Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tra�ll" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca bressol de viatge, n m
- ca llit de viatge, n m
- es cuna de viaje, n f
- es cuna plegable, n f sin. compl.
- fr lit pliant, n m
- pt berço de viagem, n m
- en travel cot, n
<Grans Magatzems > Seccions > Nadons i puericultura>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cap d'olla, n m
- ca cap d'olla comú, n m sin. compl.
- ca cap d'olla d'aleta llarga, n m sin. compl.
- ca cap d'olla negre, n m sin. compl.
- ca cap d'olla negre d'aleta llarga, n m sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca capdolla, n m var. ling.
- nc Globicephala melas
- auct (Traill 1809)
- cod PIW
- es calderón común
- fr globicéphale commun
- en long-finned pilot whale
<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>
Nota
- Sobre la denominació cap d'olla, vegeu també: Jordi LLEONART, "Els mamífers marins i els seus noms". Terminàlia (2012), núm. 5, p. 7-25. <revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/article/view/60602/pdf_333>
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cap d'olla, n m
- ca cap d'olla comú, n m sin. compl.
- ca cap d'olla d'aleta llarga, n m sin. compl.
- ca cap d'olla negre, n m sin. compl.
- ca cap d'olla negre d'aleta llarga, n m sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca capdolla, n m var. ling.
- nc Globicephala melas
- auct (Traill 1809)
- cod PIW
- es calderón común
- fr globicéphale commun
- en long-finned pilot whale
<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>
Nota
- Sobre la denominació cap d'olla, vegeu també: Jordi LLEONART, "Els mamífers marins i els seus noms". Terminàlia (2012), núm. 5, p. 7-25. <revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/article/view/60602/pdf_333>
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca catàleg turístic, n m
- es catálogo de viajes, n m
- fr brochure touristique, n f
- fr dépliant touristique, n m
- en brochure, n
- en tourist brochure, n
- en travel brochure, n
- de Reisebroschüre, n f
<Turisme > Organització i intermediació de viatges>
Definició
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca clau de biga, n m
- es clavo trabal
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
Definició
<Jocs>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cuca viatgera, n f
- es autoestopista
- es bicho viajero
- es travel bug
- es trotamundos
- fr travel bug
- en travel bug
- en TB sigla
<Jocs>
Definició
<Lleure>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cuca viatgera, n f
- es autoestopista
- es bicho viajero
- es travel bug
- es trotamundos
- fr travel bug
- en travel bug
- en TB sigla
<Lleure>
Definició
<Transports > Transport ferroviari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cursa del pistó, n f
- es carrera del pistón
- fr course du piston
- en piston travel
- en stroke of piston
<Transport ferroviari>
Definició
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca despeses de viatge, n f pl
- es gastos de viaje, n m pl
- en travel expenses, n pl
<Gestió universitària > Mobilitat / Mobility>
<Esport > Gimnàstica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 5)
ISBN 84-7739-219-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca desplaçament, n m
- es desplazamiento
- fr transport
- en travel
<Esport > Gimnàstica>
Definició
Nota
- El desplaçament pot ser endavant, enrere o lateral, segons el sentit de la progressió i la posició del gimnasta respecte de l'aparell.
