Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "trull" dins totes les àrees temàtiques

espiga d'aigua espiga d'aigua

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espiga d'aigua, n f
  • ca  espiga d'aigua crespa, n f alt. sin.
  • ca  llapó fullat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge rull, n m alt. sin.
  • ca  potamogèton cresp, n m alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  serrada d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  aserrada, n f var. ling.
  • ca  plantatge reüll, n m var. ling.
  • nc  Potamogeton crispus L.

<Botànica > potamogetonàcies>

espiga d'aigua espiga d'aigua

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espiga d'aigua, n f
  • ca  espiga d'aigua crespa, n f alt. sin.
  • ca  llapó fullat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge rull, n m alt. sin.
  • ca  potamogèton cresp, n m alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  serrada d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  aserrada, n f var. ling.
  • ca  plantatge reüll, n m var. ling.
  • nc  Potamogeton crispus L.

<Botànica > potamogetonàcies>

lletsó de paret lletsó de paret

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lletsó de paret, n m
  • ca  lletsó fi, n m sin. compl.
  • ca  cardets, n m pl alt. sin.
  • ca  lletissó, n m alt. sin.
  • ca  lletissons, n m pl alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cameta de pardal, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cardina, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cingle, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de fulla de pic de pardal, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de marge, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de mur, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de parreta, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pastor, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de penya, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdigot, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdigoter, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdiu, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdiueta, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pic, n m alt. sin.
  • ca  lletsó menut, n m alt. sin.
  • ca  lletsó petit, n m alt. sin.
  • ca  lletsó rull, n m alt. sin.
  • ca  lletsó rullet, n m alt. sin.
  • ca  lletsó ver, n m alt. sin.
  • ca  lletsons, n m pl alt. sin.
  • ca  pic de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  allicsó, n m var. ling.
  • ca  allissó, n m var. ling.
  • ca  llacsó de paret, n m var. ling.
  • ca  llacsó menut, n m var. ling.
  • ca  llantaïm, n m var. ling.
  • ca  llecsó, n m var. ling.
  • ca  llecsons petits, n m pl var. ling.
  • ca  llició, n m var. ling.
  • ca  llicsió de pardalet, n m var. ling.
  • ca  llicsó, n m var. ling.
  • ca  llicsó de cameta de pardal, n m var. ling.
  • ca  llicsó de fulla de pic de pardal, n m var. ling.
  • ca  llicsó de marge, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pardalet, n m var. ling.
  • ca  llicsó de paret, n m var. ling.
  • ca  llicsó de parreta, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pastor, n m var. ling.
  • ca  llicsó de penya, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdigot, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdigotero, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdiu, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdiueta, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pic, n m var. ling.
  • ca  llicsó fi, n m var. ling.
  • ca  llicsó petit, n m var. ling.
  • ca  llicsó rull, n m var. ling.
  • ca  llicsó rullet, n m var. ling.
  • ca  llicsó ver, n m var. ling.
  • ca  llinsó, n m var. ling.
  • ca  llisó, n m var. ling.
  • ca  llisons, n m pl var. ling.
  • ca  llitsó, n m var. ling.
  • ca  llitsó bo, n m var. ling.
  • ca  llitsó de mur, n m var. ling.
  • ca  llitsons, n m pl var. ling.
  • ca  llixó, n m var. ling.
  • ca  llixó de single, n m var. ling.
  • nc  Sonchus tenerrimus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

lletsó de paret lletsó de paret

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lletsó de paret, n m
  • ca  lletsó fi, n m sin. compl.
  • ca  cardets, n m pl alt. sin.
  • ca  lletissó, n m alt. sin.
  • ca  lletissons, n m pl alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cameta de pardal, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cardina, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cingle, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de fulla de pic de pardal, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de marge, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de mur, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de parreta, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pastor, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de penya, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdigot, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdigoter, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdiu, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdiueta, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pic, n m alt. sin.
  • ca  lletsó menut, n m alt. sin.
  • ca  lletsó petit, n m alt. sin.
  • ca  lletsó rull, n m alt. sin.
  • ca  lletsó rullet, n m alt. sin.
  • ca  lletsó ver, n m alt. sin.
  • ca  lletsons, n m pl alt. sin.
  • ca  pic de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  allicsó, n m var. ling.
  • ca  allissó, n m var. ling.
  • ca  llacsó de paret, n m var. ling.
  • ca  llacsó menut, n m var. ling.
  • ca  llantaïm, n m var. ling.
  • ca  llecsó, n m var. ling.
  • ca  llecsons petits, n m pl var. ling.
  • ca  llició, n m var. ling.
  • ca  llicsió de pardalet, n m var. ling.
  • ca  llicsó, n m var. ling.
  • ca  llicsó de cameta de pardal, n m var. ling.
  • ca  llicsó de fulla de pic de pardal, n m var. ling.
  • ca  llicsó de marge, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pardalet, n m var. ling.
  • ca  llicsó de paret, n m var. ling.
  • ca  llicsó de parreta, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pastor, n m var. ling.
  • ca  llicsó de penya, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdigot, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdigotero, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdiu, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdiueta, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pic, n m var. ling.
  • ca  llicsó fi, n m var. ling.
  • ca  llicsó petit, n m var. ling.
  • ca  llicsó rull, n m var. ling.
  • ca  llicsó rullet, n m var. ling.
  • ca  llicsó ver, n m var. ling.
  • ca  llinsó, n m var. ling.
  • ca  llisó, n m var. ling.
  • ca  llisons, n m pl var. ling.
  • ca  llitsó, n m var. ling.
  • ca  llitsó bo, n m var. ling.
  • ca  llitsó de mur, n m var. ling.
  • ca  llitsons, n m pl var. ling.
  • ca  llixó, n m var. ling.
  • ca  llixó de single, n m var. ling.
  • nc  Sonchus tenerrimus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

