Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "traïció" dins totes les àrees temàtiques

matís matís

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  matís
  • ca  matis sin. compl.
  • ca  mirikivo sin. compl.
  • ar  الماتيسية
  • cy  Matís
  • cy  Mirikivo sin. compl.
  • de  Matis
  • de  Matís sin. compl.
  • de  Mirikivo sin. compl.
  • en  Matis
  • en  Matís sin. compl.
  • en  Mirikibo sin. compl.
  • en  Mirikivo sin. compl.
  • es  matís
  • es  matis sin. compl.
  • es  mirikivo sin. compl.
  • eu  matisera
  • eu  matis sin. compl.
  • eu  mirikivo sin. compl.
  • fr  matis
  • fr  mirikivo sin. compl.
  • gn  matis
  • gn  matís sin. compl.
  • gn  mirikivo sin. compl.
  • it  matis
  • it  matís sin. compl.
  • it  mirikivo sin. compl.
  • ja  マティス語
  • ja  ミリキボ語 sin. compl.
  • nl  Matis
  • nl  Matis sin. compl.
  • nl  Mirikivo sin. compl.
  • pt  matis
  • pt  mirikivo sin. compl.
  • ru  Матис
  • ru  Матиш sin. compl.
  • ru  Мацис sin. compl.
  • ru  Мирикибо sin. compl.
  • ru  Мирикиво sin. compl.
  • zh  马蒂斯语
  • zh  马提斯 sin. compl.
  • zh  米利奇沃 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

<Pano > Septentrional>, <Amèrica > Brasil>

Definició
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.

El primer contacte d'uns investigadorsamb la llengua matís i el primer recull de vocabulari daten del 1979.

El matís i el matsés són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.

Els matís s'autodenominen mates, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes.

Després dels primers contactes amb els blancs, a la dècada de 1980 la població matís es va reduir de 200 a 80 individus. Per iniciativa de la FUNAI, els quatre grups existents es van aplegar en un sol assentament, de manera que se'ls van poder tractar les epidèmies amb més facilitat i les dades demogràfiques es van recuperar. També es van reprendre costums i rituals que s'havien perdut amb la mort dels més vells.

Només alguns joves de la comunitat matís saben portuguès. És una de les poques comunitats indígenes que es mantenen bàsicament monolingües.

Les relacions dels matís amb la població no indígena es redueixen actualment al contacte amb investigadors i amb la Funai, a més d'algun jove que ha anat a estudiar a la ciutat. La influència més gran s'observa en el camp tecnològic, ja que els matís han començat a adquirir aparells electrònics i els joves estan deixant de banda els estris de treball tradicionals.

Ja al segle XXI, els matís comencen a interessar-se per aprendre portuguès i se n'han implantat classes a l'escola.
mequens mequens

