Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "trastaire" dins totes les àrees temàtiques

gramàtica escolar gramàtica escolar

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  gramàtica escolar, n f
  • ca  gramàtica didàctica, n f sin. compl.
  • ca  gramàtica pedagògica, n f sin. compl.
  • es  gramática escolar
  • fr  grammaire scolaire
  • en  school grammar

<Lingüística>

Definició
Gramàtica concebuda amb criteris pedagògics per tal d'ensenyar una llengua estrangera o per tal de desenvolupar el coneixement intern d'una llengua materna.
gramàtica estratificacional gramàtica estratificacional

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  gramàtica estratificacional, n f
  • es  gramática estratificacional
  • fr  grammaire stratificationnelle
  • en  stratificational grammar

<Lingüística>

Definició
Gramàtica caracteritzada per la representació de la llengua a partir de sis estrats jeràrquicament articulats i ordenats de dos en dos en components: el component fonològic, integrat pels estrats hipofonèmic, o fonètic, i fonèmic; el component gramatical, integrat pels estrats morfèmic i lèxic, i el component semiològic, integrat pels estrats semèmic i hipersemèmic, o semàntic.

Nota

  • Cadascun dels estrats s'organitza en un conjunt de sistemes estratals que tracten un aspecte independent de l'estructura lingüística. La gramàtica estratificacional va ser desenvolupada pel lingüista nord-americà Sidney Lamb a mitjan dècada dels seixanta.
gramàtica formal gramàtica formal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  gramàtica formal, n f
  • es  gramática formal
  • fr  grammaire formelle
  • en  formal grammar

<Lingüística>

Definició
Gramàtica que concep la llengua com un sistema tancat i independent de tota correlació extralingüística i que estableix un sistema de regles amb què donar compte de l'estructura, la distribució, etc., de les formes lingüístiques.

Nota

  • S'oposa a gramàtica nocional.
gramàtica generativa gramàtica generativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gramàtica generativa, n f
  • ca  generativisme, n m sin. compl.
  • es  generativismo
  • es  gramática generativa
  • fr  générativisme
  • fr  grammaire générative
  • en  generative grammar
  • en  generativism

<Lingüística>

Definició
Teoria lingüística que estudia la facultat del llenguatge i les llengües naturals, pretén donar compte de la competència dels parlants i concep la gramàtica com un grup finit, formulat explícitament, de regles sintàctiques, semàntiques i fonològiques que especifiquen com formar, interpretar i pronunciarel conjunt d'oracions gramaticals d'una llengua.

Nota

  • Teoria lingüística iniciada per Chomsky el 1957 amb l'obra Syntactic Structures.
gramàtica generativa gramàtica generativa

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gramàtica generativa, n f
  • ca  generativisme, n m sin. compl.
  • es  generativismo, n m
  • es  gramática generativa, n f
  • fr  grammaire générative, n f
  • en  generative grammar, n
  • en  generativism, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

gramàtica generativa gramàtica generativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  gramàtica generativa, n f
  • ca  generativisme, n m sin. compl.
  • ca  lingüística generativa, n f sin. compl.
  • es  generativismo
  • es  gramática generativa
  • es  lingüística generativa
  • fr  générativisme
  • fr  grammaire générative
  • fr  linguistique générative
  • en  generative grammar
  • en  generative linguistics
  • en  generativism

<Lingüística>

Definició
Gramàtica caracteritzada per un alt grau de formalització que permet obtenir un nombre potencialment infinit d'oracions gramaticals d'una llengua a partir d'un nombre finit de regles formals.

Nota

  • La gramàtica generativa arranca amb l'obra de Noam Chomsky Syntactic Structures, publicada el 1957. Com l'estructuralisme, la gramàtica generativa parteix de la idea que la gramàtica d'una llengua ha de delimitar les interrelacions estructurals sistemàtiques existents entre els elements lingüístics. A diferència del que és freqüent en l'estructuralisme, no es limita a establir inventaris d'elements a partir de corpus i delimitar-ne la distribució, sinó que pretén realitzar una caracterització rigorosa i molt formalitzada del sistema de qualsevol llengua natural possible, amb la finalitat darrera d'establir les propietats lingüístiques innates que configuren la gramàtica universal. Des de la publicació del 1957, s'han proposat diferents models de gramàtica generativa. Cronològicament, la teoria preestàndard, la teoria estàndard, la semàntica generativa, la teoria estàndard ampliada, la teoria estàndard ampliada i revisada, la teoria del règim i del lligam i, més recentment, l'anomenat programa minimista. En tots aquests models es combina el mecanisme de la generació (propi de tota gramàtica generativa) amb el de les regles transformacionals (a partir de les quals s'estableixen diversos nivells o estructures). En aquest cas es pot parlar de gramàtica generativotransformacional o de gramàtica transformacional. Les transformacions, però, s'han reduït i restringit progressivament fins a quedar limitades a una única transformació, la del moviment, i fins i tot han estat eliminades en alguns models específics.
gramàtica generativa transformacional gramàtica generativa transformacional

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gramàtica generativa transformacional, n f
  • ca  gramàtica transformacional, n f
  • ca  transformacionalisme, n m sin. compl.
  • es  gramática generativo-transformacional
  • es  gramática transformacional
  • es  transformacionalismo
  • fr  grammaire générative transformationnelle
  • fr  grammaire transformationnelle
  • fr  transformationnalisme
  • en  transformational grammar
  • en  transformationalism

<Lingüística>

Definició
Gramàtica generativa que dona compte dels processos sintàctics mitjançant regles transformacionals.
gramàtica generativotransformacional gramàtica generativotransformacional

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  gramàtica generativotransformacional, n f
  • ca  gramàtica generativa transformacional, n f sin. compl.
  • ca  gramàtica transformacional, n f sin. compl.
  • es  gramática generativa transformacional
  • es  gramática generativo-transformacional
  • es  gramática transformacional
  • fr  grammaire générative et transformationnelle
  • fr  grammaire générative-transformationnelle
  • fr  grammaire transformationnelle
  • en  generative transformational grammar
  • en  transformational grammar
  • en  transformational-generative grammar

<Lingüística>

Definició
Gramàtica generativa que combina el mecanisme de la generació amb el de les regles transformacionals, a partir de les quals s'estableixen diversos nivells o estructures.
gramàtica històrica gramàtica històrica

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gramàtica històrica, n f
  • ca  lingüística històrica, n f
  • ca  lingüística diacrònica, n f sin. compl.
  • es  gramática histórica
  • es  lingüística diacrónica
  • es  lingüística histórica
  • fr  grammaire historique
  • fr  linguistique diachronique
  • fr  linguistique historique
  • en  diachronic linguistics
  • en  historical grammar
  • en  historical linguistics

<Lingüística>

Definició
Branca de la lingüística que estudia els canvis que s'esdevenen en un sistema lingüístic al llarg del temps.
gramàtica històrica gramàtica històrica

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  gramàtica històrica, n f
  • ca  lingüística diacrònica, n f sin. compl.
  • ca  lingüística històrica, n f sin. compl.
  • es  gramática histórica
  • es  lingüística diacrónica
  • es  lingüística histórica
  • fr  grammaire historique
  • fr  linguistique diachronique
  • fr  linguistique historique
  • en  diachronic linguistics
  • en  historical grammar
  • en  historical linguistics

<Lingüística>

Definició
Branca de la lingüística que estudia els canvis lingüístics experimentats al llarg del temps per una llengua en particular o per les llengües en general.