Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "trull" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI trol o troll?; trolejar, trollejar o trol·lejar?

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI trol o troll?; trolejar, trollejar o trol·lejar?
es (trol) trol, n m
es (trolejar) trolear, v tr
fr (trol) troll, n m
fr (trolejar) troller, v tr
en (trol) troll, n
en (trolejar) troll, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Xarxes socials>

Definició

Tant trol (nom masculí) com trolejar (verb transitiu) es consideren formes adequades, encara que corresponen a categories lèxiques diferents; en canvi, no es consideren adequades, per motius diversos, les formes *troll, *trollejar ni *trol·lejar.

- Un trol pot ser dues coses diferents:
(a) És una persona que busca generar polèmica a internet mitjançant la publicació de continguts provocatius o controvertits, sovint en forma de missatges a les xarxes socials.
(b) És el contingut deliberadament provocatiu o controvertit publicat per un trol a internet.
. En tots dos casos, l'equivalent castellà és trol; el francès, troll, i l'anglès, també troll.

- El verb trolejar fa referència a l'acció d'atacar una persona, un organisme o un fet o idea mitjançant la publicació a internet (sovint, les xarxes socials) d'un contingut deliberadament provocatiu o controvertit.
. L'equivalent castellà és trolear; el francès, troller, i l'anglès to troll.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Trol és una adaptació basada en la pronúncia de l'anglès troll, una forma presa amb sentit metafòric del verb de pesca to troll (en català, pescar amb curricà), que consisteix a pescar arrossegant un esquer des d'una embarcació en moviment; d'aquesta manera, es compara la publicació d'un contingut polèmic a la xarxa per a provocar els participants amb el llançament d'un esquer a mar.
. En l'adaptació al català, probablement també hi ha influït la similitud amb el substantiu d'origen nòrdic trol, associat generalment a personatges astuts i facinerosos.
(2) Trolejar és un verb derivat de trol, que és el nom adaptat en català per al significat de persona que provoca els altres a les xarxes socials; és una derivació paral·lela a casos com ara capità --> capitanejar, patró --> patronejar i tirà --> tiranejar.

En canvi, *troll, *trollejar i *trol·lejar presenten diversos inconvenients:
(1) *Troll, que és la forma anglesa original, té l'inconvenient d'induir en català a una mala pronúncia (paral·lela a moll o a toll). És considera preferible, per tant, recórrer a una adaptació de la grafia que respecti la pronúncia original.
(2) *Trollejar és un derivat de *troll, que presenta el mateix problema de pronúncia; a més, un cop acceptat trol, la grafia derivada amb doble ela deixa de tenir sentit.
(3) *Trol·lejar és un derivat del verb anglès to troll, probablement a partir de la forma de gerundi trolling. que recorre a la ela geminada per evitar la mala pronúncia indicada. Ara bé, un cop incorporada una forma des d'una altra llengua, la base per a tota la família de derivats que es creï ha de ser la forma pròpia (trol) i no altra vegada la forma original (troll). (Igual que de l'anglès football es va fer futbol i, a partir d'aquí, futbolista.)

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de trol i trolejar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Els trols: de la mitologia nòrdica a les xarxes socials, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/329/).

aglomerat continu

<Indústria del suro>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca aglomerat continu, n m
ca rull, n m sin. compl.
es aglomerado continuo
es rollo
fr rouleau
en washer

<Indústria > Indústria del suro>

botja

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja, n f
ca gaons, n m pl alt. sin.
ca gavó, n m alt. sin.
ca gavó rull, n m alt. sin.
ca motxa, n f alt. sin.
ca ugons, n m pl alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca gavó reüll, n m var. ling.
nc Ononis natrix L. subsp. crispa (L.) Font Quer et Marcos
nc Ononis crispa L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

botja

<Botànica>

ca botja, n f
ca gaons, n m pl alt. sin.
ca gavó, n m alt. sin.
ca gavó rull, n m alt. sin.
ca motxa, n f alt. sin.
ca ugons, n m pl alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca gavó reüll, n m var. ling.
nc Ononis natrix L. subsp. crispa (L.) Font Quer et Marcos
nc Ononis crispa L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

brossat

<Làctics>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca brossat, n m
ca brull, n m
ca brullo, n m
es requesón, n m
it ricotta, n f

<Làctics>

Definició

Producte lacti fresc elaborat amb xerigot, molt proteic, de textura agrumollada i sorrenca, de color blanc os, dolcenc, eixarreït, amb tocs torrats i recremats i molt poc greixós.