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mequens
  • ca  mekens sin. compl.
  • ca  michens sin. compl.
  • ca  moquen sin. compl.
  • ca  sakirabiat sin. compl.
  • ca  sakurabiat sin. compl.
  • cod  sakurabiat
  • ar  ميكينس
  • cy  Mequens
  • cy  Mekens sin. compl.
  • cy  Michens sin. compl.
  • cy  Moquen sin. compl.
  • cy  Sakirabiat sin. compl.
  • cy  Sakurabiat sin. compl.
  • de  Mekens
  • de  Mequens sin. compl.
  • de  Michens sin. compl.
  • de  Moquen sin. compl.
  • de  Sakirabiat sin. compl.
  • de  Sakurabiat sin. compl.
  • en  Mequens
  • en  Mekem sin. compl.
  • en  Mekens sin. compl.
  • en  Mekéns sin. compl.
  • en  Mequem sin. compl.
  • en  Mequen sin. compl.
  • en  Sakirabiat sin. compl.
  • en  Sakurabiat sin. compl.
  • es  mequens
  • es  mekens sin. compl.
  • es  michens sin. compl.
  • es  moquen sin. compl.
  • es  sakirabiat sin. compl.
  • es  sakurabiat sin. compl.
  • eu  mekensera
  • eu  mekens sin. compl.
  • eu  moquen sin. compl.
  • eu  sakirabiat sin. compl.
  • eu  sakurabiat sin. compl.
  • fr  mekens
  • fr  mequens sin. compl.
  • fr  michens sin. compl.
  • fr  moquen sin. compl.
  • fr  sakirabiat sin. compl.
  • fr  sakurabiat sin. compl.
  • gn  mekens
  • gn  mequens sin. compl.
  • gn  michens sin. compl.
  • gn  moquen sin. compl.
  • gn  sakirabiat sin. compl.
  • gn  sakurabiat sin. compl.
  • it  mequens
  • it  mekens sin. compl.
  • it  michens sin. compl.
  • it  moquen sin. compl.
  • it  sakirabiat sin. compl.
  • it  sakurabiat sin. compl.
  • ja  メケンス語
  • ja  モケン語 sin. compl.
  • ja  ミチェンス語 sin. compl.
  • ja  サキラビアット語 sin. compl.
  • ja  サクラビアット語 sin. compl.
  • nl  Mequens
  • nl  Mekens sin. compl.
  • nl  Michens sin. compl.
  • nl  Moquen sin. compl.
  • nl  Sakirabiat sin. compl.
  • nl  Sakurabiat sin. compl.
  • pt  mequens
  • pt  mekens sin. compl.
  • pt  michens sin. compl.
  • pt  moquen sin. compl.
  • pt  sakirabiat sin. compl.
  • pt  sakurabiat sin. compl.
  • ru  Мекенс
  • ru  Мекен sin. compl.
  • ru  Мекенш sin. compl.
  • ru  Сакирабьят sin. compl.
  • ru  Сакурабьят sin. compl.
  • zh  梅肯斯语
  • zh  萨库拉比亚特、萨奇拉比亚特、梅肯斯、莫肯、米肯斯 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

<Tupí > Tuparí>, <Amèrica > Brasil>

Definició
Abans de les primeres descripcions extenses de la llengua (final del segle XX), el mequens s'havia classificat erròniament en altres famílies del gran tronc tupí; ara l'afiliació a la família tuparí és clara.

La llengua mequens es divideix en tres dialectes:
1. el guaratira, koaratira o kanoè, que no s'ha de confondre amb la llengua aïllada kanoé;
2. el siokweriat, i
3. el sakurabiat.

Les diferències són bàsicament de vocabulari.

El prestigi de la llengua ha passat per alts i baixos d'ençà dels primers contactes amb els no indígenes. Actualment s'observa una ferma voluntat de preservació, però en realitat els infants no l'aprenen i els joves en tenen només un coneixement passiu. Tothom parla portuguès amb fluïdesa.

Els mequens van tenir els primers contactes amb els blancs al segle XVII. A mitjan segle XIX es va intensificar l'explotació del cautxú a la zona. Han sofert importants descensos demogràfics a causa de les epidèmies, fins arribar a la seixantena d'individus que actualment viuen a la reserva indígena del riu Mequens.
moré moré

