulari tècnic i polític.

El khvarxi és una llengua oral usada només com a llengua familiar. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els khvarxis han fet servir normalment la llengua àvar. Malgrat això, han aconseguit conservar la llengua i cultura pròpies a causa del seu aïllament en pobles de muntanya. La llengua no ha estat mai ensenyada a l'escola: els primers cinc anys d'ensenyament primari els nens khvarxis aprenen àvar i, posteriorment, rus.

Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia el khvarxi presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.

kreyé

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca kreyé
ca crenge sin. compl.
ca crenye sin. compl.
ca creye sin. compl.
ca krem-ye sin. compl.
ca kreye sin. compl.
ca tage sin. compl.
ca taze sin. compl.
ar كريي
cy Kreyé
cy Crenge sin. compl.
cy Crenye sin. compl.
cy Creye sin. compl.
cy Krem-ye sin. compl.
cy Kreye sin. compl.
cy Tage sin. compl.
cy Taze sin. compl.
de Kreyé
de Crenge sin. compl.
de Crenye sin. compl.
de Creye sin. compl.
de Krem-Ye sin. compl.
de Krenye sin. compl.
de Kreye sin. compl.
de Tage sin. compl.
de Taze sin. compl.
en Kreye
en Crange sin. compl.
en Crenge sin. compl.
en Crenye sin. compl.
en Creye sin. compl.
en Krem-Ye sin. compl.
en Tage sin. compl.
en Taze sin. compl.
es kreyé
es crenge sin. compl.
es crenye sin. compl.
es creye sin. compl.
es krem-ye sin. compl.
es kreye sin. compl.
es tage sin. compl.
es taze sin. compl.
eu kreyeera
eu crenge sin. compl.
eu crenye sin. compl.
eu creye sin. compl.
eu krem-ye sin. compl.
eu kreye sin. compl.
eu tage sin. compl.
eu taze sin. compl.
fr kreyé
fr crenge sin. compl.
fr crenye sin. compl.
fr creye sin. compl.
fr krem-ye sin. compl.
fr kreye sin. compl.
fr tage sin. compl.
fr taze sin. compl.
gl kreyé
gl crenge sin. compl.
gl crenye sin. compl.
gl creye sin. compl.
gl krem-ye sin. compl.
gl kreye sin. compl.
gl tage sin. compl.
gl taze sin. compl.
it kreye
it crenge sin. compl.
it crenye sin. compl.
it creye sin. compl.
it krem-ye sin. compl.
it tage sin. compl.
it taze sin. compl.
ja クレイェ語
nl Kreyé
nl Crenge sin. compl.
nl Crenye sin. compl.
nl Creye sin. compl.
nl Krem-Ye sin. compl.
nl Kreye sin. compl.
nl Tage sin. compl.
nl Taze sin. compl.
pt kreye
pt crenge sin. compl.
pt crenye sin. compl.
pt creye sin. compl.
pt krem-ye sin. compl.
pt krenjé sin. compl.
pt kreyé sin. compl.
pt tage sin. compl.
pt taze sin. compl.
ru Кренье
ru Крейе sin. compl.
zh 克雷耶语
zh 克雷耶、克雷姆－耶、克伦赫、克伦耶、克雷耶、塔泽、塔赫 sin. compl.
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

<Je > Branca del nord>, <Amèrica > Brasil>

Definició

Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:

- l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó, kreyé i krikati),
- l'occidental (apinayé).

Alguns autors consideren que els grups orientals parlen tots la mateixa llengua, amb variants dialectals. D'altres, en canvi, les consideren llengües diferents.

L'any 2000 el grup ètnic kreyé estava integrat per uns 30 individus que parlaven ja majoritàriament portuguès. La llengua kreyé només comptava, doncs, amb uns quants darrers parlants.

krits

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca krits
cod q'irits'ar mez
ar الكريتية
cy Krits
de Kryzisch
en Kryz
es krits
eu krytsera
fr krits
gn krits
it krits
ja クリッツ語
nl Krits
pt krits
ru Крызский язык
ru Джекский sin. compl.
zh 克里兹语
scr Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana>, <Àsia > Azerbaidjan>

Definició

Els krits (o qrits'a) constitueixen un petit grup etnolingüístic originari de la zona muntanyosa del nord-est de l'Azerbaidjan. Viuen en una zona molt inaccessible del Caucas: molts dels seus pobles es troben a una altitud superior als 2.000 metres i queden aïllats durant els mesos d'hivern. Des de principi del segle XX, per motius econòmics, molts krits també es van assentar a les planes del districte d'İsmayıllı. Al llarg de la seva història han tingut vincles socials estrets amb els budukhs, els lesguians, els khinalugs i els àzeris.

La llengua és el tret principal que diferencia el poble krits de la resta de pobles de l'entorn. És una de les llengües més meridionals de la branca lesguiana i, segurament, també de les menys estudiades.

Té quatre dialectes: el de Krits, el de Djek, el de Khaput i el d'Alik. Com l'altra llengua lesguiana meridional (el budukh), el krits està molt influït per l'àzeri.

El krits només té ús oral en l'àmbit familiar; i juntament amb l'àzeri. La major part dels parlants actuals són bilingües i alguns també parlen rus, fruit de l'etapa soviètica del segle XX. Com a llengua d'ensenyament, per escriure, i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els krits fan servir sobretot l'àzeri.

