Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "trist" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrelleta, n f
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agrella graminera, n f alt. sin.
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca agrelles de bosc, n f pl alt. sin.
- ca agrelles fines, n f pl alt. sin.
- ca agrelletes, n f pl alt. sin.
- ca agret, n m alt. sin.
- ca agreta, n f alt. sin.
- ca agretes, n f pl alt. sin.
- ca agretes petites, n f pl alt. sin.
- ca romes, n f pl alt. sin.
- ca sang de Crist, n f alt. sin.
- ca sang de Jesucrist, n f alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagrella borda, n f alt. sin.
- ca vinagrelles, n f pl alt. sin.
- ca vinagreta, n f alt. sin.
- ca vinagretes, n f pl alt. sin.
- ca agriguella, n f var. ling.
- ca agrilles fines, n f pl var. ling.
- nc Rumex acetosella L.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrelleta, n f
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agrella graminera, n f alt. sin.
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca agrelles de bosc, n f pl alt. sin.
- ca agrelles fines, n f pl alt. sin.
- ca agrelletes, n f pl alt. sin.
- ca agret, n m alt. sin.
- ca agreta, n f alt. sin.
- ca agretes, n f pl alt. sin.
- ca agretes petites, n f pl alt. sin.
- ca romes, n f pl alt. sin.
- ca sang de Crist, n f alt. sin.
- ca sang de Jesucrist, n f alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagrella borda, n f alt. sin.
- ca vinagrelles, n f pl alt. sin.
- ca vinagreta, n f alt. sin.
- ca vinagretes, n f pl alt. sin.
- ca agriguella, n f var. ling.
- ca agrilles fines, n f pl var. ling.
- nc Rumex acetosella L.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquemil·la alpina, n f
- ca herba de les cinc fulles, n f alt. sin.
- ca herba del Sant Crist, n f alt. sin.
- ca herba desinflamatòria, n f alt. sin.
- ca peu de Crist, n m alt. sin.
- ca peu de rei, n m alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca te de roca, n m alt. sin.
- ca tè, n m var. ling.
- nc Alchemilla gr. alpina L.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquemil·la alpina, n f
- ca herba de les cinc fulles, n f alt. sin.
- ca herba del Sant Crist, n f alt. sin.
- ca herba desinflamatòria, n f alt. sin.
- ca peu de Crist, n m alt. sin.
- ca peu de rei, n m alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca te de roca, n m alt. sin.
- ca tè, n m var. ling.
- nc Alchemilla gr. alpina L.
<Botànica > rosàcies>
<Mobles>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca andròmina, n f
- ca enderga, n f
- ca trast, n m
- es cachivache
- es chisme
- es trasto
- en piece of junk
- en piece of lumber
<Mobles>
Nota
- Registre col·loquial.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca cap de reina, n m alt. sin.
- ca cendrosa, n f alt. sin.
- ca collcolom, n m alt. sin.
- ca colomets, n m pl alt. sin.
- ca colomina, n f alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca fumària, n f alt. sin.
- ca fumària oficinal, n f alt. sin.
- ca fumaterra, n f alt. sin.
- ca fumdeterra, n f alt. sin.
- ca fumera, n f alt. sin.
- ca fumusterra, n f alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca gallarets, n m pl alt. sin.
- ca gallgallaret, n m alt. sin.
- ca herba de colom, n f alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de fum, n f alt. sin.
- ca herba dels innocents, n f alt. sin.
- ca julivert bord, n m alt. sin.
- ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
- ca mataconill, n m/f alt. sin.
- ca peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca ponedora, n f alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca sang de Crist, n f alt. sin.
- ca fum de terra, n f var. ling.
- ca fumilisterra, n f var. ling.
- ca fumisterra, n f var. ling.
- ca fumisterre, n f var. ling.
- ca fumisterri, n f var. ling.
- ca fumulterra, n f var. ling.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca gallerets, n m pl var. ling.
- ca gallgalleret, n m var. ling.
- ca jolivert bord, n m var. ling.
- ca serri musteli, n m var. ling.
- ca serri musterri, n m var. ling.
- ca terri mus-terri, n m var. ling.
- nc Fumaria officinalis L.
<Botànica > papaveràcies>
Nota
-
1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca cap de reina, n m alt. sin.
- ca cendrosa, n f alt. sin.
- ca collcolom, n m alt. sin.
- ca colomets, n m pl alt. sin.
- ca colomina, n f alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca fumària, n f alt. sin.
- ca fumària oficinal, n f alt. sin.
- ca fumaterra, n f alt. sin.
- ca fumdeterra, n f alt. sin.
- ca fumera, n f alt. sin.
- ca fumusterra, n f alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca gallarets, n m pl alt. sin.
- ca gallgallaret, n m alt. sin.
- ca herba de colom, n f alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de fum, n f alt. sin.
- ca herba dels innocents, n f alt. sin.
- ca julivert bord, n m alt. sin.
- ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
- ca mataconill, n m/f alt. sin.
- ca peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca ponedora, n f alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca sang de Crist, n f alt. sin.
- ca fum de terra, n f var. ling.
- ca fumilisterra, n f var. ling.
- ca fumisterra, n f var. ling.
- ca fumisterre, n f var. ling.
- ca fumisterri, n f var. ling.
- ca fumulterra, n f var. ling.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca gallerets, n m pl var. ling.
- ca gallgalleret, n m var. ling.
- ca jolivert bord, n m var. ling.
- ca serri musteli, n m var. ling.
- ca serri musterri, n m var. ling.
- ca terri mus-terri, n m var. ling.
- nc Fumaria officinalis L.
<Botànica > papaveràcies>
Nota
-
1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca assaig de torsió, n m
- es ensayo de torsión, n m
- fr essai à la torsion, n m
- en torsional test, n
- en twist test, n
- de Torsionversuch, n m
- de Verdrehversuch, n m
<Enginyeria>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca assots de Crist, n m pl
- ca assots de monja, n m pl alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca gitanes, n f pl alt. sin.
- ca moc d'indiot, n m alt. sin.
- ca moc de gall, n m alt. sin.
- ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca papagais, n m pl alt. sin.
- ca velluter, n m alt. sin.
- ca vellutera, n f alt. sin.
- ca vellutets, n m pl alt. sin.
- ca velluts, n m pl alt. sin.
- ca bellutets, n m pl var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca papegalls, n m pl var. ling.
- ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
- nc Amaranthus tricolor L.
<Botànica > amarantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca assots de Crist, n m pl
- ca assots de monja, n m pl alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca gitanes, n f pl alt. sin.
- ca moc d'indiot, n m alt. sin.
- ca moc de gall, n m alt. sin.
- ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca papagais, n m pl alt. sin.
- ca velluter, n m alt. sin.
- ca vellutera, n f alt. sin.
- ca vellutets, n m pl alt. sin.
- ca velluts, n m pl alt. sin.
- ca bellutets, n m pl var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca papegalls, n m pl var. ling.
- ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
- nc Amaranthus tricolor L.
<Botànica > amarantàcies>