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  moré
  • ca  itene sin. compl.
  • ca  iteneo sin. compl.
  • ca  itenez sin. compl.
  • ca  itoreuhip sin. compl.
  • ca  more sin. compl.
  • cod  moregena
  • ar  موري
  • cy  Moré
  • cy  Itene sin. compl.
  • cy  Iteneo sin. compl.
  • cy  Itenez sin. compl.
  • cy  Itoreuhip sin. compl.
  • cy  More sin. compl.
  • de  Moré
  • de  Itene sin. compl.
  • de  Iteneo sin. compl.
  • de  Itenez sin. compl.
  • de  Itoreuhip sin. compl.
  • de  More sin. compl.
  • en  Itene
  • en  Iteneo sin. compl.
  • en  Itenez sin. compl.
  • en  More sin. compl.
  • es  itene
  • es  iteneo sin. compl.
  • es  itenez sin. compl.
  • es  itoreuhip sin. compl.
  • es  more sin. compl.
  • es  moré sin. compl.
  • eu  iteneera
  • eu  itene sin. compl.
  • eu  iteneo sin. compl.
  • eu  itenez sin. compl.
  • eu  itoreuhip sin. compl.
  • eu  more sin. compl.
  • fr  moré
  • fr  itene sin. compl.
  • fr  iteneo sin. compl.
  • fr  itenez sin. compl.
  • fr  itoreuhip sin. compl.
  • fr  more sin. compl.
  • gl  moré
  • gl  itene sin. compl.
  • gl  iteneo sin. compl.
  • gl  itenez sin. compl.
  • gl  itoreuhip sin. compl.
  • gl  more sin. compl.
  • it  morè
  • it  itene sin. compl.
  • it  iteneo sin. compl.
  • it  itenez sin. compl.
  • it  itoreuhip sin. compl.
  • it  more sin. compl.
  • ja  モレ語
  • ja  イテネ語 sin. compl.
  • nl  Moré
  • nl  Itene sin. compl.
  • nl  Iteneo sin. compl.
  • nl  Itenez sin. compl.
  • nl  Itoreuhip sin. compl.
  • nl  More sin. compl.
  • pt  moré
  • pt  itene sin. compl.
  • pt  iteneo sin. compl.
  • pt  itenez sin. compl.
  • pt  itoreuhip sin. compl.
  • pt  more sin. compl.
  • ru  Море
  • ru  Итене sin. compl.
  • zh  莫雷语
  • zh  伊特内、伊特内奥、伊特内兹、伊托雷伊普、莫勒 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

<Txapakura > Txapakura central>, <Amèrica > Bolívia>

Definició
Segons el Censo Rural Indígena de Tierras Bajas (1995), 108 persones es van declarar pertanyents al grup ètnic moré, de les quals tan sols 5 persones, totes més grans de 45 anys, van afirmar parlar la llengua. Altres fonts estableixen entre 36 i 76 parlants, amb diferents nivells de coneixement del moré, dins un grup ètnic d'entre 100 i 300 persones. També hi ha fonts que consideren aquesta llengua definitivament extingida.
mostra de mapa mostra de mapa

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  mostra de mapa, n f
  • es  muestra de mapa
  • fr  extrait de carte
  • it  stralcio
  • en  map extract
  • de  Kartenausschnitt

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>

Definició
Fragment d'un mapa reproduït per separat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
mostra de mapa mostra de mapa

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  mostra de mapa, n f
  • es  muestra de mapa
  • fr  extrait de carte
  • it  stralcio
  • en  map extract
  • de  Kartenausschnitt

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>

Definició
Fragment d'un mapa reproduït per separat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
mostra de mapa mostra de mapa

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  mostra de mapa, n f
  • es  muestra de mapa
  • fr  extrait de carte
  • it  stralcio
  • en  map extract
  • de  Kartenausschnitt

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>

Definició
Fragment d'un mapa reproduït per separat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
munichi munichi