llistó llistó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llistó, n m
  • ca  gerber, n m sin. compl.
  • ca  cerver, n m alt. sin.
  • ca  cerverol, n m alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal cerverol, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs cerver, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de botgeta, n m alt. sin.
  • ca  fenàs llistó, n m alt. sin.
  • ca  fenàs rull, n m alt. sin.
  • ca  fenàs rullet, n m alt. sin.
  • ca  fenasset, n m alt. sin.
  • ca  fenassó, n m alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  pallenc, n m alt. sin.
  • ca  rostoll, n m alt. sin.
  • ca  serrallet, n m alt. sin.
  • ca  fanal cerverol, n m var. ling.
  • ca  fenàs reüll, n m var. ling.
  • ca  fenàs rutllet, n m var. ling.
  • ca  serrello, n m var. ling.
  • ca  server, n m var. ling.
  • ca  servero, n m var. ling.
  • nc  Brachypodium retusum (Pers.) P. Beauv.
  • nc  Brachypodium plukenetii P. Beauv. var. ling.
  • nc  Brachypodium ramosum Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llistó, n m
  • ca  gerber, n m sin. compl.
  • ca  cerver, n m alt. sin.
  • ca  cerverol, n m alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal cerverol, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs cerver, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de botgeta, n m alt. sin.
  • ca  fenàs llistó, n m alt. sin.
  • ca  fenàs rull, n m alt. sin.
  • ca  fenàs rullet, n m alt. sin.
  • ca  fenasset, n m alt. sin.
  • ca  fenassó, n m alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  pallenc, n m alt. sin.
  • ca  rostoll, n m alt. sin.
  • ca  serrallet, n m alt. sin.
  • ca  fanal cerverol, n m var. ling.
  • ca  fenàs reüll, n m var. ling.
  • ca  fenàs rutllet, n m var. ling.
  • ca  serrello, n m var. ling.
  • ca  server, n m var. ling.
  • ca  servero, n m var. ling.
  • nc  Brachypodium retusum (Pers.) P. Beauv.
  • nc  Brachypodium plukenetii P. Beauv. var. ling.
  • nc  Brachypodium ramosum Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

mató mató

<Productes alimentaris sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  mató, n m
  • ca  brossat, n m sin. compl.
  • ca  brull, n m sin. compl.
  • ca  recuit, n m sin. compl.
  • es  requesón
  • fr  fromage blanc
  • en  cottage cheese

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

mató mató

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  mató, n m
  • ca  brossat, n m sin. compl.
  • ca  brull, n m sin. compl.
  • ca  recuit, n m sin. compl.
  • es  requesón, n m
  • fr  caillé, n m
  • fr  fromage blanc, n m
  • pt  queijo branco, n m
  • pt  requeijão, n m
  • en  cottage cheese, n
  • en  curd, n
  • en  milk curd, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Làctics>

pala plana pala plana

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pala plana, n f
  • ca  aplanador, n m sin. compl.
  • ca  fregadora, n f sin. compl.
  • es  llana
  • es  trulla

<Construcció>

Definició
Eina d'estendre que consisteix en una planxa metàl·lica de vores rectes o dentades amb un agafador situat al centre que serveix per a estendre un material tou com ara el morter, el guix, etc.

Nota

  • Talotxa petita.
pala plana pala plana

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pala plana, n f
  • ca  aplanador, n m sin. compl.
  • ca  fregadora, n f sin. compl.
  • es  llana
  • es  trulla
  • fr  taloche
  • en  plasterer's trowel
  • de  Glättkelle

<Construcció>