Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "trespeus" dins totes les àrees temàtiques

bromus d'Hongria

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bromus d'Hongria, n m
ca bromus inerme, n m
es bromo de Hungría
es bromo inerme
es cebadilla perenne
fr brome d'Hongrie
fr brome inerme
fr brome sans arêtes
it bromo d'Ungheria
it bromo inerme
it bromo ungerese
en awnless brome
en awnless bromegrass
en Hungarian bromegrass
de grannenlose Trespe
de Queckentrespe
de ungarische Trespe
de Weidegrass
nc Bromus inermis

<Botànica>

herba de les patarrugues

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba de les patarrugues, n f
ca herba de les berrugues, n f alt. sin.
ca herba de llet, n f alt. sin.
ca herba dolenta, n f alt. sin.
ca llet de bruixa, n f alt. sin.
ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lletera de fulla estreta, n f alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleteresa de fulla estreta, n f alt. sin.
ca lleteresa de fulla prima, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca lleteroles, n f pl alt. sin.
ca lletons, n m pl alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca lletreres, n f pl alt. sin.
ca lletreres menudes, n f pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca lleitresa, n f var. ling.
ca llertresa, n f var. ling.
ca llet de Santa Tresa, n f var. ling.
ca llet de treses, n f var. ling.
ca lletdetresa, n f var. ling.
ca lletetreses, n f pl var. ling.
ca llettresa, n f var. ling.
ca llitresa, n f var. ling.
nc Euphorbia cyparissias L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa», d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.

herba de les patarrugues

<Ciències de la vida>

ca herba de les patarrugues, n f
ca herba de les berrugues, n f alt. sin.
ca herba de llet, n f alt. sin.
ca herba dolenta, n f alt. sin.
ca llet de bruixa, n f alt. sin.
ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lletera de fulla estreta, n f alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleteresa de fulla estreta, n f alt. sin.
ca lleteresa de fulla prima, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca lleteroles, n f pl alt. sin.
ca lletons, n m pl alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca lletreres, n f pl alt. sin.
ca lletreres menudes, n f pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca lleitresa, n f var. ling.
ca llertresa, n f var. ling.
ca llet de Santa Tresa, n f var. ling.
ca llet de treses, n f var. ling.
ca lletdetresa, n f var. ling.
ca lletetreses, n f pl var. ling.
ca llettresa, n f var. ling.
ca llitresa, n f var. ling.
nc Euphorbia cyparissias L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa», d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.

trenes de base quadrada

<Imatge personal > Perruqueria>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca trenes de base quadrada, n f pl
es trenzas africanas de caja, n f
es trenzas boxeadoras, n f pl
es trenzas cuadradas, n f pl
es trenzas de caja, n f
fr box braids, n m pl
fr tresses en boîte, n f
en box braids, n pl

<Imatge personal > Perruqueria>

Definició

Pentinat d'origen africà consistent a dividir els cabells en seccions quadrades petites i fer una trena de tres badies amb els cabells de cada secció.