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  munichi
  • ca  muniche sin. compl.
  • ca  munichino sin. compl.
  • ca  otanabe sin. compl.
  • ca  otanave sin. compl.
  • cod  munichi
  • ar  مونيشية
  • cy  Munichi
  • cy  Muniche sin. compl.
  • de  Munichi
  • de  Muniche sin. compl.
  • de  Munichino sin. compl.
  • de  Otanabe sin. compl.
  • de  Otanave sin. compl.
  • en  Munichi
  • en  Muniche sin. compl.
  • en  Munichino sin. compl.
  • en  Otanabe sin. compl.
  • en  Otanave sin. compl.
  • es  munichi
  • es  muniche sin. compl.
  • es  munichino sin. compl.
  • es  otanabe sin. compl.
  • es  otanave sin. compl.
  • eu  munichiera
  • eu  muniche sin. compl.
  • eu  munichino sin. compl.
  • eu  otanabe sin. compl.
  • eu  otanave sin. compl.
  • fr  munichi
  • fr  muniche sin. compl.
  • fr  munichino sin. compl.
  • fr  otanabe sin. compl.
  • fr  otanave sin. compl.
  • gn  munichi
  • gn  muniche sin. compl.
  • gn  munichino sin. compl.
  • gn  otanabe sin. compl.
  • gn  otanave sin. compl.
  • it  munichi
  • it  muniche sin. compl.
  • it  munichino sin. compl.
  • it  otanabe sin. compl.
  • it  otanave sin. compl.
  • ja  ムニチ語
  • ja  オタナベ語 sin. compl.
  • ja  ムニチェ語 sin. compl.
  • ja  ムニチノ語 sin. compl.
  • nl  Munichi
  • nl  Muniche sin. compl.
  • nl  Munichino sin. compl.
  • nl  Otanabe sin. compl.
  • nl  Otanave sin. compl.
  • pt  munichi
  • pt  muniche sin. compl.
  • pt  munichino sin. compl.
  • pt  otanabe sin. compl.
  • pt  otanave sin. compl.
  • ru  Муничи
  • ru  Муниче sin. compl.
  • ru  Отанабе sin. compl.
  • ru  Отанаве sin. compl.
  • ru  Муничино sin. compl.
  • zh  穆尼奇语
  • zh  穆尼切、穆尼奇诺、奥塔纳维 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

<Aïllada>, <Amèrica > Perú>

Definició
Els estudis que tenim ara per ara no permeten incloure el munichi dins de cap família lingüística. S'observa alguna semblança amb llengües de les famílies arauac (en el sistema pronominal) i tukano.

El 1975 hi havia uns deu parlants de munichi. El 1988 només quedaven tres dones d'edat avançada que recordaven la llengua, però que ja no la parlaven gairebé mai, ja que l'edat i la distància no els permetia ni relacionar-se entre elles (Gibson 1996).

Històricament, la comunitat munichi sempre ha estat poc nombrosa: se'n fa esment per primera vegada en textos dels jesuïtes al segle XVII, quan eren uns 300 individus.

Els munichis són veïns dels chayawites i han rebut molta immigració quítxua. Actualment estan envoltats de nuclis urbans castellanoparlants.

L'escola de Munichis, on l'ensenyança és exclusivament en castellà, es va obrir el 1930.

Les influències externes han estat, doncs, molt intenses. A Munichis bona part de la població adulta és bilingüe castellà-quítxua, mentre que els joves ja només parlen castellà.
nonuya nonuya

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nonuya
  • ar  نونويا
  • cy  Nonuya
  • de  Nonuya
  • en  Nonuya
  • es  nonuya
  • eu  nonuyera
  • fr  nonuya
  • gn  nonuja
  • it  nonuya
  • ja  ノヌヤ語
  • nl  Nonuya
  • pt  nonuya
  • ru  Нонуя
  • zh  诺努亚语
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

<Huitoto > Huitotoa>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Perú>

Definició
Les comunitats nonuya són grups petits i dispersos.

El grup situat al curs baix del riu Caquetá (Colòmbia) ja no parla la llengua, tot i que estan fent esforços conscients per a recuperar-la. El 1991 l'americanista Jon Landaburu va localitzar un ancià que coneixia la llengua i en va poder recollir dades.