Nota

1. El brossat no és formatge, ja que no s'elabora amb llet sinó amb xerigot, el sèrum residual de les elaboracions formatgeres. Estrictament, s'elabora amb el xerigot obtingut en l'elaboració del formatge serrat de la Vall d'Aran o del formatge de tronxon.
2. La denominació catalana brossat és pròpia de la zona del Pirineu; la denominació brull, del sud del Principat i el País Valencià, i la denominació brullo és pròpia de les comarques centrals del País Valencià (la Safor, el Comtat, la Costera i la Vall d'Albaida).

espiga d'aigua

<Botànica>

ca espiga d'aigua, n f
ca espiga d'aigua crespa, n f alt. sin.
ca llapó fullat, n m alt. sin.
ca plantatge rull, n m alt. sin.
ca potamogèton cresp, n m alt. sin.
ca serrada, n f alt. sin.
ca serrada d'aigua, n f alt. sin.
ca aserrada, n f var. ling.
ca plantatge reüll, n m var. ling.
nc Potamogeton crispus L.

<Botànica > potamogetonàcies>

espiga d'aigua

<Ciències de la vida>

ca espiga d'aigua, n f
ca espiga d'aigua crespa, n f alt. sin.
ca llapó fullat, n m alt. sin.
ca plantatge rull, n m alt. sin.
ca potamogèton cresp, n m alt. sin.
ca serrada, n f alt. sin.
ca serrada d'aigua, n f alt. sin.
ca aserrada, n f var. ling.
ca plantatge reüll, n m var. ling.
nc Potamogeton crispus L.

<Botànica > potamogetonàcies>

lletsó de paret

<Ciències de la vida>

ca lletsó de paret, n m
ca lletsó fi, n m sin. compl.
ca cardets, n m pl alt. sin.
ca lletissó, n m alt. sin.
ca lletissons, n m pl alt. sin.
ca lletsó, n m alt. sin.
ca lletsó de cadernera, n m alt. sin.
ca lletsó de cameta de pardal, n m alt. sin.
ca lletsó de cardina, n m alt. sin.
ca lletsó de cingle, n m alt. sin.
ca lletsó de fulla de pic de pardal, n m alt. sin.
ca lletsó de marge, n m alt. sin.
ca lletsó de mur, n m alt. sin.
ca lletsó de pardalet, n m alt. sin.
ca lletsó de parreta, n m alt. sin.
ca lletsó de pastor, n m alt. sin.
ca lletsó de penya, n m alt. sin.
ca lletsó de perdigot, n m alt. sin.
ca lletsó de perdigoter, n m alt. sin.
ca lletsó de perdiu, n m alt. sin.
ca lletsó de perdiueta, n m alt. sin.
ca lletsó de pic, n m alt. sin.
ca lletsó menut, n m alt. sin.
ca lletsó petit, n m alt. sin.
ca lletsó rull, n m alt. sin.
ca lletsó rullet, n m alt. sin.
ca lletsó ver, n m alt. sin.
ca lletsons, n m pl alt. sin.
ca pic de pardalet, n m alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca allicsó, n m var. ling.
ca allissó, n m var. ling.
ca llacsó de paret, n m var. ling.
ca llacsó menut, n m var. ling.
ca llantaïm, n m var. ling.
ca llecsó, n m var. ling.
ca llecsons petits, n m pl var. ling.
ca llició, n m var. ling.
ca llicsió de pardalet, n m var. ling.
ca llicsó, n m var. ling.
ca llicsó de cameta de pardal, n m var. ling.
ca llicsó de fulla de pic de pardal, n m var. ling.
ca llicsó de marge, n m var. ling.
ca llicsó de pardalet, n m var. ling.
ca llicsó de paret, n m var. ling.
ca llicsó de parreta, n m var. ling.
ca llicsó de pastor, n m var. ling.
ca llicsó de penya, n m var. ling.
ca llicsó de perdigot, n m var. ling.
ca llicsó de perdigotero, n m var. ling.
ca llicsó de perdiu, n m var. ling.
ca llicsó de perdiueta, n m var. ling.
ca llicsó de pic, n m var. ling.
ca llicsó fi, n m var. ling.
ca llicsó petit, n m var. ling.
ca llicsó rull, n m var. ling.
ca llicsó rullet, n m var. ling.
ca llicsó ver, n m var. ling.
ca llinsó, n m var. ling.
ca llisó, n m var. ling.
ca llisons, n m pl var. ling.
ca llitsó, n m var. ling.
ca llitsó bo, n m var. ling.
ca llitsó de mur, n m var. ling.
ca llitsons, n m pl var. ling.
ca llixó, n m var. ling.
ca llixó de single, n m var. ling.
nc Sonchus tenerrimus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