La llengua perviu bàsicament als poblets de muntanya i està greument amenaçada d'extinció, ja que la major part del poble krits ja no la parla ni en té una bona competència. La transmissió familiar de la llengua s'interromp sobretot en els matrimonis mixtos, i són nombrosos. A més a més, el krits no s'ensenya a cap centre escolar, els pocs parlants monolingües són d'edat molt avançada i hi ha molta emigració a les ciutats i a altres zones amb millors condicions de vida, on la llengua de comunicació és una altra.

lomavren

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca lomavren
ca bosha sin. compl.
ar اللومافرينية
cy Lomavren
cy Bosha sin. compl.
de Lomavren
en Lomavren
en Bosha sin. compl.
es lomavren
es bosha sin. compl.
eu lomavren
fr lomavren
fr bosa sin. compl.
gn lomavren
gn vocha sin. compl.
it lomavren
it bosha sin. compl.
ja ロマヴレン語
ja ボシャ語 sin. compl.
nl Lomavren
pt lomavren
pt bosha sin. compl.
ru Ломаврен
ru Боша sin. compl.
zh 洛马乌雷恩语
zh 波沙语 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

<Indoeuropea > Mixta armènia-romaní>, <Europa > Armènia>

Definició

El lomavren és la llengua dels boshes (o poble lom), un dels molts grups en què està subdividit el poble gitano. L'origen dels gitanos es troba al subcontinent indi, des d'on van sortir probablement cap al segle XI dC. Els bosha han estat tradicionalment un grup nòmada que vivia entre les actuals Armènia, Geòrgia, Turquia, Azerbaidjan i l'Iran, territori on es van assentar probablement entre els segles XI i XIII.

Els primers estudis sobre la llengua dels gitanos havien considerat que romaní, lomavren i domari eren fills d'una llengua originària protoromaní; però estudis més recents consideren que el domari (llengua parlada a l'Orient Mitjà i al nord d'Àfrica, i també originària del subcontinent indi, com el romaní i el lomavren) té un altre origen. El lomavren (o llengua del poble lom), és una llengua de base gramatical armènia i vocabulari i fonètica essencialment derivats del protoromaní. L'idioma està més a prop dels dialectes romanís europeus que no pas del domari.

Els gitanos d'Armènia s'haurien armenitzat entre els segles XIV i XVI, tot conservant el vocabulari original romaní en la seva llengua lomavren. No és pas clar si la base gramatical armènia data d'aquesta època, o bé si els boshes van abandonar la gramàtica original romaní del seu idioma poc temps després d'arribar a Armènia.

L'existència del lomavren va ser donada a conèixer al món universitari europeu al segle XIX gràcies als estudis de Von Joakimov i de Kerope Patkanov -ell mateix un gitano armeni-, que van publicar llistes de paraules en aquest idioma.

La presència de famílies bosha en temps recents està testimoniada a les ciutats armènies de Yerevan i Gyumri i a les georgianes d'Akhalkalak i Akhaltsikh, tot i que no hi ha dades fiables per a determinar si a totes s'hi conserva la llengua. En tot cas, l'ús de la llengua és molt reduït: els boshes només l'utilitzen com a llenguatge secret quan no volen que terceres persones els entenguin. A més, només coneixen la llengua els bosha més ancians, i encara amb un vocabulari amb força interferències.

mà de tracció

<11 Esports nàutics > 04 Piragüisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca mà de tracció, n f
es mano de tracción
fr main inférieure

<Esport > 11 Esports nàutics > 04 Piragüisme>

Definició

Mà d'un piragüista que agafa la part inferior d'una pala, corresponent al braç que exerceix la força de la tracció.

macurap

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca macurap
ca kurateg sin. compl.
ca macurapi sin. compl.
ca makurap sin. compl.
ca massaka sin. compl.
cod kurateg
ar ماكورابية
cy Macurap
cy Kurateg sin. compl.
cy Macurapi sin. compl.
cy Makurap sin. compl.
cy Massaka sin. compl.
de Macurap
de Kurateg sin. compl.
de Macurapi sin. compl.
de Makurap sin. compl.
de Massaka sin. compl.
en Makurap
en Kurateg sin. compl.
en Macurap sin. compl.
en Macuráp sin. compl.
en Macurapi sin. compl.
en Makuráp sin. compl.
en Makurápi sin. compl.
en Massaka sin. compl.
es macurap
es kurateg sin. compl.
es macurapi sin. compl.
es makurap sin. compl.
es massaka sin. compl.
eu macurapera
eu kurateg sin. compl.
eu macurapi sin. compl.
eu makurap sin. compl.
eu massaka sin. compl.
fr macurap
fr kurateg sin. compl.
fr macurapi sin. compl.
fr makurap sin. compl.
fr massaka sin. compl.
gn makurap
gn kurateg sin. compl.
gn macurapi sin. compl.
gn makurap sin. compl.
gn massaka sin. compl.
it macurap
it kurateg sin. compl.
it macurapi sin. compl.
it makurap sin. compl.
it massaka sin. compl.
ja マクラップ語
ja マクラピ語 sin. compl.
ja マッサカ語 sin. compl.
ja クラテッグ語 sin. compl.
nl Macurap
nl Kurateg sin. compl.
nl Macurapi sin. compl.
nl Makurap sin. compl.
nl Massaka sin. compl.
pt makurap
pt kurateg sin. compl.
pt macurap sin. compl.
pt macurapi sin. compl.
pt massaka sin. compl.
ru Макурап
ru Масака sin. compl.
ru Куратег sin. compl.
ru Макурапи sin. compl.
zh 马古拉普语
zh 马萨卡、库拉特戈、马库拉普、马古拉比 sin. compl.
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

<Tupí > Tuparí>, <Amèrica > Brasil>

Definició

La família tuparí pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní o la mundurucú. El makurap s'ha utilitzat com a llengua franca entre diverses comunitats de la regió.

Tots els makuraps parlen portuguès. Els joves són bilingües, però els infants ja són monolingües de portuguès.