El nom nonuya significa 'gent de l'Achiote' en la llengua veïna huitoto. Els nonuyes mateixos s'autodenominen añonotha.
nukak nukak

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nukak
  • ca  guaviare sin. compl.
  • ca  macú sin. compl.
  • ca  macú del guaviare sin. compl.
  • ca  macusa sin. compl.
  • ca  maczsa sin. compl.
  • ca  natuak sin. compl.
  • ca  nukak makú sin. compl.
  • cod  nukak
  • ar  نوكاكية
  • cy  Nukak
  • cy  Guaviare sin. compl.
  • cy  Macú sin. compl.
  • cy  Macú del guaviare sin. compl.
  • cy  Macusa sin. compl.
  • cy  Maczsa sin. compl.
  • cy  Natuak sin. compl.
  • cy  Nukak makú sin. compl.
  • de  Nukak
  • de  Guaviare sin. compl.
  • de  Macú sin. compl.
  • de  Macusa sin. compl.
  • de  Maczsa sin. compl.
  • de  Natuak sin. compl.
  • de  Nukak Makú sin. compl.
  • de  Wawiare Makú sin. compl.
  • en  Nukak
  • en  Guaviare sin. compl.
  • en  Macú sin. compl.
  • en  Macusa sin. compl.
  • en  Maczsa sin. compl.
  • en  Natuak sin. compl.
  • en  Nukak Makú sin. compl.
  • es  nukak
  • es  guaviare sin. compl.
  • es  macú sin. compl.
  • es  macú del guaviare sin. compl.
  • es  macusa sin. compl.
  • es  maczsa sin. compl.
  • es  natuak sin. compl.
  • es  nukak makú sin. compl.
  • eu  nukakera
  • eu  guaviare sin. compl.
  • eu  macú sin. compl.
  • eu  macú del guaviare sin. compl.
  • eu  macusa sin. compl.
  • eu  macza sin. compl.
  • eu  natuak sin. compl.
  • eu  nukak makú sin. compl.
  • fr  nukak
  • fr  guaviare sin. compl.
  • fr  macú sin. compl.
  • fr  macú del guaviare sin. compl.
  • fr  macusa sin. compl.
  • fr  maczsa sin. compl.
  • fr  natuak sin. compl.
  • fr  nukak makú sin. compl.
  • gl  nukak
  • gl  guaviare sin. compl.
  • gl  macú sin. compl.
  • gl  macú do guaviare sin. compl.
  • gl  macusa sin. compl.
  • gl  maczsa sin. compl.
  • gl  natuak sin. compl.
  • gl  nukak makú sin. compl.
  • it  nukak
  • it  guaviare sin. compl.
  • it  macú sin. compl.
  • it  macú del guaviare sin. compl.
  • it  macusa sin. compl.
  • it  maczsa sin. compl.
  • it  natuak sin. compl.
  • it  nukak makú sin. compl.
  • ja  ヌカック語
  • ja  マク語 sin. compl.
  • ja  ヌカック・マク語 sin. compl.
  • nl  Nukak
  • nl  Guaviare sin. compl.
  • nl  Macú sin. compl.
  • nl  Macú del Guaviare sin. compl.
  • nl  Macusa sin. compl.
  • nl  Maczsa sin. compl.
  • nl  Natuak sin. compl.
  • nl  Nukak Makú sin. compl.
  • pt  nukak
  • pt  guaviare sin. compl.
  • pt  macú sin. compl.
  • pt  macú del guaviare sin. compl.
  • pt  macusa sin. compl.
  • pt  maczsa sin. compl.
  • pt  natuak sin. compl.
  • pt  nukak makú sin. compl.
  • ru  Нукак
  • ru  Маку sin. compl.
  • ru  Гуавиаре sin. compl.
  • ru  Нукак-маку sin. compl.
  • zh  努卡科语
  • zh  努卡科-马库、瓜维亚勒的马库语、马古、马库萨、马克茨萨、瓜维亚勒、那图瓦克 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

<Makú>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició
Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent. Dins d'aquesta família, el nukak és força proper al cacua-nukak.

El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).

Els makú tenen una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen els grups veïns de verí per pescar i caçar a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.

La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80. Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.

Els nukak es divideixen en quatre grups territorials: wayarimunu (al nord-est), takayumunu (al sud-est), muahbehmunu (grup central) i meumunu (al sud-oest). Dins de cadascun d'aquests grups, els nukak viuen en petites comunitats d'entre 10 i 30 persones.

