Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "trampolí" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àster suculent, n m
- ca àster tripoli, n m alt. sin.
- ca cabridella, n f alt. sin.
- ca margarida de marjal, n f alt. sin.
- nc Aster tripolium L. subsp. pannonicus (Jacq.) Soó
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àster suculent, n m
- ca àster tripoli, n m alt. sin.
- ca cabridella, n f alt. sin.
- ca margarida de marjal, n f alt. sin.
- nc Aster tripolium L. subsp. pannonicus (Jacq.) Soó
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arada suportada, n f
- es arado con apoyo
- es arado con rueda de apoyo
- fr charrue à support
- it aratro a trampolo
- it aratro con ruota
- en single wheel plough
- en two-wheel plough
- de Stelzpflug
- de Stelzradpflug
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<09 Esports de pilota > 17 Altres esports>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bàsquet en llits elàstics, n m
- es basket en camas elásticas, n m
- es slamball, n m
- fr basketball sur trampoline, n m
- fr slamball, n m
- it slamball, n m
- en slamball, n
<Esport > 09 Esports de pilota > 17 Altres esports>
Definició
Nota
- 1. El bàsquet en llits elàstics es va inventar el 2000 combinant la base del bàsquet (pista de joc i reglament bàsic) amb els salts de la gimnàstica i les accions de joc del futbol americà, amb la voluntat de buscar la màxima espectacularitat possible. Contribueixen a l'espectacularitat els llits elàstics i la legitimitat de qualsevol contacte físic entre jugadors com a acció de joc, amb l'excepció dels placatges per l'esquena o a l'aire.
- 2. Cada partit es compon de quatre parts de cinc minuts, i el temps d'atac d'un equip està limitat a 15 segons. Les cistelles valen dos punts si es llança la pilota des de dintre la línia de tres punts, i tres si són esmaixades o es llança des de fora la línia de tres punts.
- 3. L'equivalent anglès slamball, utilitzat en totes les llengües, prové de la marca comercial SlamBall, que és propietat dels creadors de l'esport.
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca barra aspersora camallarga, n f
- es aspersor autopropulsor zancudo
- fr asperseur enjambeur automoteur
- it barra irroratrice semovente a trampolo
- en self-propelled travelling sprinkler
- de Selbstfahrender Stelzrad-Regner
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Arts > Circ>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>
- ca bastons d'equilibri, n m pl
- es pulls
- fr barres
- fr cannes
- it trespoli
- en canes
- en sticks
<Circ > Especialitats circenses > Equilibrisme>
Definició
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bota de botar, n f
- es bota con muelles, n f
- es bota de rebote, n f
- fr botte à ressort, n f
- fr botte trampoline, n f
- en bouncing boot, n
- en spring-loaded boot, n
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definició
<Esport > Gimnàstica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca doble minitrampolí, n m
- es doble minitrampolín
- fr double mini trampoline
- en double minitrampoline
<Esport > Gimnàstica>
Definició
Nota
- S'utilitza per a agafar impuls en els salts de la disciplina de doble minitrampolí.
<Esport > Gimnàstica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca doble minitrampolí, n m
- es doble minitrampolín
- fr double mini trampoline
- en double minitrampoline
<Esport > Gimnàstica>
Definició
<04 Gimnàstica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca doble minitrampolí, n m
- es doble minitrampolín
- fr double mini trampoline
- en double minitrampoline
<Esport > 04 Gimnàstica>
Definició
Nota
- El doble minitrampolí s'utilitza en la pràctica de la disciplina de doble minitrampolí.
