Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tribanar" dins totes les àrees temàtiques
<Filosofia del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca tribunal, n m
- es tribunal, n m
<Filosofia del dret>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca tribunal, n m
- es tribunal
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
S'acostuma a reservar el nom de tribunal als òrgans col·legiats integrats per magistrats, mentre que el tribunal unipersonal se l'acostuma a designar amb el nom de jutjat.
Aquesta funció jurisdiccional s'exerceix en l'ordre penal, civil, laboral, militar, eclesiàstic, administratiu i en altres de creació més recent que ha comportat l'aparició de nous furs autonòmics (tribunals superiors de justícia), nacionals (fonamentalment econòmics), comunitaris (tribunals de les comunitats europees) i internacionals (tribunal internacional de justícia de la Haia).
A l'Estat espanyol el Tribunal Constitucional és l'intèrpret suprem de la Constitució espanyola i l'òrgan superior en matèria de garanties constitucionals (Llei orgànica del Tribunal Constitucional); el Tribunal Suprem, de jurisdicció nacional, és l'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres excepte en matèria de garanties constitucionals (Llei orgànica del poder judicial [LOPJ]), i els tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes són els màxims òrgans judicials en àmbit territorial de cada comunitat autònoma, sense greuge de la jurisdicció reservada al Tribunal Suprem (LOPJ).
La LOPJ (modificada per la Llei orgànica 19/2003, del 23 de desembre) i la Llei 38/1988, del 28 de desembre, de demarcació i planta judicial, a més d'altres lleis orgàniques que en modifiquen aspectes parcials regulen, a l'Estat espanyol, el poder judicial i l'exercici de la potestat jurisdiccional. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya té jurisdicció en tot l'àmbit territorial català.
Els tribunals ordinaris tenen atribuïda la jurisdicció ordinària per al coneixement de determinats assumptes, a diferència dels tribunals especials; els jutjats de pau s'han de constituir en municipis on no hi ha tribunals d'instrucció ni de primera instància; el tribunal d'instrucció s'ocupa fonamentalment d'alguns assumptes penals; el tribunal de primera instància és el que coneix per primer cop en l'ordre civil; el tribunal d'apel·lació, ad quem, (a l'Estat espanyol són les audiències provincials; l'Audiència Nacional, els tribunals superiors de justícia; el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional), és el que, en alçada, coneix en segona instància de les resolucions de l'altre tribunal inferior a quo; el Tribunal de Cassació, per un procediment especial i suprem, coneix dels afers en els recursos de cassació davant infraccions procedimentals en sentències i resolucions d'assumptes civils.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca tribunal, n m
- es tribunal
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Religió > Cristianisme > Catolicisme>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca tribunal apostòlic, n m
- es tribunal apostólico
- en Congregation of the Holy Office
<Religió > Cristianisme > Catolicisme>
<Dret>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca tribunal arbitral, n m
- es tribunal arbitral
- fr tribunal arbitral
- fr tribunal d'arbitrage
- en arbitral court
- en arbitral tribunal
<Dret>
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca tribunal arbitral, n m
- es tribunal arbitral, n m
<Dret internacional>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca tribunal arbitral, n m
- es tribunal arbitral
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El tribunal arbitral resol una determinada controvèrsia mitjançant el laude arbitral, resolució que és vinculant. El tribunal està conformat per un o diversos àrbitres, sempre que siguin un nombre imparell, tal com disposa l'article 12 de la Llei 60/2003, del 23 de desembre, de l'arbitratge, de l'Estat. Les parts són les que decideixen el nombre d'àrbitres de manera independent, i si no hi ha acord es designa un únic àrbitre.