Eren caçadors-recol·lectors nòmades que evitaven el contacte, però des del final de la dècada de 1980 les seves terres han estat ocupades per cultivadors de coca, guerrilles, paramilitars i l'exèrcit colombià. Molts nukak han mort com a conseqüència d'aquesta ocupació. Han patit, a més, el greus efectes de malalties noves per a ells, com ara la grip.

Atrapats enmig del conflicte del narcotràfic, fa uns anys van haver de fugir del seu territori. El Govern colombià els va traslladar a una altra zona de la selva, massa petita i amb recursos escassos. Alguns es van establir prop d'àrees urbanes de la zona. Després de la mort d'un infant de nou anys, el cap, Mao-be, es va suicidar, desesperat per la situació que travessa el seu poble. El 1993, a instàncies de les campanyes internacionals pels drets dels nukak, el Govern va crear una reserva, que va ampliar el 1997. Ara els nukak demanen que es respectin les fronteres d'aquesta reserva.
ofaié ofaié

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ofaié
  • ca  ofaié-xavante sin. compl.
  • ca  ofayé sin. compl.
  • ca  opaié sin. compl.
  • cod  ofaié
  • ar  أوفاي
  • cy  Ofaié
  • cy  Ofaié-xavante sin. compl.
  • cy  Ofayé sin. compl.
  • cy  Opaié sin. compl.
  • de  Ofaié
  • de  Ofaié-Shavante sin. compl.
  • de  Ofayé sin. compl.
  • de  Opaié sin. compl.
  • en  Ofayé
  • en  Ofaié sin. compl.
  • en  Ofaié-Xavante sin. compl.
  • en  Ofayé-Xavante sin. compl.
  • en  Opaié-Shavante sin. compl.
  • en  Opayé sin. compl.
  • en  Opayé-Shavante sin. compl.
  • es  opaié
  • es  ofaié sin. compl.
  • es  ofaié-savante o xavante sin. compl.
  • es  ofayé sin. compl.
  • eu  ofaiera
  • eu  ofaié sin. compl.
  • eu  ofaié-xavante sin. compl.
  • eu  ofayé sin. compl.
  • eu  opaié sin. compl.
  • fr  ofaié
  • fr  ofaié-xavante sin. compl.
  • fr  ofayé sin. compl.
  • fr  opaié sin. compl.
  • gl  ofaié
  • gl  ofaié-xavante sin. compl.
  • gl  ofayé sin. compl.
  • gl  opaié sin. compl.
  • it  ofaié
  • it  ofaié-xavante sin. compl.
  • it  ofayé sin. compl.
  • it  opaié sin. compl.
  • ja  オファイエ語
  • nl  Ofaié
  • nl  Ofaié-Xavante sin. compl.
  • nl  Ofayé sin. compl.
  • nl  Opaié sin. compl.
  • pt  ofaié
  • pt  ofaié-xavante sin. compl.
  • pt  ofayé sin. compl.
  • pt  opaié sin. compl.
  • ru  Офайе
  • ru  Опайе sin. compl.
  • ru  Офайе-шаванте sin. compl.
  • zh  奥法耶语
  • zh  欧法耶、欧帕耶、奥法耶-查望特 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

<Aïllada>, <Amèrica > Brasil>

Definició
Fins a l'inici del segle XX els ofaié eren un poble força nombrós (alguns milers de persones) i ocupaven el marge dret del riu Paranà. El seu territori fou ocupat per colons i fins a la dècada de 1990, quan ja només quedaven algunes desenes d'ofaié, no van recuperar una petita porció del seu territori.

La primera referència històrica als ofaié data de 1617. La denominació xavante, que els van aplicar els colonitzadors, significa 'els que viuen a les sabanes'. Els ofaié no tenen res a veure amb altres grups anomentas també xavante.

Sembla que la major part de la població adulta parla encara la llengua ofaié; algunes fonts, però, la consideren extingida. Tot i que s'ha proposat d'incloure-la dins la família je, generalment es considera l'ofaié com a llengua aïllada.