lletsó de paret

<Botànica>

ca lletsó de paret, n m
ca lletsó fi, n m sin. compl.
ca cardets, n m pl alt. sin.
ca lletissó, n m alt. sin.
ca lletissons, n m pl alt. sin.
ca lletsó, n m alt. sin.
ca lletsó de cadernera, n m alt. sin.
ca lletsó de cameta de pardal, n m alt. sin.
ca lletsó de cardina, n m alt. sin.
ca lletsó de cingle, n m alt. sin.
ca lletsó de fulla de pic de pardal, n m alt. sin.
ca lletsó de marge, n m alt. sin.
ca lletsó de mur, n m alt. sin.
ca lletsó de pardalet, n m alt. sin.
ca lletsó de parreta, n m alt. sin.
ca lletsó de pastor, n m alt. sin.
ca lletsó de penya, n m alt. sin.
ca lletsó de perdigot, n m alt. sin.
ca lletsó de perdigoter, n m alt. sin.
ca lletsó de perdiu, n m alt. sin.
ca lletsó de perdiueta, n m alt. sin.
ca lletsó de pic, n m alt. sin.
ca lletsó menut, n m alt. sin.
ca lletsó petit, n m alt. sin.
ca lletsó rull, n m alt. sin.
ca lletsó rullet, n m alt. sin.
ca lletsó ver, n m alt. sin.
ca lletsons, n m pl alt. sin.
ca pic de pardalet, n m alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca allicsó, n m var. ling.
ca allissó, n m var. ling.
ca llacsó de paret, n m var. ling.
ca llacsó menut, n m var. ling.
ca llantaïm, n m var. ling.
ca llecsó, n m var. ling.
ca llecsons petits, n m pl var. ling.
ca llició, n m var. ling.
ca llicsió de pardalet, n m var. ling.
ca llicsó, n m var. ling.
ca llicsó de cameta de pardal, n m var. ling.
ca llicsó de fulla de pic de pardal, n m var. ling.
ca llicsó de marge, n m var. ling.
ca llicsó de pardalet, n m var. ling.
ca llicsó de paret, n m var. ling.
ca llicsó de parreta, n m var. ling.
ca llicsó de pastor, n m var. ling.
ca llicsó de penya, n m var. ling.
ca llicsó de perdigot, n m var. ling.
ca llicsó de perdigotero, n m var. ling.
ca llicsó de perdiu, n m var. ling.
ca llicsó de perdiueta, n m var. ling.
ca llicsó de pic, n m var. ling.
ca llicsó fi, n m var. ling.
ca llicsó petit, n m var. ling.
ca llicsó rull, n m var. ling.
ca llicsó rullet, n m var. ling.
ca llicsó ver, n m var. ling.
ca llinsó, n m var. ling.
ca llisó, n m var. ling.
ca llisons, n m pl var. ling.
ca llitsó, n m var. ling.
ca llitsó bo, n m var. ling.
ca llitsó de mur, n m var. ling.
ca llitsons, n m pl var. ling.
ca llixó, n m var. ling.
ca llixó de single, n m var. ling.
nc Sonchus tenerrimus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

llistó

<Botànica>

ca llistó, n m
ca gerber, n m sin. compl.
ca cerver, n m alt. sin.
ca cerverol, n m alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenal cerverol, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs cerver, n m alt. sin.
ca fenàs de botgeta, n m alt. sin.
ca fenàs llistó, n m alt. sin.
ca fenàs rull, n m alt. sin.
ca fenàs rullet, n m alt. sin.
ca fenasset, n m alt. sin.
ca fenassó, n m alt. sin.
ca fenassos, n m pl alt. sin.
ca pallenc, n m alt. sin.
ca rostoll, n m alt. sin.
ca serrallet, n m alt. sin.
ca fanal cerverol, n m var. ling.
ca fenàs reüll, n m var. ling.
ca fenàs rutllet, n m var. ling.
ca serrello, n m var. ling.
ca server, n m var. ling.
ca servero, n m var. ling.
nc Brachypodium retusum (Pers.) P. Beauv.
nc Brachypodium plukenetii P. Beauv. var. ling.
nc Brachypodium ramosum Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>