Els àrbitres han de ser persones naturals que gaudeixin del ple exercici de llurs drets civils, sempre que no ho impedeixi la legislació a la qual poden estar sotmeses en exercici de llur professió, tal com disposa l'article 13 de la llei. L'article 14 estableix que les parts també poden encomanar l'administració d'arbitratge i la designació d'àrbitres a corporacions de dret públic i a entitats públiques que duguin a terme aquestes funcions arbitrals, o a associacions i a entitats sense ànim de lucre en els estatuts de les quals hi hagin fixades funcions arbitrals.
Els articles següents de la citada llei disposen com s'han de designar els àrbitres, com aquests han d'acceptar aquesta activitat, els motius d'abstenció i recusació, així com el procediment de recusació, la falta o la impossibilitat d'exercici de llurs funcions, la possibilitat que un àrbitre sigui substituït i la responsabilitat dels àrbitres i de les institucions arbitrals.
S'han de tractar les parts amb igualtat, i tant els àrbitres, com les parts, com les institucions arbitrals estan obligats a guardar confidencialitat sobre les informacions que vagin coneixent a partir de les actuacions arbitrals, segons fixa l'article 24 de la Llei d'arbitratge.
Les parts poden triar el procediment al qual s'han d'ajustar els àrbitres en llurs actuacions i, si no s'arriba a un acord, els àrbitres, atenent a la regulació, són els qui han de dirigir aquest arbitratge, el que comprèn les facultats de decidir sobre l'admissibilitat, pertinença i utilitat de les proves, la pràctica d'aquestes, fins i tot d'ofici, i llur valoració (article 25 de la llei). Les parts també poden decidir lliurement el lloc en què s'ha de dur a terme l'arbitratge, el qual, per manca d'acord, pot ser determinat pel tribunal, segons les circumstàncies del cas i la conveniència de les parts, tal com determina l'article 26 de la llei esmentada.
En virtut de la disposició 34 de la citada norma, el tribunal arbitral ha de resoldre en equitat, si les parts l'han autoritzat d'una manera expressa. Tot i així, i sense perjudici d'allò explicat, quan l'arbitratge és d'àmbit internacional els àrbitres han de decidir la controvèrsia de conformitat amb les normes jurídiques triades per les parts; i s'entén que tota indicació feta pel dret o l'ordenament jurídic d'un estat determinat fa referència al dret substantiu d'aquest i no a les normes de conflicte de lleis de les quals disposa.
L'article 35 i següents de la Llei d'arbitratge relatius al laude arbitral estableixen que, quan hi hagi més d'un àrbitre, la decisió definitiva s'adopta per majoria. Les parts també poden arribar a un acord que acabi, completament o de manera parcial, amb la controvèrsia, i el poden fer constar en un laude.
Per acabar, els tribunals arbitrals resolen mitjançant un sol laude o els laudes parcials que considerin necessaris. Els laudes han de constar per escrit i els àrbitres els han de signar; i també, si ho volen, hi poden fer constar la inclinació de llur vot. A més a més, el laude ha de ser motivat, i hi ha de constar la data de la resolució i el lloc on s'ha dut a terme. El laude arbitral té efecte de cosa jutjada i es pot executar de manera forçosa per mitjà dels tribunals ordinaris. - V. t.: àrbitre n m, f
- V. t.: laude arbitral n m
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca tribunal arbitral, n m
- es tribunal arbitral, n m
<04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR>
Definició
Nota
- El tribunal arbitral està conformat per un o diversos àrbitres, sempre que sigui un nombre imparell.
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca Tribunal Arbitral de Barcelona, n m
- ca TAB, n m sigla
- es Tribunal Arbitral de Barcelona, n m
- es TAB, n m sigla
- en Barcelona Arbitration Court, n
<04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 02.Organismes i institucions>
Definició
Nota
- El TAB va ser constituït l'any 1989 per l'Associació Catalana per a l'Arbitratge, entitat integrada per l'Associació de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, l' Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), l'Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya i el Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya (CICAC).
<Dret constitucional>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Tribunal Constitucional, n m
- es Tribunal Constitucional
- fr Tribunal Constitutionnel
- en Constitutional Court
<Dret constitucional>
