Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tresor" dins totes les àrees temàtiques

armari mirall armari mirall

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  armari mirall, n m
  • ca  armari de lluna, n m sin. compl.
  • ca  armari trèmol, n m sin. compl.
  • ca  trèmol, n m sin. compl.
  • es  armario de luna, n m
  • fr  armoire à glace, n m
  • en  mirror door cabinet, n
  • eu  armairu ispiludun, n

<Fusteria > Mobles>

assessor assessor

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assessor, n m
  • es  asesor

<Història del dret>

Definició
Adjunt lletrat d'un oficial de jurisdicció llec.

Nota

  • Àmbit: Països Catalans
  • La majoria dels oficis amb una jurisdicció poc o molt extensa podien recaure en persones sense formació jurídica, cosa que feia necessari que llurs actuacions judicials fossin aconsellades i legalitzades per un jurista. En certa manera, el mateix rei i el seu representant general ordinari, el lloctinent general, tenien com a assessors els alts oficials de la cancelleria i els doctors i jutges de cort de l'Audiència, si bé els primers eren, per llei, pròpiament els encarregats de l'exercici ordinari de la jurisdicció reial. Els assessors del lloctinent, en la seva condició de capità general, i els del lloctinent de mestre racional i del batlle general, en l'àmbit del Reial Patrimoni, integraven juntament amb aquests oficials les corts respectives. Eren importants els assessors dels portantveus de general governador de Catalunya i dels comtats del Rosselló i la Cerdanya; el del primer passava a presidir els doctors de l'Audiència, en lloc del canceller, i el regent, la cancelleria, en cas de vice regia, durant les vacants reals o virtuals de la lloctinència. També l'altre interlocutor en el sistema pactista, la Diputació del General, tenia assessors per a l'exercici de les seves competències jurisdiccionals, tant el consistori dels diputats generals com els diputats locals. Igualment en tenien els barons en les seves corts i els municipis importants per a auxiliar els regidors i administradors en les funcions judicials que els corresponguessin. Tenien un particular relleu els assessors dels jutges reials locals: veguers, sotsveguers, i batlles i sotsbatlles de poblacions reials. Els dels primers, que en realitat feien molts actes de jurisdicció a títol propi, eren anomenats per aquest motiu jutges (reials) ordinaris de la vegueria respectiva. A la de Barcelona, el prior dels advocats escollia quatre juristes dels que exercien a la ciutat perquè actuessin com a assessors -dos del veguer i dos del batlle- en les causes que s'iniciessin cada setmana. Tots els advocats matriculats a Barcelona s'havien de succeir així com a assessors en qualitat de setmaners. En virtut de diverses normes, la intervenció de l'assessor era preceptiva, tant en les corts reials com en les de baró, en les causes civils, en grau d'apel·lació, i en quasi totes les actuacions de caràcter criminal, en particular, per a dictar provisions de captura i atorgar remissions, composicions i commutacions de penes.
assessor | assessora assessor | assessora

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>

  • ca  assessor | assessora, n m, f
  • ca  jutge de mà | jutge de mà, jutgessa de mà, n m, f sin. compl.
  • ca  jutge de terra | jutge de terra, jutgessa de terra, n m, f sin. compl.
  • es  asesor
  • es  juez de tierra
  • fr  assesseur
  • fr  juge de terre
  • en  floor judge
  • en  ground judge
  • en  piste judge

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definició
Oficial encarregat de vigilar la materialitat dels tocats i altres accions dels tiradors, com ara l'ús indegut de la mà no armada i els tocats fets a terra, a fi de prendre una decisió amb l'àrbitre en cas de ser requerit a fer-ho.
assessor | assessora assessor | assessora

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  assessor | assessora, n m, f
  • ca  consultor | consultora, n m, f sin. compl.
  • es  asesor
  • es  consultor
  • fr  conseiller
  • fr  consultant
  • en  adviser
  • en  consultant

<Auditoria i comptabilitat > Professionals>

assessor | assessora assessor | assessora

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  assessor | assessora, n m, f
  • es  asesor
  • en  adviser

<Economia i empresa>

Definició
Persona normalment externa a una empresa encarregada de prestar assessorament regularment durant un període de temps determinat.
assessor | assessora assessor | assessora

<Treball > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  assessor | assessora, n m, f
  • ca  conseller | consellera, n m, f
  • ca  consultor | consultora, n m, f
  • es  asesor
  • es  consejero
  • es  consejero
  • es  consultor
  • fr  conseiller
  • fr  conseiller
  • fr  consultant
  • en  adviser
  • en  adviser
  • en  consultant
  • en  consultant

<Treball > Ocupacions>

Definició
Persona que assisteix els seus clients, els aconsella en temes diversos i els proposa solucions tenint en compte conceptes teòrics, aplicacions tecnològiques i coneixements especialitzats.
assessor -a assessor -a

<Lleure > Filatèlia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  assessor -a, n m, f
  • es  asesor

<Lleure > Filatèlia>

Definició
Persona entesa que informa i aconsella en matèria filatèlica, especialment en la compra i venda de segells.
asterixi asterixi

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  asterixi, n f
  • ca  tremolor d'esbatec, n m sin. compl.
  • ca  tremolor hepàtic, n m sin. compl.
  • es  asterixis, n f
  • es  temblor aleteante, n m
  • en  asterixis
  • en  flapping tremor

<Fisioteràpia > Semiologia > Signes>

Definició
Tremolor produït per relaxacions musculars involuntàries, breus, transitòries i arrítmiques que provoquen la pèrdua momentània del to postural.

Nota

  • 1. L'asterixi es produeix sobretot a les mans, però també es pot localitzar a la llengua i als peus.
  • 2. L'asterixi es presenta freqüentment en el coma hepàtic.
barra barra

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  barra, n f
  • es  barra, n f
  • fr  bar, n m
  • fr  comptoir, n m
  • en  bar, n
  • en  counter, n
  • de  Bar, n f
  • de  Theke, n f
  • de  Tresen, n m

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició
Taulell d'un bar on se serveixen menjars i begudes per a ésser consumits allà mateix.
bresar bresar

<Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bresar, v tr
  • es  brasear
  • es  bresar
  • es  bresear
  • fr  braiser
  • en  braise, to
  • en  braize, to

<Procediments culinaris>

Definició
Coure un aliment, generalment peces senceres de carn, en una bresera o en una cassola similar.