Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "trist" dins totes les àrees temàtiques

fons d'inversió mobiliària fons d'inversió mobiliària

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  fons d'inversió mobiliària, n m
  • ca  FIM, n m sigla
  • es  fondo de inversión mobiliaria
  • es  FIM sigla
  • fr  fonds commun de placement
  • fr  FCP sigla
  • en  securities investment trust

<Mercats financers > Actius financers>

Definició
Fons d'inversió que inverteix el capital en valors mobiliaris i no té un venciment màxim de cartera.

Nota

  • Generalment els fons d'inversió mobiliària inverteixen en accions, obligacions i fons públics.
fons fiduciari fons fiduciari

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  fons fiduciari, n m
  • es  fondo fiduciario
  • fr  fonds en fiducie
  • fr  fonds fiduciaire
  • it  fondo fiduciario
  • en  trust fund
  • ar  صندوق استئماني

<Àmbits de cooperació i conflicte>

Definició
Fons format per recursos lliurats voluntàriament a una entitat fiduciària, generalment una organització internacional o una organització no governamental, perquè els gestioni al servei d'unes finalitats específiques.

Nota

  • Hi ha fons fiduciaris per a tot tipus de finalitats, com per exemple fons per a víctimes de certs casos greus de violació de drets humans, per a combatre el canvi climàtic, o per a activitats de cooperació al desenvolupament.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  forcadella, n f
  • ca  panissalla, n f sin. compl.
  • ca  pota de gall, n f sin. compl.
  • ca  albellatge violaci, n m alt. sin.
  • ca  panissola borda, n f alt. sin.
  • ca  peu de Crist, n m alt. sin.
  • ca  peu de poll, n m alt. sin.
  • ca  pota de gallina, n f alt. sin.
  • ca  serreig de paraigües, n m alt. sin.
  • ca  xereix, n m alt. sin.
  • ca  xereix aferradís, n m alt. sin.
  • ca  xereix d'espiga, n m alt. sin.
  • ca  cerreig de paraigües, n m var. ling.
  • ca  cerreig pateta de perdiu, n m var. ling.
  • ca  xerreix, n m var. ling.
  • ca  xerreix d'espiga, n m var. ling.
  • nc  Digitaria sanguinalis (L.) Scop.
  • nc  Panicum sanguinale L. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

forcadella forcadella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  forcadella, n f
  • ca  panissalla, n f sin. compl.
  • ca  pota de gall, n f sin. compl.
  • ca  albellatge violaci, n m alt. sin.
  • ca  panissola borda, n f alt. sin.
  • ca  peu de Crist, n m alt. sin.
  • ca  peu de poll, n m alt. sin.
  • ca  pota de gallina, n f alt. sin.
  • ca  serreig de paraigües, n m alt. sin.
  • ca  xereix, n m alt. sin.
  • ca  xereix aferradís, n m alt. sin.
  • ca  xereix d'espiga, n m alt. sin.
  • ca  cerreig de paraigües, n m var. ling.
  • ca  cerreig pateta de perdiu, n m var. ling.
  • ca  xerreix, n m var. ling.
  • ca  xerreix d'espiga, n m var. ling.
  • nc  Digitaria sanguinalis (L.) Scop.
  • nc  Panicum sanguinale L. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

ginjoler de Palestina ginjoler de Palestina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  ginjoler de Palestina, n m
  • ca  ginjoler espina de Crist, n m
  • es  azufaifo de Palestina, n m
  • fr  épine du Christ, n f
  • fr  jujubier de Palestine, n m
  • fr  jujubier épine du Christ, n m
  • en  Christ's thorn jujube, n
  • nc  Ziziphus spina-christi

<Botànica>

Definició
Arbust de la família de les ramnàcies.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 5)
ISBN 84-7739-219-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gir, n m
  • es  giro
  • fr  tour
  • en  turn
  • en  twist

<Esport > Gimnàstica>

Definició
Rotació al voltant d'un eix del gimnasta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>

  • ca  gir, n m
  • es  tirabuzón
  • fr  tour
  • en  twist

<Esport > Esports aquàtics > Natació artística>

Definició
Moviment bàsic consistent a fer una volta entorn de l'eix longitudinal del propi cos en posició vertical, amb la superfície de l'aigua entre els malucs i els turmells.
gir gir

<10 Esports aquàtics > 02 Natació artística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  gir, n m
  • es  tirabuzón, n m
  • fr  tour, n m
  • en  twist, n

<Esport > 10 Esports aquàtics > 02 Natació artística>

Definició
Moviment bàsic consistent a fer una volta entorn de l'eix longitudinal del propi cos en posició vertical, amb la superfície de l'aigua entre els malucs i els turmells.
gir gir

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  gir, n m
  • ca  rotació, n f
  • es  giro, n m
  • es  rotación, n f
  • fr  rotation, n f
  • fr  tour, n m
  • en  rotation, n
  • en  spin, n
  • en  twist, n

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Moviment sense desplaçament d'un esportista executat al voltant d'un eix del propi cos.

Nota

  • Per exemple, en surf de neu els girs bàsics són de 180, 360, 540, 720 i 900°, i en twirling els girs s'executen mentre el bastó és a l'aire. A més, en gimnàstica són girs el gir endins, el gir enfora, la tombarella i la volta; en salts, el tirabuixó; en patinatge artístic sobre gel i hoquei sobre gel, el canadenc; en rem, la ciavoga; en piragüisme, la ciavoga, i, en els esports d'hivern, la contrarotació.
gir argumental gir argumental

<Arts > Cinema>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  gir argumental, n m
  • ca  gir de guió, n m
  • es  giro argumental, n m
  • es  giro de guión, n m
  • en  plot twist, n

<Arts > Cinema>

Definició
Tècnica que consisteix a introduir un canvi radical o una sorpresa inesperada en el desenvolupament d'un argument d'una obra de ficció, especialment en una pel·lícula cinematogràfica però també en una obra literària