Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "trencadura" dins totes les àrees temàtiques

marcatraça marcatraça

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  marcatraça, n m
  • ca  traçadora, n f sin. compl.
  • es  marcahuella
  • es  trazador
  • fr  machine à tracer les pistes
  • fr  traceur
  • en  mechanical track-maker

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>

Definició
Aparell arrossegat per un vehicle que serveix per a marcar les traces dels circuits d'esquí nòrdic en la tècnica clàssica.
material trencadís material trencadís

<Enginyeria industrial. Indústria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  material trencadís, n m
  • es  material quebradizo

<Enginyeria industrial. Indústria>

material trencadís material trencadís

<Indústria. Energia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Enginyeria industrial: Mecànica, termodinàmica: català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Politècnica de Catalunya, 1998. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-8497-468-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  material trencadís, n m
  • es  material quebradizo, n m

<Enginyeria industrial: Mecànica i Termodinàmica>

matriu de trepar matriu de trepar

<Maquinària de la pell>, <Maquinària tèxtil>, <Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  matriu de trepar, n f
  • ca  trepadora, n f
  • ca  trepant, n m
  • ca  trossell, n m sin. compl.
  • es  trepante
  • es  troquel
  • fr  emporte-pièce
  • en  die

<Indústria > Indústria de la pell > Maquinària de la pell>, <Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Maquinària tèxtil>, <Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

melgó melgó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  melgó, n m
  • ca  melgó truncat, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  userda borda, n f alt. sin.
  • nc  Medicago truncatula Gaertn.
  • nc  Medicago tribuloides Desr. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  melgó, n m
  • ca  melgó truncat, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  userda borda, n f alt. sin.
  • nc  Medicago truncatula Gaertn.
  • nc  Medicago tribuloides Desr. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mill de sol, n m
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  grana dura, n f alt. sin.
  • ca  granadura, n f alt. sin.
  • ca  herba de desfer les pedres dels ronyons, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ull del sol, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de les pedres, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba del granet, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  mill, n m alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  mill del sol, n m alt. sin.
  • ca  mill gruà, n m alt. sin.
  • ca  mill roquer, n m alt. sin.
  • ca  mill solar, n m alt. sin.
  • ca  millet del sol, n m alt. sin.
  • ca  planta per al mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te de camí, n m alt. sin.
  • ca  te de gra, n m alt. sin.
  • ca  te de Miranda, n m alt. sin.
  • ca  te del sol, n m alt. sin.
  • ca  herba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  migronà, n m var. ling.
  • ca  milagrosa, n f var. ling.
  • ca  mill-del-sol, n m var. ling.
  • nc  Lithospermum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

mill de sol mill de sol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mill de sol, n m
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  grana dura, n f alt. sin.
  • ca  granadura, n f alt. sin.
  • ca  herba de desfer les pedres dels ronyons, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ull del sol, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de les pedres, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba del granet, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  mill, n m alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  mill del sol, n m alt. sin.
  • ca  mill gruà, n m alt. sin.
  • ca  mill roquer, n m alt. sin.
  • ca  mill solar, n m alt. sin.
  • ca  millet del sol, n m alt. sin.
  • ca  planta per al mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te de camí, n m alt. sin.
  • ca  te de gra, n m alt. sin.
  • ca  te de Miranda, n m alt. sin.
  • ca  te del sol, n m alt. sin.
  • ca  herba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  migronà, n m var. ling.
  • ca  milagrosa, n f var. ling.
  • ca  mill-del-sol, n m var. ling.
  • nc  Lithospermum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

mill de sol petit mill de sol petit

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mill de sol petit, n m
  • ca  esperó de gat, n m sin. compl.
  • ca  esperons de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  granadura, n f alt. sin.
  • ca  mill del sol, n m alt. sin.
  • ca  mill del sol petit, n m alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  mill-del-sol petit, n m var. ling.
  • nc  Lithospermum arvense L.
  • nc  Buglossoides arvensis (L.) I.M. Johnst. sin. compl.

<Botànica > boraginàcies>

mill de sol petit mill de sol petit

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mill de sol petit, n m
  • ca  esperó de gat, n m sin. compl.
  • ca  esperons de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  granadura, n f alt. sin.
  • ca  mill del sol, n m alt. sin.
  • ca  mill del sol petit, n m alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  mill-del-sol petit, n m var. ling.
  • nc  Lithospermum arvense L.
  • nc  Buglossoides arvensis (L.) I.M. Johnst. sin. compl.

<Botànica > boraginàcies>